Viatge a la muntanya màgica

Des del poble d'Eus el Canigó se'ns mostra com una piràmide impressionant.

Del Canigó, o Canigou en la nomenclatura francesa, podem trobar referències diverses, sigui pel poema de Mossén Cinto Verdaguer, per l'Abadia de Sant Martí, o per la famosa "flama" per encendre les fogueres de Sant Joan a alguns pobles de Catalunya. Més enllà dels interessants aspectes culturals també en trobem una vessant que barreja alpinisme, passejada bucòlica, fotografia... Parlem, evidentment, de pujar al cim del Canigó.

El massís és visible des d'indrets tan diversos com alguns cims de Núria o de l'autopista de la Jonquera, per citar-ne dos àrees ben oposades. I és que aquest massís alça els seus dos mil i gairebé vuit-cents metres envoltat d'altres cims bastant més baixos, de manera que destaca prominentment.

De les diverses vies o itineraris d'accés al cim en trobem dos que comencen a la seva vessant nord, és a dir, a la cara francesa orientada a Prades, Villefranche de Conflent, Vernet les Bains... Per accedir a la via que puja pel refugi de Marialles cal prendre camí de Vernet a Castell. D'aquí neix una pista cap a l'oest que, a peu, es fa en unes quatre hores fins al refugi, més les quatre que cal afegir per fer cim.

L'altra opció és agafar la carretera de Prades a Villerach i d'allà una llarga pista que puja al refugi dels Cortalets, a 2150 m d'alçada. Aquesta pista és transitable per a vehicles no massa baixos; en cotxe, transitant a velocitat adequada a la pista, vàrem trigar dues hores des de Villerach. Del refugi del Cortalets al cim tenim dues hores més. El motiu pel qual vam triar aquesta opció és que ens havien comentat que l'altra pista, també transitable en cotxe, és la que utilitzen més els taxis de muntanya francesos i la tenen copada: si et troben pel camí, ells no s'aparten i els vehicles particulars són els que han de recular. Si això és cert o no, ho desconeixem, però no teníem ganes de provar la veracitat del comentari. Ja estava decidit: pels Cortalets!

Abans d'arribar a l'aparcament del refugi trobem altres aparcaments que no han de distreure l'atenció de l'aventurer novell.  El darrer aparcament, que està a uns deu minuts a peu del refugi, se'ns mostrarà clarament amb una barrera metàl·lica com la que podeu veure a una de les fotografies. D'aquí endavant és per anar amb les sabates de muntanya ben calçades.

Sortint del refugi trobem un panell amb un mapa i algunes indicacions. A la nostra dreta veiem una cresta amb dues gepes, la més alta amagant el cim del Canigó. Encara que un alpinista mitjà s'atreviria a fer una ruta directa al coll que es veu entre els dos cims, la ruta "per a tots els públics" és un camí que tomba cap a la dreta d'aquesta carena, ascendint de manera molt suau per una senda molt ben marcada de tant trescada com és. Més endavant passa a l'altre banda d'aquesta carena, una vessant amb el pendent més suau, amb meravelloses vistes cap a les muntanyes de Núria, vall de Conflent, Prades i altres poblacions franceses.



El refugi dels Cortalets vist des dels primers trams de pujada.







Després del primer tram de pujada el camí prén la vessant oest, menys empinada...



... i amb meravelloses vistes de les muntanyes de Núria: Torreneules, Bastiments, Pic de l'Infern...







... i de les valls franceses.





El darrer tram d'ascensió fa una ziga-zaga per tal de superar el major pendent, igualment ben marcat i sense gaires dificultats afegides. Un cop a dalt trobarem un mapa orientant-nos de les vistes als quatre punts cardinals: Cap de Creus, Golf de Lleó, muntanyes diverses, etc.

Per a qui vulgui fer travessa creuant d'un refugi a l'altre, val a dir que el darrer tram des de la vessant sud-oest presenta una canal on cal grimpar una mica fins el cim. Des de dalt no teníem massa bones vistes de la canal en qüestió per determinar la seva dificultat.

La baixada per la mateixa banda dels Cortalets tampoc no presenta cap inconvenient. Al començament s'ha d'anar amb més precaució pel pendent i per no desplaçar pedres cap avall però, superada aquesta zona superior, el camí és una passejada amb magnífiques panoràmiques de les valls.

Mapa de referència: Carte de Randonée 2349 ET, Institut Geographique National de França, escala 1:25.000.