Aquesta crònica serà un poc inhabitual. Dia 6 vàrem desembarcar de la barqueta “margarita” disposats a caminar per tots itineraris que ofereix el Parc Natural propietat del Consell de Mallorca. I ho férem a la carta, es a dir cada un s’afegí a un dels grups que decidírem fer un o altre itinerari en funció de la seva llargària i dificultat.
Per a poder fer aquesta caminada haguérem de sortir ben prest, amb una trobada a les 7,15 a Capdepera i a les 7,30 a Son Servera. Hi participàrem 39 excursionistes.
Com sabeu el Parc natural de Sa Dragonera esta format per les illes de sa Dragonera, es Pantaleu i Mitjana amb una superfície terrestre de 274 ha i un zona marítima de gran valor ecològic. Sa Dragonera esta separada de Mallorca pe un freu d’un 800 metres, que salvàrem en barca des de Sant Elm.
La sortida la férem en dos barcades. Aquests són els itineraris que vam realitzar.
Na Miranda.
Mentre esperàvem l’arribada de la segona barcada, un grup decidírem fer la ruta de na Miranda com una mena d’escalfament. Des del port d’es Lledó (on es troba el punt d’informació i interpretació) vam seguir les balisses informatives i en poc temps vam recórrer aquest senzill itinerari circular. En un primer tram, fins el mirador, el camí és ample i còmode. Passada la zona de taules de pícnic, el camí torna més estret i amb una mica de pendent ascendent, passant per una torre-colomer, de bella factura, i arriba a la cruïlla del camí cap el far de Tramuntana. A partir de la cruïlla (50 metres d’alçada), tornàrem cap el port per un camí ample i descendent. Comprovàrem que els horaris estan calculat d’una forma ampla, se poden fer en manco temps del assenyalat. Marca 30 minuts i 1,2 quilòmetres.
Mentre arribaven els companys vam tenir temps per a visitar el petit centre d’interpretació (ens cridà l’atenció un racó dedicat al l’obra de palma) i la cova del vell marí, situada just darrere l’espigó del moll.
El far de Llebeig.
Tots plegats van fer una breu xerrada de les normes a seguir al parc i la distribució dels itineraris. Arribats a la cova des ses Gambes, cruïlla del camí per triar el camí del far Vell (Na Pòpia) i el cap de Llebeig. Aprofitàrem per a fer un mos i ens distribuïren.
El camí del far de Llebeig marca 2hores i 40 minuts, i una llargària de 4,5 quilòmetres. Nosaltres la férem en poc més d’una hora i mitja, això sí amb bon ritme.
Realment l’itinerari transcorre per una carretera construïda a principis del segle XX, amb una pendent suau. Des de Cala Lladó l’itinerari és gairebé lineal amb bones vistes de la costa amb petites cales con ara cala s’Art, cala Cucó, cala Bagur o cala Llebeig. Al davant, l’illa de Mallorca.
Passàrem un petit safareig i un forn de calç, poc després arribàrem a la rota del Coc on apareix una bona vista del far i la torre de Llebeig. Passades ses Cantarilles , el camí s’apropa la costa nord, on un mirador ofereix magnifiques vistes dels penya-segats. 
A partit d’aquest punt hi ha un parell de revolts ascendents que ens duguérem a la porta del far de Llebeig. Poc abans d’arribar al far surt un caminoi cap a la torre de Llebeig (5 minuts) amb un canó a dalt. El recinte de far es troba barrat i alguns edificis en molt deteriorades. El far és el punt més alt de l’itinerari amb 121 metres.
Després de beure una mica tornàrem pel mateix camí.
Far vell. Na Pòpia
Des de cala Lladó el camí puja fins una cruïlla, des d’on s’arriba a la zona d’Es Tancat, Aquest indret té unes cases reformades (caseta des Tancat, 15 minuts) i marjades que recorden l’ús agrícola de la zona. Sortint del tancat el camí arribà a Es Coll Roig, un mirador que ofereix molt bones vistes dels penya-segats del nord de l’illa. A partir d’aquest punt l’itinerari segueix pujant de forma constant, fent molts de revolts que suavitzen la pendent i fent el camí més agradós. Així com pujàvem poguérem gaudir de millors panoràmiques de la costa sud-oest de Mallorca i de la pròpia illa. Les gavines voltaven ja que el camí passa prop de zones de nidificació.
