Aquesta muntanya de alçada moderada, es troba travessada per nombrosos camins i caminois que indiquen una gran explotació del bosc en el passat.
Aquesta ruta circular parteix del passeig principal d’Esporles ( pel carrer Monsen Alcover) capa l’esquerra fins que acaba i la ruta segueix per un caminoi que en breu arriba a un safareig i la Font de Baix de Son Trias, que rep el nom de les cases situades a sobre de la font.
Des de la font (molt ben conservada) el camí empedrat fa baixada fins arribar a la carretera asfaltada d’Es Verger, tot passant pel refugi de Son Tries. Giràrem cap a la dreta i seguírem la carretera en ascendent fins el coll de Son Ferrà. En el coll trobàrem una senyal indicadora i un portell de metall pel que a penes se pot passar d’un en un.
En aquest punt ens aturàrem a berenar, prop de les cases de Son Ferrà. Després de berenar seguírem el camí que de cada vegada es mostra amb més pendent. Travessàrem una barrera metàl·lica i començàrem a pujar per unes corbes amb molta pendent. El camí se bifurca, però és indiferent, tots dos itineraris conflueixin.
El desnivell és gran i part del camí es troba cimentat en aquest tram conegut com Grauet.
Aprofitàrem un mirador per a fer una aturada, veure el paisatge (el poble d’Esporles i la vall). Prest trobàrem un desviament indicat (a la dreta) que ens dugué al Cor de Jesús, un monument religiós format per una gran escultura inaugurat al 1940, amb una inscripció: “Sagrado Corazón de Jesús, el pueblo de Esporlas confía en vos”. Des d’aquest punt n’hi ha unes magnífiques vistes d’Esporles.
Tornats al camí principal, travessant un preciós alzinar, la ruta es suavitza. Passàrem per l’avenç de sa Pedra (on hi havia uns joves que es preparaven per baixar-lo, parlaven de 150 metres de profunditat) i nombroses mostres de construccions de temps passats: rotlos de sitja, casetes de carboner, tancats, parets de pedra seca, forns de calç...
Poc després arribàrem a l’ermita de Maristel·la, (abans se nomenava ermita del Carmel), construïda l’any 1890 per monjos Terciaris Carmelites. La comunidat d’ermitans durà molt poc, l’any 1926 va ser abandonada. Encara ara se fa una romeria popular el darrer diumenge d’agost. 
A l’ermita (tancada) ens aturàrem una estona a descansar i fer unes fotografies, no massa temps perquè feia un ventent incòmode.
Passàrem una ampla plana i entràrem en un preciós alzinar. El camí és suau i agradós, Travessat un portell, després d’una sèrie de revolts arribàrem a una plana on es troba l’ermita Vella (una casa rústica que se restaura), lloc on vivien els monjos i treballadors mentre se feia l’ermita de Maristel·la.
Després de s’ermita Vella, el camí segueix per l’alzinar. A l’esquerra trobàrem un terreny enfonsat molt curiós. Passat un forn de calç ben conservat, arribaren al la bassa de Son Vic, una cisterna coberta de gran dimensions.
Passada la bassa, el camí gira cap a l’esquerra i comença a pujar alhora que comença a veure’s la vall de Superna (de fet el camí, tot dret du cap a Son Noguera). Travessàrem una gran paret que separa els termes municipals d’Esporles i Puigpunyent.
El camí es troba senyalitzat amb fites, pujant per una forta pendent i passant per unes penyes fins una esplanada on s’hi troben restes de sitges i d’una barraca de carboner. Seguírem caminant pel caminoi sota una paret. A la dreta trobàrem la cova dels Ermassets, una cavitat natural de prop de 300 metres de longitud, amb llegenda inclosa.
Poc després, el camí arribà a una encletxa que permet pujar els metres de la paret que ens separen del cim, marcat per una fita que indica els 833 metres d’alçada.
Malgrat el bosc i els arbres podem veure trams de la Serra de Tramuntana i la Mola de Planícia i el puig de Galatzó. Feia prou vent (i fred) i decidírem baixar cap Maristel·la a dinar.
Per tornar, baixàrem tot dret, per un caminoi marcat per fites. La baixada és suau i xino-xano arribàrem de bell nou al camí de pujada. Arribats a l’ermita Vella ens aturàrem a dinar. Malgrat el fred gaudírem d’una estona de companyonia.
Sense preses, arribàrem a l’ermita de Maristel·la. Però no ens aturàrem, seguírem caminant fins el monument del Sagrat Cor. Allà seguírem un caminoi cap a l’esquerra que baixa amb molta pendent, aquí els pals ajudàrem a fer més assequible la ruta. El camí es troba en mal estat, amb molta pedra amollada, i amb diverses ziga-zagues anàvem descendint en direcció a Esporles. 
Arribats a una zona de marges, a trams esboldregats, seguírem baixant fins arribar al Camí des Correu, prop del Pla de Can Dardal. El Camí des Correu, que forma part de la Ruta de Pedra en Sec (GR 221) ens dugué a la Costa de Sant Pere just darrere de l’església d’Esporles i a l’avinguda d’on sortírem al matí.
Com anàvem sobrats de temps aprofitàrem per a fer un cafetó a les terrasses de l’avinguda, mentre esperàvem l’autobús que ens tornaria a Son Servera i Capdepera.
Mapa de la ruta
Desnivell 643 metres . ruta de 12,14 km
