L’última excursió de la temporada acaba amb la refrescant passejada per aquests indrets preuats

Diumenge 12 de maig de 2024 a les 8:30 del matí l’autocar esperava a la plaça Constitució de Capdepera per recollir els integrants del grup Cranques reumàtiques que participarien a aquesta excursió. Després els serverins de Camina, caminaràs ens esperarien al seu poble per començar la ruta fins a Cala Torta. 
 

Primerament, l’autocar ens deixà a la carretera de Cala Torta, just a la bifurcació que hi ha per anar a Cala Mitjana, on s’ha prohibit que hi puguin davallar cotxes, d’allà prenem el camí castigat per arribar xino-xano, fins aquesta platja tan preuada del Llevant de Mallorca, les aigües cristal·lines acaben amb qualsevol conversa per deixar pas a la contemplació, en uns instants d’aigua calma i cel serè. Voltam la curva asfaltada que després es transformarà en rocosa per anar fins a cala Torta, una de les cales verges de la costa de Llevant,  d’allà a poc a poc ens endinsem entre l’arena i el pinar, quan prenem la camada que ve del coll des Racó, 200 m més amunt i que arreplega les aigües de la vertent de la serra de sos Sastres. Les aigües del torrent modelaren la muntanya, d’aquí el nom dels Revolts;  per anar en direcció a ses Costellades, els guies Antoni Servera i Joan Palerm decideixen després d’haver berenat sota els pins, que es pot fer aquest itinerari tan conegut per alguns excursionistes de la contrada gabellina, i que sorprèn fins i tot als estrangers que han estat convidats a seguir les passes del grup. Escriu Paco Galian sobre l’indret: “ El caminet estret, sense gaire desnivells, travessa una vall envoltada de muntanyes de no gaire alçada. L’itinerari travessa el torrent un parell de vegades i a les voreres se poden veure els estrats que recorden les costelles (suposem que d’aquí surt el topònim)”.
 

Seguidament, el càrritx i l’argelaga ens acompanyen i s’ha d’anar amb cura d’agafar una camada que queda a mà esquerra amb prou vegetació que ens portarà a un camí més ample. Després es reprèn el camí que ens ha de portar pel coster de la muntanya al coll dels Castellars, una vegada deixades a la dreta les cases de la Duaia d’Abaix, que és un agroturisme actualment amb una torre afegida. El sender ens aproparà a una vista sobre el puig de l’Àliga i sobre Cala Rajada. Pujam en fila índia i quan arribam al coll aprofitam per descansar i beure una mica d’aigua. 

Acte seguit aprofitam per davallar a l’altra costat, allà després de caminar una estona hi ha un viarany també a l’esquerra que ens ha de portar a una barrera, aquest serà el camí que ens ha de dur fins a les cases de sa Mesquida de baix, segons diuen comprades amb fons estrangers. És una llàstima l’estat de conservació en què estan i algú hauria de prendre part en la seva recuperació. Antigament es dedicaven a la ramaderia vacuna i ovina. 


 

Posteriorment, prenem cap a baix seguint el camí que la primera barrera de les cases té a mà dreta, caminam una bona estona, per un camí gens elevat, que ens portarà fins a unes runes on hi ha una bassa, el camí presenta una sèrie de ziga-zagues fins que s’arriba a la rotonda de sa Mesquida, després agafam el passeig que hi ha devora dels complexes hotelers, per anar a la passarel·la que ens ha de portar a l’altra banda de les platges de sa Mesquida, que per cert, hauria de menester un manteniment urgent per part de les autoritats responsables de Costes. Una vegada a l’altra costat, pujam una mica per cercar una ombra davall d’un pinar i poder dinar allà, mentre s’aprofita la fresca marina.





Una vegada que hem menjat, els excursionistes més agosarats aprofiten per fer la pujada fins a la torre del Telègraf de 277 m. amb una torre del segle XVI  i l’altra part del grup emprendrà el camí de pujada lleugera fins a cala Agulla. 
 

Finalment, per una pista ampla amb forns de calçs del XIX i una barraca, l’alt pinar ens escorta i s’arriba fins al desviament que hi ha per pujar a la talaia de Son Jaumell, allà seguim el nostre itinerari fins a Cala Moltó no sense abans haver passat per devora un ramat de cabres i un boc. Albiram la cala que rep diferents noms (Cala Moltó, Es Gulló, ses Covasses…) amb aigua maragdina, i ens dirigim cap a la platja de Cala Agulla.









Seguidament, fem una aturada a prop del pi de ses Vegues i arribam a partir per sobre de la platja fins arribar a l’altre cap, on hi ha una rotonda, on ens esperarà l’autocar que ens ha de portar cap a casa.





L’excursió va ser una passejada molt agradable, on la costa i l’arena formen part de l’orografia mediterrània d’aquest petit racó de Llevant! Enhorabona, caminaires! 

Joan Cabalgante i Guasp