Excursió al Massanella



Cranques reumàtiques, 13 de Març de 2011

    Diumenge,  13 de març, els excursionistes de Cranques Reumàtiques poguérem gaudir de l’ascensió a la segona muntanya de Mallorca ( 1.367 metres) amb un dia que presentava unes condicions meteorològiques ideals per a caminar. A més les vistes, al contrari que la darrera sortida, eren espectaculars. De fet des del cim del Massanella la panoràmica abasta tot el cor de la Serra de Tramuntana. Anem a parts.
   La sortida a les 8 del matí des de la plaça de la Constitució de Capdepera amb cotxes particulars, amb aturada a Artà  on s’incorporaren quatre caminaires. Poc abans de les deu arribàrem a el Coll de Sa Batalla, on aparcàrem els cotxes i, aprofitant que el bar era obert, feren un cafetó a la terrassa, amb les belles vistes del puig d’Es Caragoler des Guix.



  Així devers les deu començàrem, ben relaxats, a pujar xino-xano. Després de passar el pont de la carretera que travessa el torrent  de Comafreda, ple d’aigua corrent, enfilàrem el camí  de la possessió de Comafreda. Just haver passat la font des Guix (5 minuts) trobàrem un creuer de camins, agafàrem el de la dreta i després de dos revolts arribàrem a la barrera metàl•lica, que poguérem passar per una escaleta (no vam trobar ningú a la caseta de peatge). El camí transcorr gairebé paral•lel al torrent fins arribar a un altre portell (obert) i, prop de les cases, gira cap a l’esquerra i així ho férem (si ho haguéssim fet cap a la dreta hi trobaríem la pujada per la font de sa Teula i el coll de Ses Cases de Sa Neu). Entre les alzines se pot veure imponent la vessant nord del Massanella i l’imponent esperó anomenat  Es Frontó (1.061 metres). 



   Continuàrem per un camí prou ample i evident, que ens va dur al Coll de sa Línea. En el coll descansarem uns minuts i agafaren el camí de nevaters de  pujada al Massanella, el de la dreta, tot seguint les indicacions d’un piló de pedra que assenyala “puig”.  El camí és evident i es troba marcat amb punts vermell i qualque fita. Des d’ara pujàrem contínuament, això sí fent qualque aturada per recuperar l’alè, esperar els endarrerits  o, simplement, per gaudir de les magnífiques vistes de la vessant sud. Val la pena aturar-se, quan s’arriba a certa alçada, per admirar el Puig de n’Alí, Es Caragoler  des Guix o el magnífic alzinar que s’exten sota nosaltres. 









 A més, com va ser el nostre cas, no és difícil veure els voltors negres fent voltes per la contrada. Després de varis revolts arribàrem a un altre piló de pedra amb les indicacions “puig-font” i “font-puig”, nosaltres giràrem cap a la dreta i el camí se fa una mica més costerut i feixuc, però en poc tems arribàrem a un altiplà, conegut com el Plà de Sa Neu.





Des d’aquest punt se veu, a l’esquerra, el cim del Massanella. Com no frissàvem van decidir visitar les Cases de Sa Neu, visibles des del camí. Enmig del camí destaca un solitari arbre, es tracta d’un teix. També trobàrem cabres i cabrits pasturant entre el rocam. Una altra nota naturalística curiosa hi ha hiva moltíssimes marietes o poriols. 
De tornada al camí, envestirem la recta final de la pujada. Per cert aquesta darrera pujada engana, sembla més curta del que realment és. Així que la prenguèrem amb calma. Malgrat el camí no es troba molt definit, resulta evident i es troba marcat amb fites.  Així que tots pujàrem al cim, cada un al seu ritme, on trobaren altres excursionistes. A dalt feren tot el que pertoca, és a dir, férem les fotografies individuals i de grup, admiràrem el paisatge (quines vistes!), dinàrem i brufàrem amb cava i coques (això no és tan habitual!) l’aniversari de n’Antònia (això se’n diu una celebració d’alçada!) i descansàrem una estona.


Molts d'anys, Antònia!

   Des del cim del Massanella  gairebé s’observa tota la Serra de Tramuntana (Puig Major, Puig Roig, Tossals, L’Ofre, Tomir...), el Pla de Mallorca, les badies de Pollença i Alcúdia i les Serres de Llevant. La fotografia de grup la vam fer amb la impressionant mola del Puig Major de fons.










    Dissortadament a dalt del Massanella feia un oratge fresquet i no varem massa quedar temps al cim. De tornada al  Pla de Sa Neu trobàrem un altre piló de pedra amb l’indicació “font” cap a la dreta. Seguírem aquesta indicació. 



   El caminoi baixa amb prou pendent per un terreny rocallós, incòmode  i aspre. En poc més d’un quart d’hora arribàrem a l’esplanada de la font de s’Avenc. Ho paga aturar-se i baixar a l’interior d’aquesta cavitat, a la que s’accedeix  per un graons de pedra fins a uns piques que recullen l’aigua de vessa per les parets. En sortir de la font trobarem un altre piló que indica Mancor o Lluc. Nosaltres  seguirem cap a Lluc. El camí es troba marcat per fites i  voreja la vessant sud del Massanella, amb trams en què manté l’alçada i trams que descendeix suaument, fins arribar al piló que marcava “puig-font”, punt en què decididament descendeix fins el coll de Sa Línea. Aquest tram ja l’havíem fet de pujada i travessa una zona d'alzinar.  Férem via en baixar i just ens aturàrem per replegar-nos i continuar. Així que, tira-tira, sense presses però sense badar gaire, sense adonar-nos ens trobàrem de bell nou al Coll de Sa Batalla fent unes cerveses. Ben contents pel dia que havíem gaudit plàcidament caminant per la Serra. L’imponent massa del Caragoler d’Es Guix, tornava a servir-nos d’escenari (magnífic escenari, diria jo!) mentre parlaven a la terrassa.
 










La pròxima excursió serà dies 9 i 10  d’abril 2011 al Port de Sóller, concretament al refugi de Muleta.  Si algú se vol apuntar,  ja som devers quinze que hem confirmat,  hauria de comprovar si queden places al Refugi. 
El pla és  partir dissabte, fer una excursió (tranquil·la) per la vall de Sóller, tornar prest al refugi i sopar. L'endemà, diumenge, es previst fer l'excursió de Muleta a Deia per la costa i tornar pel camí d'En Castelló.