La sortida la vàrem fer des de Binibona, de fet deixarem el cotxes a prop del torrent de Sant Miquel, just abans d'arribar al portell de la fina dels Aubellons. Passada l'indicació d'aquest hotel rural, deixàrem el camí asfaltat per la dreta i travessàrem el torrent de San Miquel. No duia aigua. Un tirany curt i planer ens dugué al torrent dels Picarols que també travessàrem.
Així arribàrem a un camí ample que transcorre vorejant el torrent amb petites pujades i baixades. De tant en tant trobàrem alguna fita, però més per confirmar que altra cosa ja que el camí és evident. A l'esquerra podíem veure el puig Mitjà il·luminat pel sol. Passada una pressa el camí fa un gir a la dreta i s'endinsa en l'alzinar, alhora que començàrem a pujar.
Enmig del bosc trobàrem una gran bifurcació. Seguírem el camí de la dreta ja prou empinat, mentre que a l'esquerra deixàrem el que seria la ruta de tornada. Abans, però, ens férem una mossegada.
Pujant, pujant pel sender, estret però molt bonic, seguírem les fites en direcció a Ses Figueroles. Aquest bocí de camí té trams molt aeris i, poc a poc, agafa alçada i a la vegada les vistes són més panoràmiques. Se domina la vall del torrent de San Miquel, la carretera de Lluc, el puig de n'Alí i el pla de Mallorca.
Poc abans d'arribar a les cases de Ses Figueroles ens desviàrem cap a la dreta per enfilar un comellar que ens dugué a Alcanella. Es tracta d'un caminoi suaument ascendent, ple de càrritx i a bocins un tant incòmode. Al arribar al tancament de la finca d'Alcanellam, decidírem agafar la paret seca del sud, per evitar fer un volt cap a les cases.
Així, després d'una breu voltera per equivocació, seguírem la tanca i en poc minuts arribàrem a Alcanelleta.
Això sí primer vam veure la gran alzina, un arbre singular que és la que té una soca més ampla, per bé que és buida per dedins.
Just davant de les cases entraren en l'alzinar i cercàrem alguna fita que marquès el camí. Ens costa trobar-la, de fet començàrem a pujar per un tirany i fins passada una estona no vérem les primeres fites. Per intuïció vàrem encertar. La pujada pel bosc és agra i feixuga, però guanya alçada molt ràpidament i aviat ens trobarem a la part baixa dels cingles de la Serra d'en Bisquerra, amb el pas homònim just davant.
La pujada del pas és fàcil, però molt aèria, per això té un cable que fa de passamans.
A dalt del pas la vista és una magnífica panoràmica del Puig Tomir i el Puig de Ca. El dia era prou clar. Férem les fotos de rigor i cercàrem un lloc protegit del vent i solejat.
La part alta del pas és un gran plana amb un espès bosc d'alzines. Ens despistàrem i rondinarem cercant el camí o fites indicatives i no les trobàrem. Tornàrem al pas i just darrere d'una paret començava un tirany fitat que ens dugué cap el pla de sa Bassa.
Des d'aquí el camí segueix baixant deixant la zona d'alzinar i entrant en el pinar.
El camí, ja evident, ens dugué a Sa Coma Llarga. Aquest tram baixa amb molta pendent. Trobàrem una font en un racó preciós i férem un petit descans, just per beure aigua.
Aviat tornàrem a entrar en l'alzinar, alhora que el camí s'eixamplà, arribant a la bifurcació que havíem deixat el matí. A partir d'aquest punt ja va ser qüestió de desfer les nostres pròpies passes fins l'arribada als cotxes.
De tant en tant s'ho pagava girar la vista cap enrere...
