Diumenge,  de setembre, els grups excursionistes “Camina, caminaràs” i  “Cranques reumàtiques” vam retornar a fer una excursió del grup. Després de rebre informació de la Federació de muntanyisme de les mesures específiques que s’han de seguir, decidírem retornar a fer les sortides mensuals. Començàrem amb una sortida relativament senzilla.

La partida va ser amb cotxes particulars des de Son Servera i Capdepera, fins a Alcúdia, aparcant els cotxes a el Portell del Coll Baix. Des d’aquell punt iniciàrem la pujada constant fins la zona del Puig d’en Vauma ( un pujolet de 257 metres) on ens aturem a berenar gaudint de belles vistes de la zona d’Alcanada i les badies d’Alcúdia i les muntanyes del Parc de Llevant.  







Des d’allà podem veure la vessant sud de la Talaia d’Alcúdia.



Després de berenar iniciàrem la curta baixada cap el Coll de na Benet, però per error seguírem pel Coster des Porrassar, havent de fer un tram fora camí per cercar el camí de Ses Fontanelles Sobiranes ( camí que uneix el campament de la Victòria fins el camí del Coll Baix) que voreja una torrentera fins el camí del Coll Baix, prop de la zona dels Corrals Cremats. Una dada curiosa, n'hi havia bastantes  plantes de canya fel·la seques.
Devers les 11,30 arribàrem al refugi del Coll Baix (per cert, ple de cotxes).

Al Coll Baix, un grup decidí baixar cap a la platja per gaudir de la mar (una mitja hora de baixada), mentre que altre menys nombrós decidírem pujar a sa Talaia d’Alcúdia.  



Des del Coll Baix, arribar a la Talaia suposa fer un camí amb pujada gairebé contínua de devers una hora i desprès la baixada fins la cala.

El primer tram puja fent nombroses ziga-zagues que suavitzen la pendent i alhora guanya alçada ràpidament. En pocs minuts sortim del pinar, i enfilam la pujada al Puig del Boc.

El camí segueix fins el Coll de s’Engolidor, fent una suau baixada, per tornar a pujar per un tram pedregós i un xic aspre fins el trencall del camí des de La Victòria. En pocs minuts arribarem al cim, per cert amb molta gent.

Fetes les fotos de rigor i gaudir del paisatge (feia un dia solejat i lluminós) que oferia magnífiques vistes de l serra de Tramuntana, península de Formentor, badies d’Alcúdia i Pollença, de les serres de Llevant...

La baixada va ser relativament ràpida i acabàrem amb la resta del grup per a fer un capfico i dinar a la platja del Coll Baix. Per cert ens va sorprendre la quantitat de gent que n'hi havia a la cala, malgrat no tenir un accés massa fàcil, especialment al darrer tram vora la mar (tanta sort que és una platja ampla i permetia mantenir la distància social entre els grups d'usuaris).

La tornada, com era amb cotxes particular, va ser esglaonada  tornant als cotxes amb petits grups fent les cotxades.




Cranques reumàtiques/ Camina, caminaràs