La passada excursió de Cranques reumàtiques mostrà, una vegada més, un mal que afecta a la nostra societat: morir d’èxit.

   La darrera convocatòria per anar d’excursió a Es Fangal (Manacor) va ser un èxit de tal magnitud (entre 600 i 1.000 participants) que els qui organitzaren la sortida se varen com vulgarment se diu “acollonar” i optaren per passar dissimulats entre la multitud. Per a la pròxima excursió al Tomar no saben què han de fer. Cap opció els agrada. Si hem d’anar amb autobús: quants d’autobusos faran falta? Qui apuntarà els qui venen? On farem la convocatòria?  Uf!!
   I si anam amb cotxos particulars… col•lapsarem la carretera Lluc-Pollença. Un dels desorganitzador ha manifestat “Quedarem com cada mes a la plaça de la Constitució... i ja veurem! Tanmateix anam a passar-ho bé!” . Mentre que altre (aquest deu ser de la secció crítica) ha afegit “A es Fangal, varen deixar córrer i la gent no va sortir del camí, tothom va anar en grup i varen dinar tots plegats a la hora prevista. És a dir millor organitzat que mai. Per la pròxima, al Tomir,  ja sabem què hem de fer! Per cert, ja que hi som, podríem canviar de nom”.
   Per si de cas apunteu-vos aviat, no sigui que s’acabin les places del autobús (o autobusos).