Us oferim una crònica amb moltes imatges
Les Cranques Reumàtiques amb Camina, Caminaràs organitzàrem la darrera sortida col·lectiva de desembre 2012, dia 16, a la zona de Campanet - Pollença. Es tractava de travessar la Serra pujant per la part de Campanet , tot travessant les possessions de Miner, i baixant per Fartàritx i el camí des Ninot, ja a Pollença.
Aquesta excursió era amb autobús, així que a les 8 del matí, ben puntuals, els gabellins sortírem de la plaça de la Constitució i recollirem els serverins a les 8,15 hores. L’arribada a Campanet va ser devers 10. L’autobús ens deixa a la carretereta prop de les cases d’Es Fangar (senyalitzat com a agroturisme), passada l’ermita de Sant Miquel. Agafàrem un camí ample i planer que surt cap a l'esquerra (nord) i s’enfila cap a la Serra que, de bon matí, mostrava tota la seva bellesa. 
Després de caminar una minuts giràrem a la dreta, deixant el camí que condueix fins Biniatró. En un primer moment segueix planer, vorejant el torrent de Maçana, i així com va girant a l’esquerra (direcció nord) s’endinsa dins un espès (i humit) bosc d’alzines i alhora comença a augmentar el desnivell. Devora un gran forn del calç ens aturàrem a berenar.
Alguns aprofitaren per a fer un petit foc per a torrar llonganissa. Érem vora el puig de Ca de Son Monjo.
Mentre berenàvem, els "guies" consultaven l'itinerari.
Pujant , pujant ...revolt rere revolt, anàrem guanyant alçada i les vistes resultàvem de cada vegada més espectaculars. La part alta del camí esta cimentada per protegir-la de l’erosió.
Així com anàvem guanyant alçada la vegetació se torna més escassa, en arribar al portell de les cases de Miner Petit descansàrem un minuts i aprofitàrem per reagrupar els caminaires i veure les restes de la possessió.
En pocs minuts érem a les cases, cases abandonades que només mostres restes de les seves instal·lacions. Passades les cases les vistes són veritablement espectaculars. D’una banda, al fons, tot el Pla de Mallorca i d’altra, més a prop, les serralades i valls que baixen de la Serra direcció sud. 
Nosaltres seguírem caminant, pujant per uns revolts, en direcció nord. Davant nostre s’alçaven les cares sud d’Es Moletó, el puig de Ca i el Tomir. Una pujada aspra en dugué a un gran replà, passat la zona d’El Gravet, amb el coll de Miner al davant. 
Poc abans d’arribar a l’esmentat coll trobàrem un desviament cap a la dreta que du a les cases de Miner Gran. En aquesta cruïlla el grup es divideix, uns seguiren el camí per haver de girar a la dreta en direcció a La Mola i els altres giràrem cap a Miner Gran. 
Els que feren l’itinerari de la Mola travessaren una petita vall de muntanya situada al coster sud d’El Moletó i la Moleta. Dissortadament la possessió es troba tancada i hagueren de fer volta enrere cap el coll de Miner i baixaren cap a Fartàritx del Racó, punt on havíem quedat per a dinar.
L’altre grup decidírem voltar per un ample camí que voreja la vessant sud del Puig de Ca, passant per les cases de Miner Gran. Aquesta ruta primer és planera (fins les cases) i després baixa passant per una zona amb precioses alzines i camps de conreu abandonats. 
El camí baixa fins arribar a un entreforc amb un pontet que salva un xaragall. Nosaltres seguíem cap a la dreta en sentit ascendent (de fet amb molta pendent) i després d’uns feixucs revolts assolírem el coll de Fartàritx que separa el Tomir (1.104 metres) i el Puig de Ca (876 metres). 
Mentre pujant el paisatge és de gran bellesa amb els impressionants cingles de puig de Ca just al davant. La volta va durar més del previst i una part decidiren seguir cap a Fartàritx i tres pujar al puig de Ca.
L’itinerari de pujada és aspre, sense camí, només unes fites distants indicaven que anàvem per bona direcció. Pujàrem per una pendent de càrritx, que acaba en un comellar entre dos grans cingles. 
Trobàrem un pas (a la dreta del comellar, vora la paret) que ràpidament ens dugué a dalt...bé a dalt és un dir, davant teníem una gran planura amb els cims secundaris. Pujàrem al primer (863 metres) i seguint una sèrie de fites enmig d’un replà pedregós, arribàrem al cim ( 876 metres). 
Estàvem ben cansats, de fet anàvem a tota pensant que ens esperaven a Fartàritx, però les panoràmiques des del cim eren impressionats, magnífiques...valia la pena pujar-hi. Férem les fotografies de rigor i iniciaren la davallada per l’altra vessant (est) en direcció al coll de Miner, al qual arribàrem crestejant en sentit descendent. 
Durant la baixada trobàrem uns quantes fites orientatives i en poc més d'un quart d’hora arribàrem al coll de Miner i en un altre quart a Fartàritx des Racó.
Allà ens esperava la resta del grup, que ja havien dinar, i després d’un breu descans férem la foto de grup i iniciàrem la baixada cap a Pollença. 
La baixada la férem pel camí d’El Ninot , un camí de ferradura es conserva a trams. Xino, xano baixàrem observant El Ninot, una gran roca, amb una forma peculiar que dóna nom al camí, que quedà a la nostra esquerra. 
Ja superada la part amb més pendent arribarem a un bosquet de pins i alzines (alguna espectacular) on es aturàrem per a reagupar-nos i fer alguns estirament. 
El darrer tram es troba molt senyalat amb punts vermell (un poc excessius, pot ser) i travessa una zona d’oliveres molt abandonada, malgrat tot és un bocí molt agradable i en poc temps arribàrem a un camí ample, prop de les cases d’El Pujol, que surt al GR 221.
Seguírem el GR vora el torrent de la Vall d’En Marc fins la carretera Lluc-Pollença a l’alçada de Son Grua, on ens esperava l’autobús que ens havia de retornar a casa.
Una excursió per a recordar, amb un temps esplèndid i magnífiques vistes en una zona poc transitada per excursionistes.
Aquesta va ser la darrera excursió del 2012. La primera del 2013 serà al castell del Rei de Pollença pel Pas dels Pescadors
Cranques Reumàtiques i Camina, caminaràs
16 de desembre de 2012
