La marxa "Capdepera-Lluc" es consolida amb 36 participants.


 

 

Un any més un grapat de gabellins recorregueren a peu la distància que separa Capdepera i Lluc. 

Dia 28 de novembre, tot fent coincidir la Lluna plena amb el cap de setmana, un grup prou nombrós de gabellins recorreguèrem la distància que separa Capdepera i Lluc. En total 36 marxaires partírem de la plaça de l’Orient amb molt d’ànim després de acomiadar-nos de familiars i amics i fer les fotografies de rigor.  Enguany hi havia més participants que en l’edició anterior, molts d’ells repetidors.

A les 9 en punt donaren el sus i iniciàrem la caminada amb les tradicionals aturades a la plaça de l’església, davant l’Ajuntament i a s’Ànima (bàsicament per fer-nos unes fotografies)

Des del carrer Roses el grup sortí amb molta determinació i bon ritme cap Artà. Enguany la nit resultà magnífica, amb molta claror i un cel totalment net. Més o manco mantinguèrem els horaris i les etapes d’anteriors edicions, per bé que un grup arribà una mica més prest i la resta darrere darrere.

Al cap i a la fi no parlam d’una prova competitiva, es tracta d’arribar i patir el menys possible, per tant cada un ha de cercar el seu ritme, reservant forces per les darreres etapes.

Com hem dit arribàrem sense problemes, devers les 10,30. Per tant la primera etapa de 7 quilòmetres i busques,  la vàrem fer a bon ritme amb el grup estirat. Després del descans, els estiraments i  un cafetet continuàrem la caminada.
 

La segona etapa acabava a l’entrada de la finca s’Ametlerar, a la carretera d’ Artà a Can Picafort, just en el creuer de la Colònia de Sant Pere. A les 23 hores passàvem per Ses Fontanelles (gravera) i a les 12 arribàvem els primers al punt de descans. S’ha de dir que ja s’havia format un primer grup i un altre una mica més endarrerit, però no gaire. Aquí  a més de beure, menjar una mica i fer els estiraments, molts aprofitaren per canviar-se els calcetins. Els quinze primers quilòmetres ja estaven fets.

 

La tercera etapa recorre un tram de carretera entre el creuer de la Colònia i el torrent Son Bauló, que ens duria al quilòmetres 23 de la ruta. Sense afluixar el ritme arribaren devers l’una i mitja. A més de la llarga recta de Son Serra, hi ha dues pujades, no massa llargues, que se fan notar. Com és habitual en aquest descans fa molt de fred i l’aturada s’acursa el màxim. El grup de davant esperà que arribés el darrer, però frissaven per partir no era qüestió d’agafar fred. Just en el moment de partir trobàrem un grup de gabellins que venien de Mancor.

Cap a Santa Margalida hi ha una llarga recta, que es fa interminable, però també s’ha de dir que desapareix el trànsit , per tant la marxa és més relaxada i agradable. Com hem dit, malgrat ser de nit, hi havia molta lluminositat prou visibilitat. Aquesta etapa resultà ben llarga, de fet arribàrem al quilòmetre 30 i eren devers les 3 hores de la matinada.

Aturaren al quilòmetre 0 de la carretera vella d’Artà a Muro. Pràcticament arribàrem tots plegats i poguérem intercanviar comentaris entre els dos grups, tractar les primeres bòfegues i fer estiraments. La propera etapa era la clau. Arribar a Muro en bon estat és fonamental, ja se supera més de la meitat del recorregut i tot el que ha de sortir, surt.
 

En aquesta etapa, llarga i feixuga, se van marcar els grups definitivament. Els primers en arribar a Muro ho feren gairebé reibaxant mitja hora el temps utilitzat l’any anterior, els darrers ho feren devers les cinc de la matinada, el mateix horari que el 2014.

S’ha de dir que alguns caminaires ja patiren per arribar, amb problemes musculars i en els peus, per tant la coa de la marxa s’enderrerí una mica. A la sortida de Muro, cap a la carrertera d’Inca, teníem el punt de trobada. Els darrers just varen poder descansar uns minuts, menjar, reposar aigua i deixar algunes coses inútils a la furgoneta de Protecció Civil. També se produiren el primers abandonaments, no calia forçar  la situació i arriscar-se a tenir una lesió. De fet algú intentà continuar i als dos quilòmetres va haver d’abandonar.

