Crònica de la pujada al puig de Sant Salvador i travessa cap al castell de Santueri, de les Cranques Reumàtiques



19 de desembre de 2010

 El diumenge anterior a Nadal, el grup les Cranques Reumàtiques vàrem pujar el puig més venerat i adorat pels felanitxers, Sant Salvador. No era un dia assolejat. Les imatges ja ho mostren, però les no se fan enrere tan fàcilment. Ni el  fred ni la pluja les aturen.





Vàrem començar a caminar, des de la Creu Vella, situada en els peus de la muntanya, amb molt de níguls i un poc de pluja a l’esquena. Si bé al principi, la pujada únicament es oferia les vistes més properes -a la llunyania tot pareixia tapat, en arribar els primers Misteris, poguerem albirar, primer, la vila de Felanitx, a un indret, i més endavant el Picot, envoltat de boira.



En assolir els 510 m d’altària que amida el puig, ja vàrem poder veure Portocolom i cales de Mallorca, a llevant, i Cala d’Or i Portopetro, a ponent. Terra endins, cap a l’hortitzó, enmig d’un atapeït bosc, es veia la mola on s’aixeca un dels tres castells roquers de Mallorca, Santueri: el lloc on dinaríem.



 Llavors, vàrem visitar les dependències del Santuari i la seva Església, on, alguns dels caminaries, demanàrem un desig a la Verge de Sant Salvador. Abans de partir, tot el grup, vàrem prometre tornar prest al Santuari... per menjar, al restaurant, un dels “arrossos bruts” amb més anomenada de tota la contrada. Després vàrem visitar el magnífic monument a Crist Rei i el seu mirador.



El camí cap el castell roquer va durar una horeta, sobretot perquè havíem d’anar amb esment per no relliscar a les petites rossegueres. En arribar al coll dels Vents, iniciarem el camí que vorejaria l’anomenada Mola. Fa una trentena d’anys, aquest indret es va cremar, i a dia d’avui el camí transcorre sinuós i estret, enmig d’un espès pinar jove. En anar justos de temps, vàrem decidir deixar per un altra ocasió “la volta” a la fortalesa, i anàrem directes, al portal del castell, actualment tancat per reforma. Són moltes les llegendes que envolten aquesta edificació tan antiga. De fet, diuen que en època dels romans ja hi havia un assentament.





La tornada cap els cotxes, va esser per Binifarda, una de les zones més fèrtils del municipi. A la còmoda davallada es va afegir un paisatge molt agradable, i, a partir de les cases del Castell, es podien observar tarongers, llimoners, clementiners, qualque figuera... Quan vàrem assolir la carretera principal que du a Cas Concos i a Felanitx, ens vàrem dirigir cap aquesta vila, però sense arribar-hi, i just en haver passat el cementeri, voltarem la Creu Nova, cap a la dreta, per prendre el Camí de Son Quelles. Aquesta interessant via rural, ens va dur directe, i novament cap a la Creu Vella.


Allà, després d’alguns estiraments, el grup es va acomiadar, recordant la promesa de tornar-hi.