Serra de Galdent

   Na Joana Gomila del grup excursionista "els Trescadors" de Sant Llorenç ha escrit aquesta crònica que reproduim gentilessa de l'amic Tomeu Melis.

  L’excursió d’avui és la Serra de Galdent situada a la part sud-central de Mallorca, composta per 3 puigs: Puig de Galdent, Puig d’en Claret i el Puig de Ses Bruixes. És una zona desconeguda per molts de nosaltres però per aquest fet no deixa de ser un indret d’especial interès; tant per les vistes que ofereix com per les màgiques llegendes que envolten al seu entorn.

   Com sempre, els Trescadors partírem de bon matí cap al punt de trobada. Ens desviàrem de la carretera principal que porta cap a LLucmajor i començàrem a caminar per un camí transitable sense asfaltar, al costat de la possessió de “Can Rectoria”. Aquí berenàrem abans de començar la pujada, ben tapats perquè el fred de les primeres hores del dia es deixava notar i es reflectia en els bassiots del camí glaçats i en el camp blanc de la gelada. Poc després, els primers raigs de sol es deixaven veure per donar-nos un dia ben solejat.

Caminàrem entre camps de conreu i ametllers que comencen a florir fins arribar a un camí de carro que passa per un espès pinar i estepes blanques. Aleshores, agafàrem un tirany poc transitat, amb una densa vegetació i més d’un tronc de pi caigut que anàrem esquivant. A mesura que ascendírem, la pendent es presentava més intensa i els pins aviat són substituïts per mates fins arribar al terreny nu i rocós del cim del Puig de Galdent, d’uns 420 m. d’alçada, que separa els termes municipals d’Algaida i Llucmajor. Aquest puig també és conegut per la gent d’Algaida com el Puig de Son Roig, perquè separa les possessions de Galdent amb les de Son Roig. Anteriorment també era conegut amb el nom del Puig de les Pedreres; ja que les pedreres foren explotades des de l’Edat Mitjana i eren conegudes per la bona qualitat del seu marès.



   Malgrat la poca altura a que ens trobem, es va poder contemplar una magnífica panoràmica que acapara molta part de l’illa: Just al davant nostre s’eleva el Puig de Randa, al sud-oest la badia de Palma, al sud Llucmajor,i a la llunyania es deixa entreveure l’illa de Cabrera. Cap al vessant nord s’aprecia el pla d’Algaida i al seu fons la Serra de Tramuntana, emblanquida en els seus cims més alts degut a la nevada dels darrers dies; el Puig Major, Massanella, el Puig Tomir…




   Després d’un lleuger descens per una petita cresta arribàrem a un coll que ens portà a vorejar un profund clot on s’alça una murada rocosa, l’extrem de la qual hi ha un xap natural que per la seva forma es denomina “ Sopegada del Gegant”o també “Potada del Gegant”. Va ser dalt de la murada on els Trescadors més joves ens varen llegir les rondalles d’Antoni Mª Alcover referent a n’ aquest indret.

   D’una banda, la llegenda popular coneguda a Llucmajor conta que el tall és degut al dit petit del peu d’un gegant que va sopegar mentre s’apedregava amb un altre gegant de Cabrera. I per altra banda, del mateix buit a la cresta, hi ha una altra llegenda vista del punt de vista d’Algaida, on el personatge principal es Sant Cristòfol, que venia de Llucmajor, ensopegà i creà aquest buit

 Passàrem per aquest pas estret d’aquest penyal descrit a les rondalles i atravassàrem pel cim cobert de pinar del Puig d’en Claret, de 378 m. per dirigir-nos al Puig de Ses Bruixes, de 355 m. Per arribar al seu cim varem passar per la seva abrupte cresta i es va poder contemplar tot el recorregut que havíem fet per tota la Carena de Galdent.

Arribà l’hora de dinar i el millor fou assaborir els dolços que es varen repartir: “nevaditos”, torró, coca per celebrar els anys d’un trescador, senyorets,fruits secs, xocolata, cafè i herbes dolces…Res va faltar i hom diria que anem a caminar per poder menjar!!!



   El nom del Puig de Ses Bruixes també prové d’una llegenda que conta la gent: es veu que hi ha una cova roja d’on sortien les bruixes en el temps dels moros. El rei En Jaume, amb un parell de capellans i un escolà, hi varen anar per maleir-les i se’n diu que de llavors ençà no n’ han tornat a veure. Malgrat tot, l’escolà de por que tenia es posà al damunt del cim veïnat, d’aquí prové el nom del Puig de s’Escolà, que es troba ben devora el Puig de Ses Bruixes.

   Després de dinar, baixàrem per un tirany i arribàrem al mateix pinar i camí del punt de partida del matí. Arribàrem a la carretera principal i per sorpresa nostra ens desviàrem a la bifurcació del camí que porta al poble de Randa. Arribàrem més prest de l’hora habitual i varem poder refrescar-nos a la terrassa del primer bar que trobàrem, just al costat de l’església, sense deixar de fer una petita volta pel poble, que manté un encant especial amb els seus rentadors públics, la creu, la Font i les canals plenes d’aigua que corren paral•leles al camí.

   A part de les imatges i els paisatges que ens queden de les excursions fetes, es fa realment interessant tot el referent a n’aquestes rondalles mallorquines referents a llocs on realment trepitgem, què qui sap poden tornar a aparèixer …aquests gegants, bruixes i sants…
Fins la pròxima Trescadors!!!
Juana Gomila