Els bon temps acompanyà als caminants els dos dies de ruta

 
Un any més un grup de gabellins ( i amics d’altres pobles del Llevant) ha dut a terme la travessa des de Capdepera a Lluc. Els dies triats per a fer la ruta van ser dia 6 i 7 de desembre.

La ruta la fan en 2 etapes, una primera des de Cala Mesquida al Port d’Alcúdia i la segona del Port d’Alcúdia fins el monestir de Lluc.

Dia 6 de desembre.
Cala Mesquida – Port d’Alcúdia.

A les 6 de la matinada ens trobàrem al pàrquing de Can Patilla i férem cotxades per a partir cap a Cala Mesquida, on deixaren els vehicle. Allà 15 caminaires iniciàrem la caminada (a les 6,25 hores) sortint pel camí cap a Cala Torta (pel bosc) quan encara era ben fosc.

A les 7  de la matinada arribàrem a Cala Torta, quan el dia començava a sortir i ens oferia unes vistes meravelloses de la costa. A penes 10 minuts més tard ens trobàvem a cala Petita, on el torrent duia aigua.

 

A Cala Matzocs  arribàrem a les 7,30 hores. Enguany canviàrem la ruta i en lloc d’arribar a la torre d’Albarca com havíem fet altres vegades, agafàrem un camí que s’endinsava en el bosc en direcció a Sa Cova i els Horts d’Albarca.

Aquesta ruta resultà molt interessant i , a més de retallar una mica la ruta, per a molts resultà un itinerari nou i ben bonic. Malgrat anar de ruta, trobàrem molts de bolets (esclatassangs i gírgoles d’estepa) i més d’un tinguérem la temptació de quedar a cercar... però anàvem d’altres feines i continuàrem caminant.

A les 8,45 arribàrem a les cases d’Albarca, al refugi de l’Alzina, on aturàrem una estoneta per a fer quatre estiraments , canviar-nos de roba i fer un mos. Des de el refugi a s’Alqueria Vella encara quedava un bon tram de camí amb unes bones costes.

Seguint tira, tira el grup arribà les cases d’Es Verger a les 9,50 i poc després al coll des Verger. A les cases de s’Alqueria Vella ( centre d’interpretació del Parc de Llevant) férem una aturada més llarga que aprofitàrem per a descansar i posar-nos a punt per una nova etapa de la ruta.

Decidírem que l’anada cap a s’Ermita cada un seguiria el seu ritme i ens reagruparíem a les cases de Betlem. La pujada fins el coll la vam fer sense entrebancs, aturant-nos a fer qualque fotografia (aprofitant les espectaculars vistes que ens oferia la ruta) i gaudir una mica del sol.

La baixada fins al font de na Bernadeta, a l’ermita, va ser ràpida malgrat havíem d’anar alerta per a no relliscar ja que les pedres estaven ben banyades.

A la font aturàrem uns minuts, i enfilàrem la baixada cap a les cases de Betlem on ens esperava la resta del grup.

Tots junts seguírem en direcció a la mar, seguint pel camí que voreja la costa fins Ca los Cans, on enfilàrem la carretera fins la Colònia de Sant Pere, on teníem  un cotxe amb menjar i  roba de recanvi.

A les 13,30 dinàvem. No badàrem massa, tampoc era qüestió de refredar-nos, així que després de deixar un poc de pes al cotxe  (i alguns fer el cafetó) seguirem pel GR 222. A les 14,30  érem a s’Estanyol. El camí va per la zona marítima de l’urbanització. Afortunadament , al final de l‘urbanització, ens trobàrem un pont que salva el torrent (l’any anterior vam haver de cercar un pas torrent endavant) i iniciàrem el tram de platja fins Son Serra de Marina on arribàrem a les 15,30. Aquí vam haver de banyar-nos els peus per travessar el torrent de Na Borges, ja que rompia la platja en la seva desembocadura.

Havent travessat l’urbanització  ens quedava un bon tram per les platges de Son Serra. Un tram que alterna bocins d’arena per les dunes i amb altres de terra. Abans d’arribar a Can Picafort (17,15) passarem per la Necròpolis de Son Real, una autèntica joia arqueològica.

La zona costanera de Son Real és prou interesant amb coves, maresseres, dunes... i unes vistes panoràmiques excel·lents de les muntanyes del Parc de Llevant i la serra de Tramuntana, amb la llum especial de l’horabaixa.

Travessant el passeig de Can Picafort, on férem una aturada per a fer un refresc i descansar, se’ns va fer fosca. Aquí acaba la variant del GR 222.

Des del passeig travessàrem cap a la carretera del Port d’Alcúdia, arribant prop de la rodona de les casetes dels Capellans, on ens reagrupàrem per a fer el tram de carretera fins al port dels Anglesos. Aquest tram que travessa les platges de Muro ens resultà molt feixuc, primer perquè era per damunt asfalt i  també perquè era fosca (i dúiem uns quants de quilòmetres caminant).

