Diumenge dia 23 de Setembre de 2018, els grups Cranques Reumàtiques, de Capdepera, i Camina, Caminaràs, de Son Servera, ens disposàrem a fer l'excursió que va del Pontàs fins a Cala Mondragó en un dia assolellat, tal vegada massa xafogós per començar les caminades, però que va servir com a punt d'inici per a les excursions d'enguany.
Primerament, l'autocar va partir des de la plaça Constitució de Capdepera a les 8 del matí amb un grup de gabellins disposat a trescar la costa de Migjorn. Seguidament, passàrem pel punt d'encontre amb el grup de Son Servera, també va venir gent de Manacor. El camí va ser llarg, ja que férem unes quantes aturades.
Seguidament, davallarem a Santanyí per anar a veure el Pontàs, que com el seu nom indica, és un pont enorme i bell sobre l'aigua. Es Pontàs, "situat entre Cala de Santanyí i el Caló des Macs", és un illot en forma d'arc de roca natural, l'erosió de la mar i el vent li han donat aquesta forma; des del mirador, el grup contemplà l'espectacle d'un monument natural, dels més bells de l'illa.
Després regressàrem per arribar a davallar fins a la platja de Cala Santanyí. La travessam, davant de la mirada encuriosida d'alguns estrangers i ens disposam a realitzar una pujada elevada i inclinada, amb un desnivell de 59 m, l'única de l'excursió, i arribam a la torre de Santanyí, on aprofitam una ombra per poder berenar; alguns agosarats, pugen fins l'alt portell de la torre. Després d'una xerrada tècnica dels guies, ens disposam a continuar el camí, sota un bater de sol considerable. La vista és impagable, amb una Cabrera al fons que es veu clara i diàfana i la costa santanyinera, amb els seus penya-segats inmensos. El camí ja és més clar i es fa sense gaire garriga al davant, amb una velocitat mitjana de 3,7 km/h en dificultat moderada. També atravessam una urbanització pel carrer del Caló de ses Agulles fins arribar a la part més boscosa del litoral. 
La mar blava presenta una lluminositat agradable als ulls. Les embarcacions surten a navegar i el caminant enveja els mariners que aprofiten el diumenge per fondejar en aigües baleàriques. Vorejam el litoral pla sense gaire desnivell, tira a tira, arribam pel carrer de la Verge del Carme, fins al port de Cala Figuera.
Les xarxes esteses sobre el moll i més barques que en un temps antic (devers l'any 71), com bé recorda l'itinerari de fotografies antigues que es pot observar des del primer carrer del moll. Anem passant els escars, arribam al caló d'en Busquets i veiem els petits llaüts amb alguns pescadors sobre ells, caminam en silenci per uns escars familiars i una aigua tranquil·la, llavors feim un petit descans sota aquestes petites cases de pescadors, al Caló d'en Boira, en un entorn de gran harmonia. Seguim les escales que ens portaran cap a un altre entorn fins a una part elevada, que ens torna a posar en la mirada un paisatge blau de cel i mar. 
Camina, caminaràs, els caminaires veuen les plaques tectòniques, el marès que un dia va ser pedrera, d'on s'extreia la famosa pedra de Santanyí, roca detrítica composta d'arena i restes fòssils.
Posteriorment, caminam un tram per la carretera, fins a arribar a una altra torre, la d'en Bèu, d'on s'aprofita l'ombra per descansar una mica i refrescar-se amb un glop d'aigua, sobretot per part dels més petits. Es segueix l'itinerari marcat pels guies, hem passat per la escarpada terra de Migjorn, on l'elevada altura dels penya-segats ens apropa a la contemplació poètica del paratge, marxem per un camí de pols i passam per una urbanització, on crida l'atenció unes piscines d'ensomni, on algún afortunat veí deu contemplar el paratge des de la frescor dels seus dominis.
Alguns, arribat a n'aquest punt, decideixen anar per la banda d'abaix, i altres per la banda de dalt, més accessible.
Posteriorment, ens tornem a reunir en un sol grup. Seguim el nostre itinerari, després de marxar per un sender fàcil i de cada vegada amb menys desnivell, farem també un tram de carretera per dins una urbanització i després tot serà bordejar la costa, passam pel Caló d'en Perdiu, amb la mar com a protagonista fins arribar a un camí que ens portarà directament a la platja, ja dins el Parc Natural de Mondragó, on hi ha una passarel·la amb un mirador i un indicador literari wow, de la Fundació Mallorca Literària, amb un fragment de l'obra de Blai Bonet, natural de Santanyí. Avancem fins arribar a la platja de s'Amarador, al xibiu aprofitam per refrescar-nos amb alguna beguda, i reposar forces, alguns ja es queden a nedar allí, mentre que d'altres fan el camí fins arribar a Cala Mondragó o Cala de Sa Font de n'Alís, amb bandera blava. Com a anècdota i ja que enguany és l'any Llompart, podem dir que el literat que formà part del grup de tertulians i amics de Blai Bonet, també publicà un poemari titulat Poemes de Mondragó, amb aquella atracció que demostren els poetes pels topònims. Després d'un bany col·lectiu (algunes persones, però, han quedat sota els pins), que ens servirà de recompensa per aquesta excursió, dinam a terra, buscant l'ombra. Després d'un cafè o altres refrigeris a la guingueta de la platja, ens disposam a regressar a l'autocar que ens portarà fins a casa. Per això hem d'agafar la carretera que hi ha a la cala i arribar fins el punt d'informació del Parc Natural de Mondragó, on més envant ens esperarà el vehícle que ens ha de portar a Son Servera i a Capdepera, passant per Manacor. Mondragó va ser declarat Parc Natural pel Govern Balear, el 18 de Novembre de 1992. Està constituït per nombrosos ullastres, i pinars també hi ha cases de roter i alguna barraca i rotllos de sitja, hi ha diferents ambients i està protegit.
Finalment, podem dir que la recompensa de l'aigua ens ha vengut després d'una excursió agradable pel litoral de Migjorn, amb el sol com a protagonista, però que ha permès finalment que la ruta es dugui a terme amb bon temps i bona conxorxa de grup, on el bon ambient i la companyonia són fonamentals per seguir el camí fins al punt d'arribada.
La propera excursió serà a l'octubre: El Puig de Galatzó.
