Crònica de l’excursió de les Cranques reumàtiques,  a la Cuculla de Fartàritx, de dia 24 d’octubre de 2010

Dia 24 d’octubre, divuit  caminaires de les Cranques reumàtiques en dirigírem cap a Pollença per a pujar a un cim que, malgrat ser d’una alçada modesta (712 metres), permet gaudir d’unes panoràmiques magnífiques.


Can Huguet

  Com feim enguany, sortírem a les vuit de la plaça de la Constitució i partírem cap a Pollença. De fet passarem aquesta població  en direcció a Lluc i en el quilòmetre 2.7 de agafarem una desviació, travessàrem el  torrent d’en Marc i deixaren els cotxes aparcats vora uns grans arbres (hi ha espai suficient) davant d’una tanca amb animals. Eren prop de les cases de Can Huguet, a les quals arribàrem en pocs minuts per camí asfaltat (camí d’en Xeixa). Des de les cases de can Huguet surt un camí  decarro que en bocins es troba en bon estat (empedrat i reforçat)  i d’altres no tant, ara bé és evident i bo de seguir en tot moment. 



Tot d’una la ruta és de pujada constant però en sortir de la zona més boscosa se suavitza, cosa que nosaltres aprofitàrem per a fer una aturada, descansar i  berenar.



Poc després, alhora que guanyàvem alçada,  les vistes sobre la badia de Pollença, la Vall d’en Marc i les muntanyes i molins de Llenaire, començaren a ser espectaculars ( de fet aquestes vistes ens acompanyaren tota la pujada). Sense massa esforç arribàrem a l’altiplà (de fet una gran terrassa a la vessant nord-est de la Cuculla) on es troben les cases de Fartàritx Gran  i d’en Roig, amb un gran safareig.


Cases de Fartàritx Gran


Pollença


Cercant el camí del pas del Frare

Aquí ens aturàrem a descansar i prendre el sol, mentre ens recuperàvem de la pujada, alhora que fotografiàrem les cases i voltants. Davant nostre la Cuculla sembla un imponent penya-segat inaccessible, i cap a ella ens dirigírem travessant un camps de cultiu darrere les cases i el safareig  en direcció a la Font poc abans d’arribar a un magnífic alzinar que hem de travessar.


El pas des Frare

Passat aquest alzinar trobàrem  un caminoi fitat que ens durà ( en direcció a l’esquerra, mirant el cim), en una aspra pujada, al pas des Frare. Aquest acaba en una mena de balcó on val la pena aturar-se i gaudir de les vistes abans d’accedir al cim, que es troba a pocs, però costeruts,  metres.


Vistes des del pas des Frare



Ja a dalt, i si el temps ho permet com és el nostre cas, se pot veure cap a l’oest el puig de Ca de Miner i  l’imponent puig Tomir; al nord el puig Roig , el puig Caragoler, el puig Gran de Ternelles; cap a l’est es Castell del Rei, el puig de Maria i la badia de Pollença i Alcúdia;  i cap al sud Cap Ferrutx, Puig d’Alpara, Calicant i el Pla de Mallorca. Una ampla panoràmica de la part nord-est de la Serra de Tramuntana.


Grup al cim de la Cuculla de Fartàritx

Feia una mica de vent i decidírem tornar cap avall per dinar, concretament cap a les cases de Fartàritx d’en Vila que es veuen des del cim (com gairebé tota la ruta de descens). Així que passada una estona entre foto i foto, baixàrem pel pas de l’All, que se troba cap a l’est (baixant a la dreta) i després, seguint un caminoi que ara apareix i ara desapareix (vora una paret de partió), tot dret arribàrem al nostre destí.

El pas de l'All

A una bona explanada dinàrem.


Bon profit!

Mapa en mà seguirem el camí que uneix les distintes possessions de Fartàritx, fins Fartàritx des Recó. El camí és ample i pla, així que en poc temps arribàrem a les cases, sense adonar-nos que havíem passat un desviament, el que ens havia de dur al camí de ferradura d’Es Ninot, que baixa enmig dels penyals cap a la vall d'en Marc. Tornàrem enrere per un sender que voreja els penya-segats i, amb un poc d’esment, trobàrem l’inici de la baixada.


Inici de la baixada pel camí del Ninot


Es Ninot

 Realment és un camí espectacular amb molts de revolts, ben conservat a la part superior  i que més baix es perd a estones, però que es troba ben fitat i marcat (per ventura un poc massa). Passàrem  per una zona d’alzinar i per una altra d’olivar, ja prop de les cases d’Es Pujol. El sender arriba a un ampli camí que enllaça amb la ruta GR221 en direcció cap a Pollença prop de la carretera,  a la qual arribàrem a l’alçada de Can Grua (pk 3.700).


Estiraments o dansa imposible?

Ja només en quedava cercar els cotxes, esperar la boletarie  i retornar a Capdepera. Això sí, abans férem una aturada per a prendre un gelat al Port de Pollença

 
 Cranques reumàtiques