Dissabte, 22 de desembre, a les 00.15 hores un grup de 5 caminaires començàrem una ruta que ens havia de dur de Capdepera a Lluc caminant sense aturar, llevat dels preceptius descansos.

Els cinc que ens decidírem a iniciar la marxa érem Vicenç Herrero, Rafael Hernández, Mateu Brotard, Agustí Esteva “de ses Terres” i Paco Galian. De fet, qui duia tot el trull, i el que llançà la idea a rotlle, era en Vicenç.  Posada la data, qui més qui manco tenia dubtes, però a l’hora prevista érem a la plaça de l’església, davant Can Creu d’Inca, per començar a caminar.

A partir d’aquí arrancava la nostra particular “aventura”, gairebé un repte personal, on el gran dubte era  la pròpia resistència. Anem passa a passa.

D’una forma gairebé tàcita ens plantejàrem fer petites aturades cada hora i mitja de caminada, i dues una mica més llargues, a Muro (per a prendre el desdejuni) i a Caimari (per a menjar un poc abans d'iniciar el darrer tram).

Com hem dit, a les 00:15 vam iniciar la caminada amb bon ritme, devers 5  quilòmetres per hora, i just sortir de Capdepera la Guàrdia Civil ens demanà pel nostre recorregut i, amablement, els agents ens donaren una sèrie de consells de seguretat i ens desitjaren un bon viatge.
Seguírem la Ma-15. Camina, caminaràs i a Artà arribaràs. Devers l’1:30 hores  érem davant la rotonda del Dimoni, davant la caserna de la Guàrdia Civil. Aprofitàrem per fer un parell d’estiraments, menjar i beure un poc, i continuàrem tot d’una la marxa en direcció a la Colònia de Sant Pere.



La nit resultava molt agradable, impròpia de l’època de l’any, amb molt bona  temperatura, ideal per a caminar. Seguírem per la Ma-12 fins el creuer de la Colònia. Prop del coll de Morell, la lluna, que fins a aquell moment ens feia companyia i il·luminava la carretera, desaparegué. Prop del creuer de sa Colònia, concretament en el portell de s’Ametlerar, ens aturàrem a descansar i repetírem els estiraments, menjàrem i beguérem un poc i ens canviàrem els calcetins (cal dir que aquestes aturades no sobrepassaven els 10 minuts).



Eren les 3 de la matinada quan iniciàvem aquesta tercera etapa que ens havia de dur al desviament cap a Sant Margalida. Fins aquest moment no ens vàrem creuar amb gaire cap cotxe, d’altra banda les estrelles de cada vegada es feien més intenses i el silenci més gran. No vèiem el paisatge però s’intuïa la serenor del fora vila. Passàrem el creuer de la Ma-3322 (cap a Manacor) i el de la carretera Ma-3330 (cap a Petra) pel torrent de na Borges. En visualitzar el desviament cap a Son Serra de Marina, vam intuir l’arribada a la tercera aturada. A les 4:50 travessàvem el pont del torrent de Son Bauló. Al mateix creuer férem l’aturada i començàrem a caminar cap a Santa Margalida per la carretera Ma-3400, deixant definitivament la Ma-12.



Aquesta carretera té menys vorera, però la manca de trànsit ens facilità la marxa en grup. Tot el temps comptàvem coses, i a més del cansament havíem de lluitar contra la son... alguns començàvem a tenir ganes de dormir, però calia seguir movent les cames. Després d’unes corbes ascendents (ens resultaren més fàcils del que havíem pensat a priori...tanta sort!) travessàrem una llarga recta fins arribar a la vella carretera d’Artà a Pollença (Ma-3402) poc abans d’arribar a Santa Margalida; de fet, no trepitjàrem els carrers de la Vila. A l’inici d’aquesta via descansàrem una estoneta. Éren les 6 de la matinada i, de sobte, començà a haver-hi més trànsit. Aquesta curta  travessa ens dugué a la Ma-3410 (Santa Margalida–Can Picafort) la qual seguírem en direcció a aquest darrer nucli per una estona, fins arribar al creuer de la Ma-3411 que ens havia de dur a Muro.



Mentre caminàvem per aquesta via secundària començà a sortir el sol. De fet, quan arribàrem a Muro ja era ben de dia.