La sortida de Muro se fa cap a Inca i pocs quilòmetres després s’enfila un camí cap a Moscari.  Aquest tram, una vegada abandonada la carretera principal, és molt bonic. Tot són casetes de fora-vila i camps de conreu. Arribats a un creuer (hem de seguir tot recte) feim una curta aturada. Uns minuts i continuàrem la marxa.  Passàrem per la part est del puig de Sant Magdalena i prop del pont que travessa la autopista d’Inca a Alcúdia, vérem sortir el sol.

Just vora el pont els companys de Protecció Civil esperaven. L’aturada just just va ser per saludar-nos. Cares de son, cansanci...però voluntat ferma de seguir i acabar. Amb els primers raigs de sol sembla que l’ànim també s’aixecà.

Poc abans d’arribar a Moscari, el grup de darrere, hem de fer una altra aturada d’emergència: les bòfegues d’un company poden més que l’il·lusió i ha d’abandonar. Trobam que ha aguantat massa.  Altres aprofiten per posar-se els “compits” per prevenció o per evitar que les bòfegues es facin més grosses.

A l’arribada a Moscari els primers ja havien berenat i comencen a estar freds. Quedam que no ens esperin, que els darrers seguiríem al nostre ritme i que ells continuessin cap a Lluc. Així ho vam fer. El primer grup continuà i la resta prenguérem un cafè amb llet ( i d’altres un bon pa amb oli) i descansàrem. Ens quedaven dues etapes ben diferents. Una més curta fins Caimari i la pujada pel camí vell de Lluc.

 

A Caimari arribàrem sense cap contratemps i aturàrem a prendre un cafetó i d’altres una cervesa. Inclús alguns aprofitaren per a fer una partida de truc!


 

A la sortida de Caimari ens acomiadarem dels companys de Portecció Civil, ens ferem una fotografia en el mateixos llocs de l’any passat i enfilàrem el darrer tram. Malgrat ser una pujada gairebé contínua, el camí de vell de Lluc, tots ens  sentíem amb prou forces per a arribar. Just ens aturàrem al mirador proper al Sal de la Bella Dona. Feia calor i començàrem a llevar roba.

Devers les 12,30 arribàrem a Lluc. Els companys que havien pujat abans (ens tragueren devers una hora) ens reberen amb una ovació, amb resposta dels qui arribàvem. En fi, un altre any tornàvem a ser a Lluc, després de caminar unes 15 hores

Ens canviàrem de roba (a la furgo de Protecció Civil duien una bossa amb roba per canviar-nos) i visitàrem el monestir, fent una mica de temps ja que el dinar estava comanat per les 13,30 hores.

Feta la foto “finish”,  amb la camiseta feta per l’ocasió algú comentà que pareixíem els blavets de Lluc”, anàrem al restaurant amb cares de satisfacció i alegria.

Lamentablement  en aquesta ocasió van haver uns companys i companyes que se van haver de retirar, una situació que ens podia haver passat a qualsevol, però que manifestaren la seva intenció de tornar-lo a provar l’any vinent. Per la resta és com si haguéssim arribat. Esperem poder estar en condicions de repetir.

No podem. ni volem, oblidar la gran ajuda que ens presta Protecció Civil de Capdepera posant un vehicle i tres voluntaris a la nostra disposició. Dissortadament enguany uns companys han hagut d’abandonar per diversos motius ( bòfegues, problemes musculars...) i el suport de Protecció Civil ha estat  molt important.

La camiseta de recordatori ha estat  patrocinada per s’Ànima i Bora-Bora, i dissenyada per en Òscar Ruiz. Gràcies a tots.

En la marxa Capdepera- Lluc 2015 han participat:
José Hidalgo, Emilio Sánchez, José Luis Martínez, Juan Martín Vila, Francisca Torelló, Vicente Herrero, Tomeu Cantó, Rolando Salinas, Luisa Rivera, Victor Robles, Damià Gelabert, Carles Gelabert, Marta Gelabert, Vanessa Vives, Massimo Pasqui, Hayo Pür, Agustí Esteva, Gabriel Homar,  Francisco Salinas (Paco), Miquel Àngel Bordoy, Susana Tous Pascual, Yolanda Cruz Bonet, Jaume Mayol Barceló (Mitos), Miquel Vives Liberal (Miki), Monia Malduca, Laura Vinuesa, Antoni Batista, José Gil (Chiky), Joan Ferrer, Javi López, Angel Murillo Caminante, Joan Ignasi Adrover Sancho, Carlos Blanes, Àngel Salomón Gallego, Marita Obrador Terrassa i Paco Galian.