Passat el pont dels Anglesos a l’alçada de la rodona de l’ham (benzinera) ens dirigírem cap a la platja per seguir per el passeig que recorre la part posterior de la platja. El camí esta ben il·luminat i únicament ens hem de fitxar en no passar-nos de l’hotel. Tots els establiments hotelers i gairebé tots els altres negocis, estaven tancats.

Devers les set i mitja arribà a l’hotel el primer grup i un quart més tard la resta. Així que ocupàrem les habitacions, ens dutxàrem i ens trobàrem per sopar en el mateix hotel. El sopar va ser molt bo i abundós (malgrat tenir a les 9 l’hora límit d’entrada, la flexibilitzaren per nosaltres).

Poc gaudírem de les magnífiques instal·lacions de l’hotel Vanity Golf, ja que prest ens anàrem a dormir ja que l’endemà havíem de berenar ben prest i calia recuperar-nos de la caminada.

Aquest és l’itinerari del primer tram: 

Dia 7 de desembre.
Port d’Alcúdia – Lluc .

A les 7,30 començàvem a berenar  (excel·lent) i a les 8,30 iniciàrem la caminada pels carrers del Port d’Alcúdia en direcció a Alcúdia (arribàrem a les 8,45) i la badia de Pollença.

Aquest tram fins Pollença és per asfalt, però gaudírem d’unes vistes espectaculars.
Travessàrem Alcúdia passant pel cementiri,  l’oratori de Santa Anna, les runes de Pollentia i les murades però sense aturar.

Amb la llum matinera (8,45) deixàvem Alcúdia per a fer un tram de la carretera que voreja la badia de Pollença. A més de les vistes de la platja de la badia i  de les muntanyes que la delimiten ( La Victòria i Formentor), l’albufereta de Pollença amb el fons de la serra de Tramuntana oferia vistes de postal.  Caminàrem aviat fins arribar al creuer de la carretera que ens duria fins a Pollença, cap a l’interior.

Devers les 10,45 arribàrem a la rodona “des Gall”, on ens aturàrem a fer un cafetó i comprar aigua i alguna cosa per menjar. A les 11 iniciàrem la darrera part de la ruta tot travessant Pollença fins el refugi del Pont Romà, on iniciàrem el GR 221

 El primer bocí transcorre per la vorera del torrent de Muntanya, paral·lel a la carretera de Lluc. És un tram preciós, entre alzinars i bosc de ribera, gairebé planer. Els torrents duien aigua i haguérem de utilitzar els botadors per travessar les torrenteres, inclús sortir del camí a qualque tram inundat.

Arribats al Pi de Son Grua, el iniciàrem el camí vell de Lluc. Primer un tram planer asfaltat, entre el torrent i finques molt ben conservades. Devers les 13,15 iniciàrem la pujada, després d’un re-agrupament i aturar uns minuts per beure i preparar-nos per a fer el darrer esforç fins a Lluc.

La pujada arranca amb uns revolts amb forta pendent, aquest ample camí el deixàrem per la part esquerra amb un caminoi amb una perllongada pujada que travessa un impressionat alzinar. Ara calia seguir les indicacions del GR. Poc a poc anàvem guanyant alçada dins l’alzinar fins arribar al coll, marcat pel portell de sortida de l’alzinar. Des d’aquest punt el camí se suavitza i comencen a haver-hi trams empedrats amb racons molt bonics.

Quan la ruta es transforma en camí de carro, indica la proximitat de les cases de Binifaldó i l’inici de la baixa fins a Lluc. Abans ens aturàrem uns minuts sota l’alzina d’en Pere. A Binifaldó arribàrem a les 15,15 i la baixada asfaltada fins Menut la férem amb ritme.

A Lluc arribàrem a les 15,45. Un companys ja havien arribat i després de visitar el monestir i veure “la Moreneta”, ens férem una fotografia a l’entrada del monestir i partírem cap el restaurant per a fer un bon arròs brut per recuperar forces.

Un microbús d’Ultracars ens acompanyà de tornada a Capdepera, mentre alguns contàvem anècdotes de l’eixida i altres feien una becadeta. Aquesta és la ruta que férem la segona etapa.

Enguany hem trobat a faltar a l’amic Gustí “de ses Terres”, que des de la primera vegada que férem la caminada de Capdepera a Lluc ens ha acompanyat. Esperem la seva prompta recuperació i  tornar a tenir-lo amb nosaltres, com estam segurs que ell voldria.

Enguany hem arribat a Lluc tots els participants de la caminada: Àngels Alzina, Cati Santandreu, Chari González, Vicenç Herrero, Tomeu Cantó, Glòria Haro, Maria Fullana, Toni Barrientos, Marta Aspach, Ana Waller, Jaume Ballester, Toni Nicolau,  Laura Pérez, Andreu Latorre,  Xisca Sunyer, José Zuñiga i Paco Galian.