En aquesta etapa va fer més fred i semblava que  les forces ens fugien, de fet baixàrem el ritme notablement. A les 8,30 ens asseguérem a una pastisseria per a prendre un cafè amb llet i una ensaïmada i coca de patata. Us podeu ben creure que eren bones, però les trobàrem excepcionals.



Després d’aquesta aturada, més llarga que les anteriors, reiniciàrem el camí. Prèviament, alguns veïns ens comentaren la ruta que havíem de seguir, dreceres incloses. En realitat coincidien amb les indicacions que ens havien donat quan preparàrem la ruta. Sortírem de Muro per la carretera d’Inca i aprofitàrem per fer unes fotografies (a la fi podíem fer fotos!) al convent. La sortida era pels Horts de Muro i després de passar l'estació de tren arribàrem al desviament de can Ramon. En aquest punt vam deixar la Ma-3500, molt transitada aleshores, quan haviem fet uns 6 quilòmetres i eren les 10 del matí.



No ens aturàrem a descansar, decidírem fer-ho un poc més endavant... Havíem tornat agafar el ritme i no el volíem perdre. La primera part del camí està sense asfaltar, tota una novetat que s’agraeix després de tant d’asfalt. A partir d’aquell indret la ruta transcorre per camins veïnals, amb més ciclistes que cotxes, vorejat d’horts i cultius de cebes, tarongers, llimoneres... La nostra propera fita era arribar a un pont que creua l’autopista d’Inca a Sa Pobla, poc abans d’arribar a Búger. En aquests caminois ens despistàrem i haguérem de tornar enrere uns centenars de  metres. En retornar a la ruta ens aturàrem a descansar i menjàrem unes taronges. Aprofitàrem per llevar-nos roba de damunt. Començava a fer calor.
A les 11,30 hores arribàrem al pont. Passat aquest, ens llevàrem més roba i quedàrem en calçons curts i samarreta de màniga curta. El destí era Moscari. El poble el vèiem al davant però semblava que s’allunyava, el camí fa moltes volteres. Tanta sort dels veïns que ens assenyalaren alguna drecera no indicada.

A les 12,15  érem a la plaça de Moscari, on férem un breu descans i ens dirigírem a Caimari. Aquí començàrem a tenir problemes, algunes tensions/distensions musculars, bòfegues, mal de peus...



A les 13 hores arribàrem a Caimari, on teníem prevista una aturada més llarga. En el bar Els Ares, coneguts d’en Mateu,  ens tenien preparats uns entrepans calents que compartírem.



Malgrat el cafetó, alguns férem una mini-becada recuperadora. A les 14 hores sortírem a enfilar la darrera etapa, també la més “forta”, ja que segueix el camí de pujada a Lluc pel GR 222.



Tot seguint les indicacions, horari inclòs, passàrem pel Cavall Bernat (hi havia gent escalant), sa Costa Llarga, el refugi de sa Comuna de Caimari, el Salt de la Bella Dona (on ens aturàrem a fer fotografies, descansar i “aixecar les  cames” després de la llarga pujada) i sa Bretxa Vella.



Des d’aquest punt comença la baixada cap a Lluc, passant pel Coll de sa  Batalla i Es Guix. No sabem si és perquè ens faltava poc i vèiem el final a prop, però la veritat és que baixàrem a molt bon ritme.



A  les 16’15 hores érem a la porta del Santuari de Lluc on ens esperava en Fèlix amb el cotxe que ens duria de tornada a Capdepera, gairebé pel mateix recorregut que havíem fet a peu unes hores abans.

A la porta del monestir ens férem una foto de grup... Havíem arribat!
De tornada, encara arribàrem a temps de la presentació del llibre de Miquel Llull “Recreo”, un esdeveniment que tampoc ens volíem perdre.

Cares de satisfacció  a l'arribada a Lluc...tan mal no se'ns veu, no?

Amics, companys de caminada..., gràcies per poder compartir aquesta “passejada” amb vosaltres. Ara veig que és assequible, de fet abans tenia els meus dubtes, i amb bona companyia no hi ha impossibles. Cal dir que va ser un encert no imposar un ritme molt fort i en tot moment esperar qui anava darrere (gairebé sempre, el que escriu aquestes línies). Esper que no sigui la darrera caminada que facem junts, malgrat no sigui tan llarga... Ha estat un plaer!

Paco Galian