Diumenge dia 16 de juny de 2023, s’inicià la partida des de Capdepera per anar al Puig de Santa Magdalena d’Inca. El grup reduït de quatre persones partí a les 3 de la matinada i xino-xano passà per Manacor i Sineu, per arribar fins a la capital del Raiguer. Encara amb fosca negra, el grup d’excursionistes partí des de l’Escorxador, on ja hi havia Joan Carles Palos entre d’altres senderistes, amb els frontals sobre el cap, disposats a pujar la muntanya. D’altra banda, el nostre petit grup pujà en cotxe fins a dalt, car portàvem mossèn Pere Orpí, qui més tard oficiaria la missa de Sant Bernat, a la capella que hi ha a dalt de tot. Seguírem el camí de s’Escorxador i passàrem devora d’un grup de tres alzines, després continuàrem la carretera fins arribar a dalt del Puig de Santa Magdalena (307 metres).
Primerament, amb els pals i gaiatos a la mà, amb els llums encesos, s’inicià també una caminada fins a la Minyó. Primer davallarem unes escales amples que hi ha a l’esquerra de l’esplanada, i que ens portaren fins a un sender, que haguérem d’abandonar a l’esquerra, on hi havia un cadenat, per apropar-nos a una altre camí que davallava en una primera instància. S’havia d’anar molt en compte, perquè les pedres podien fer que llenegàssim amb facilitat. Era una caminada, bona de fer, tot i ser a les fosques, tímidament es veien les siluetes dels arbres.El sender acabava en un mirador, on es podia contemplar tota la il·luminació de sa Pobla, Muro i Alcúdia.
Seguidament, una vegada a dalt, hi havia una torre amb una creu a d’alt del tot. D’allà contemplàrem una vista magnífica sobre Inca a una banda i sobre la badia d’Alcúdia a l’altra, fins i tot es veia la nostrada zona de la talaia Freda i el Cap Ferrutx. En el centre hi havia les terres i l’hort de Son Vivot. Més baix, entre les mates del primer terme, les cases de Son Frare. Aquell punt va servir de retrobament d’amistats i coneguts. De mica en mica, els llumets dels senderistes es contemplaren des de el cim com una filera de lluernes s’aproximava a dalt de tot. A poc a poc, començà a clarejar i es començava a veure una vermellor al cel, tot i que la línia de l’horitzó estava tapada per uns núvols estirats. Tot semblava presagiar una sortida de sol meravellosa, com així va ser. Els companys de Raig d’excursionistes d’Artà també acudiren a la cita, com cada any. Una celebració que s’havia postergat per mor de la pandèmia. També és cert que alguns dels nostres excursionistes no pogueren venir en altres edicions.
Posteriorment, arribaren els primers excursionistes a la fita amb cara de satisfacció i el gruix del grup s’aproximà a un ritme bo. Arribà el moment de fer sonar la xeremia per part de Xisco Hernández i el tamborino i el flabiol d’en Pep Toni des GEM, en motiu d’arribada dels peregrins. Rialles i bon humor i conxorxa, per part de tots els senderistes i amb fotografia de grup feta per un dron, quan tothom alçà les mans, la màquina disparà la instantània. Tímidament es va veure com el sol s’apropava als niguls i treia tota la seva incandescència.
Per anar a la creu de la Minyó es pot agafar el camí que surt a la dreta de l’esplanada de baix. El monument que es troba en el puig de la Minyó fou projectat per Bartomeu Ferrà i beneït a la primavera de l’any 1902. Estava format per dos cossos cònics de pedra de diferent diàmetre, rematats per una creu de marès de Santanyí, mirant a Inca, amb la inscripció: “Cristo Rei de cels i terra damunt Mallorca reinau. Any 1901”.
El monument ha sofert molts de desperfectes. La creu fou enderrocada per un llamp però el 1913 se’n feu una de nova amb marès de Porreres i es tallà una imatge del Sagrat cor de Jesús, ara destrossada que, en actitud de beneir, fou col·locada en un nínxol que s’obrí en el primer cos cònic. El 1925 un altre llamp rompé la creu i així quedà fins al 1971, que fou edificada amb ferro.
El massís de Santa Magdalena o puig d’Inca constitueix una petita alineació allargassada de sud a nord i culminada a cadascun dels extrems pel puig de la Minyó i pel de Santa Magdalena, de 307 i 287 metres d’altitud respectivament. En el puig d’Inca, declarat Àrea Natural d’Especial Interès -ANEI- pel seu alt valor ecològic, es troben l’església de Santa Maria Magdalena, la creu del puig de la Minyó i les restes de les muralles prehistòriques del període talaiòtic.
L’església de Santa Maria Magdalena té els orígens en el Segle XIII. Segons la tradició, en aquest segle s’establí una comunitat d’ermitanes en el puig, vida contemplativa que continuà durant el segle XIV. Al final del segle XV s’hi establiren les monges clarisses. Les jerònimes hi arribaren l’any 1530 substituint les clarisses.
Seguidament, tornarem cap a l’ermita en filera costejant la muntanya. Una vegada allà es realitzà una missa en honor a Sant Bernat per part del Mossèn Pere Orpí i Eugeni, el mossèn en una missa reivindicativa, on no hi faltaren les seves crítiques a la política de torn, car promet i no dóna i els seus poemes més genuïns, aprofità per acomiadar-se i deixar en mans les properes celebracions al pare Eugeni de Sóller, car ell ha exercit la litúrgia durant 20 anys. La cerimònia va anar acompanyada per la sonada de xeremies, tamborino i flabiol. Després de la celebració, Joan Carles Palos, llegí unes paraules d’agraïment entre d’altres a l’Ajuntament d’Inca, i liderà el pelegrinatge que es fa en motiu d’aquest dia, per agafar el relleu que inicià el seu pare, Don Benigne Palos, qui va llegir a un diari que aquesta festa es feia a Catalunya, va pensar que seria bo portar-la a Mallorca. També agraí a la federació Balears de Muntanyisme el fet d’haver donat suport a la caminada. D’altra banda, hi hagué un càtering per pegar una mossegada i poder berenar mentre es conversava amistosament sobre l’eixida.
Finalment, l’acte va ser una celebració amb un gran nombre de gent que va veure sortir el sol i va poder celebrar la festa del seu patró Sant Bernat de Menthon és la festa del patró dels excursionistes i caminants, la seva figura s’acompanya amb un ca i diuen alguns hagiògrafs que pertanyia a una família noble d’Aosta. Més de cent caminants participaren a l’acte i després la majoria regressà caminant fins a s’Escorxador altre cop. S’espera que l’any vinent també es pugui fer aquesta celebració. S’esperarà data i lloc. Feliç Sant Bernat a tothom!
Joan Cabalgante i Guasp
GARCÍA Pastor, Jesús: Rutes amagades de Mallorca. 44. Palma, 1970.
