L’excursió del mes de gener (dia 21) de Cranques Reumàtiques i Camina, caminaràs estava programada per Capdepera. La ruta que van organitzar resultà una mica llarga, complicada amb la pujada al Puig Negre, però és una de les que ofereix les millors vistes i panoràmiques del nostre municipi. A més van tenir la sort de gaudir d’un dia solejat i lluminós.

Com estava previst, la sortida va ser de la plaça de l’Orient de Capdepera, pujant cap a les escoles. Allà ens trobàrem els caminaires (una trentena). Prèviament havíem deixat alguns cotxes a l’urbanització de Cala Povençals.

 
La primera part de la ruta segueix l’itinerari marcat de Capdepera a Sa Font de Sa Cala, concretament l’itinerari nombre 10 (color verd).

Des de la plaça de l’Orient pujàrem pel carrer Doctor Fleming cap el parc de s’Alzinar, pujant la rampa d’accés i travessant la barrera metàl·lica que dona accés al bosc.  El tram d’alzinar passa per un sender (molt curt), encara humit per la rovada matinera, fins la carretera que puja al radiofar del Puig de Sa Cova Negra. Aquest tram asfaltat és evitable agafant un sender que surt cap a la dreta després del dipòsit d’agua, però ens estimàrem més seguir la carretera per les bones panoràmiques que ofereix.

Poc a poc pujàrem. alhora que se’ns oferien unes excel·lents vistes del castell, de Cala Rajada, la punta des Carregador i la zona de Cala Agulla.

En arribar al radiofar agafaren un sender situat a l’esquerra (falta una senyal indicativa, algú l’ha llevada) que voreja la part alta de les muntanyes de s’Heretat. Ens aturaren a les roques de dalt per admirar les muntanyes de Sos Sastres, Sa Mesquida, Artà, les serres de Llevant i bona part de la península de Llevant. 

Baixàrem cap el coll de s’Heretat i seguírem la pista que surt cap a Font de Sa Cala. Després d’una breu pujada ens aturàrem a berenar. La baixada ens du cap Na Taconera i, en arribar a la carretera, giràrem cap a la dreta en direcció a la platja de Sa Font de sa Cala fins la plaça situada davant la Residència. Aquí acaba la ruta senyalitzada.

 Seguírem en direcció a la depuradora (senayalitzada) i en trobar el primer camí a  l’esquerra el seguim. És un tram que passa pel pinar fins arribar a un camp conreat, que vorejàrem per la dreta. Aquí van anar alerta ja que hi ha un camí ample que va cap el camp de golf i el poblat talaiòtic de , però l’hem d’ignorar. Just devora surt un sender ascendent,  més o manco visible ( una vegada començat és bo de seguir) que ens du a un coll que connecta amb Canyamel. Aquest coll separa el puig Revell (145 m) i el puig des Corb (204 m), que semblen dos turonets.

Des del coll giràrem cap a l’esquerra (mirant al sud) intentant seguir un caminoi que ara apareix, ara desapareix. El caminoi més o manco segueix la part més alta de la corda, fins la part baixa de la vessant nord-oest. Ens situàrem entre el Puig del Corb, que queda sota nosaltres, i el puig Negre.

La pujada al Puig Negre la férem afora camí per una mena de gran canal triangular plena de càrritx. Resultà un tant incòmoda. En arribar a la part alta sortírem cap a l’esquerra seguint un tirany que ens dugué a la part alta del Puig Negre ( 277 metres). Aquí poguérem admirar unes bones vistes de la costa de Capdepera i la vall de Canyamel. De fet se pot veure gairebé tota la península del Llevant.

Des del cim baixàrem cap el coll d’en Negre (separa el Puig Negre de la Talaia Nova del cap Vermell.  La baixada resultà un poc dificultosa de seguir, ja que la vegetació ha envaït el sender i despista molt. Així i tot vam trobar algunes fites que confirmaven que anàvem pel bon camí.

Arribats al coll, aturàrem a dinar i decidirem no pujar a la Talaia Nova del Cap Vermell ja que ens feia ganes d’anar a la cova Mitjana o  d’En Gostí Lladre.

Férem la baixada fins el coll d’Es Cingle. Un petit grup baixà fins Cala Provençals i la resta decidírem baixar cap a la cova Mitjana o d'en Gustí Lladre (també coneguda com cova del Cingle).

Arribats a la costa vorejàrem un tram de penja-segat fins l’entrada. Si no es coneix és difícil trobar l’entrada a la cova, a més cal recordar que no hi ha escala per poder baixar. Nosaltres dúiem una escala de corda i fusta que ens permeteren accedir-hi a tots els qui volgueren entrar amb certa comoditat i seguretat. La cova, amb la seva platgeta interior i les formacions d’estalagtites i estalagmites, va sorprendre i agradar molt.

Després de visitar la cova vam haver de desfer el camí de baixada des del coll per després baixar cap Cala Provençals, on teníem el cotxes per tornar a casa.



El proper mes de febrer (dia 11)  tenim programada una altra excursió per la zona del Llevant, concretament la pujada al Bec de Ferrutx.