Després de dos o tres intents (horari, avui  fa ventet...) a la fi vaig fer el meu primer vol amb en Marcos Forján. I dic primer perquè l’experiència ha estat tan bona que penso tornar-hi, a més ho he aconsellat a tots els amics i amigues com una experiència que, sí o sí,  s’ha de provar.

Però abans de comentar el vol i les sensacions de l’”aventura”, vull dir que en és una experiència en la qual tot moment em vaig sentir segur, malgrat l’alçada (he de dir que em causa molt de respecte, i que va ser molt emocionant).

Volar és una gran experiència, que en Marcos i el seu equip fan que sigui joiosa i molt gratificant. Però he d'afegir que les vistes de Capdepera (i la resta de la península de Llevant) són veritablement espectaculars. Les imatges d'aquest reportatge no fan justícia a tanta bellesa.
 

La sortida va ser de la pista de l’Escola de Mallorca de Paramotor, situada prop del molí Vell. Després d’una sèrie de normes bàsiques i ajust de l’equip, posaren en marxa l’aparell i ràpidament ens enlairaren. Eren dos paramotors que feien la ruta.

En un primer moment teníem el sol de cara  i ens dirigírem cap a Capdepera, passant per sobre del castell i voltant cap a l’Agulla. A més de 300 metres d’altària les vistes són úniques, impressionants.

Vorejàrem per la costa de cala Lliteres i els Pelats fins al far, girant per cala Gat i passant just per davant de Cala Rajada. Durant aquest tram hi havia una mica d’oratget.

Seguírem la costa per Son Moll, sa Pedruscada, es Carregador, sa Font de sa Cala i Canyamel. Una costa espectacular amb el Cap Vermell al fons. Com que el dia era prou clar podíem veure una bona part de la zona del Llevant i a lluny el Pla i les serralades de Mallorca.
 

Des de Canyamel enfilàrem cap a l’interior, per la vall de Canyamel cap a Artà, passant pels camps de fora vila.
 

Des d’Artà giràrem cap a la pista d’aterratge, amb la visió de les muntanyes del parc de Llevant a l’esquerra; Capdepera i Cala Rajada a contrallum al davant; i Sant Llorenç a la dreta.
 

La baixada cap a la pista va ser amb una espiral, reduint en poc espai molta alçada: una sensació única. Suaument vam arribar a terra, on ja era l’altre parapent amb Miguel Gallego i la seva acompanyant, tan emocionada com jo per aquella experiència.

Mentre pleguen les veles, entre rialles, comentam el vol i les sensacions viscudes a l'aire. I com no?, en férem les fotografies de rigor per immortalitzar el moment...

Segons les previsions atmosfèriques (amb això en Marcos és molt estricte) es vola o no. Solen fer sortides de matí o horabaixa, nosaltres optàrem pel matí per assegurar i va ser un dia esplèndid.

Si voleu viure una gran experiència, no ho dubteu, segur que us agradarà (i sorprendrà). Al final trobareu el telèfon de contacte.