Pujant ens trobàrem amb els companys de baixada de na Pòpia.
Arribats a dalt ( 352 metres d’alçada) ens férem les fotografies de rigor, aprofitàrem per beure i fer una picada de fruits secs.
El far Vell es troba pràcticament en runes, però manté un encant especial. La ruta marca 3 hores d’anada i tornada, per a fer 3,8 quilòmetres.
Baixàrem amb cert ritme, de fet el camí és prou còmode i arribàrem a la zona de pícnic de na Miranda per dinar i descansar, abans d’agafar la barca cap a Sant Elm. Mentre dinàvem les sargantanes ens envoltaven, barallant-se per les engrunes de menjar que queien de la taula. Arribà la part del grup estaven fent la ruta del far de Tramuntana i junts anàrem cap el port d’es Lledó.
El far de Tramuntana.
Una vegada a la cruïlla que pujava a na Pòpia, alguns membres optàrem per fer el far de Tramuntana en lloc de la coneguda na Pòpia. Es caminà per un camí pla, vorejat de plantes, sota un agradable sol, amb la vista imponent sobre la mar i Sant Elm; el sender ens apropava al far. Al principi, després de passar pels lavabos, es seguí l'itinerari de na Miranda; quan arribàrem al desviament, partírem pel camí cap al far. S'ha de dir que en el centre d'interpretació es parlava de diferents aucells com el virot o la baldriga baleàrica que formen part dels animals de l'entorn, així com les sargantanes, a les que no se les pot donar cap tipus de menjar; n'hi ha moltes i a diferència de les de Formentera, per exemple, no presenten aquell color tan viu, el verd brillant, sinó que la seva pell té l'antigor dels animals prehistòrics i la duresa que també presenta l'illa en certs aspectes, com el de la pluviometria. Quan la flora hi ha 372 taxons de plantes, com el fonoll marí, la llentisquera, l'hypericum balearicum (o estepa Joana), l'olivera o el pi, entre d'altres.
De camí cap al far parlam de la vida i de la bellesa del dia, de la lluita per la defensa de la Dragonera ( hi ha un lema gravat en una placa metàl·lica que recorda: "Dragonera pels dragons"); enmig del camí hi ha una línea que marca el meridià que mesurà el geògraf francès, François Aragó a la seva estada a l'illa. Recordem que ell va traçar el triangle per a les coordenades dels meridians. Del seu pas per l'Esclop, en va sortir escalivat, perquè alguns mallorquins l'acusaren d'espionatge i va haver de fugir.
Seguidament, arribam al far de Tramuntana, en una ziga-zaga i un penya-segat cap a l'aigua, considerable; bufa un fort vent, a més el far està tapiat, com el de Llebeig. Des d'allí, podem contemplar a la llunyania, part de Sóller, també na Foradada, el puig d'en Farineta, així com la torre de Cala en Basset, entre d'altres cims. Des l'altre banda, contemplem la franja de mar que ens separa, ple de cabretes. Com que el vent ens impedeix quedar-nos-hi, decidim tornar per on hem vingut i dinar a la cala Llodrà, on la tranquilitat de les pedres ens acompanya. També hi havia en el camí que ens porta a la cala, un jardí botànic mig a construir i la vista des de la cala donava al moll, on ens havia de recollir la "Margarita". A poc a poc, arriba un petit grup del que ens havíem separat, i després anem a buscar la resta, que dina a les taules que hi ha en el pas de La Miranda.
Finalment, l'embarcació ens porta fins al moll de Sant Elm, on, després d'un refrigeri, marxem amb l'autocar cap a la comarca de Llevant. La Dragonera ens ha sorprès, fins i tot a aquells que ja hi havien estat, perquè el Parc Natural, mereix repetir la visita, ni que sigui per fer allò que no hem vist. I amb aquesta excursió s'acaba el programa d'ambdós grups. Esperem poder anar al sopar de cloenda per parlar-ne. Fins l'any que ve, passa a passa, caminarem pels racons més insondables de l'illa. 
Les sargantanes són les protagonistes de Dragonera
