Joan Terrassa, Terry,  es presenta a Capdepera com un professional del claqué. Als seus vint-i-pocs anys ja porta una trajectòria consolidada i ha aprofitat el descans de l’estiu per muntar tot un espectacle i estrenar-lo a Capdepera, aquest muntatge que ha dirigit juntament amb un grapat de gabellins, entre els quals Jeroni Morey.

Hem volgut parlar amb ells directament i entre l’assaig general i la representació ens han dedicat alguns minuts.

-  Joan, com sorgeix en tu aquesta afició al claqué?

-  Vaig a anar a Barcelona perquè m’agradava ballar i aquí no hi havia massa llocs per aprendre'n,  i sobretot de l’estil que ballam en aquest espectacle, que és claqué. Llavors, quan feia quatre anys que estudiava vaig tenir la sort d’entrar en una companyia molt coneguda, de dansa, que es diu CAMUT BAND. Les ganes de ballar les tenia i de moment tot ha anat bé. N’he aprés molt.
Llavors, els estius venc aquí i també tenc ganes  de ballar i per això vaig proposar a l’Ajuntament a veure si ens deixaven muntar un espectacle aquí. Ens digueren que sí. Les portes obertes i totes les facilitats del món, cosa de la qual estam molt agraïts. I així fins a dia d’avui, que estrenam.

- D’on surt el claqué? Explica’ns quines són les particularitats d’aquest ball?

- El claqué surt d’Àfrica, en els seus orígens, i també de danses irlandeses. Després, quan aquestes dues modalitats es mesclen a Amèrica, sorgeix el claqué tal com ara el coneixem. El claqué no és tan estirat com el ball irlandès, té balls africans més de terra. El claqué no és sols Fred Astaire, aquest és un tipus de claqué, però el que feim nosaltres no és tan ballat, és més rítmic. D’aquí el nom de A-RÍTMICS. Amb la música de jazz s’introdueix el factor de la improvisació i així ha anat evolucionant.

- I aquest espectacle, A-RÍTMICS, com sorgeix? Com ho heu pogut muntar sols en un mes?

- Bé, ha estat qüestió de molta feina i molts d’assajos. En principi érem l’Estefania Porqueres i jo, que som a Barcelona i ballam tot l’any. Però tenim dos mesos que no ballam, i ens vàrem dir havíem de muntar alguna cosa. Pensam que pot agradar molt. I, a part, al poble hi ha músics molts bons i també gent que fa teatre. Hem tingut la sort de comptar amb en Jeroni Morey, que també estudia claqué a Barcelona, i amb les ganes i l’assaig ha sortit molt bé.

- Aquest espectacle el pensau exportar, dur-lo a altres bandes o altres espais?

- Ens agradaria que es pogués convertir en una cita anual, per poder oferir a Capdepera coses que no es poden veure fàcilment a l’illa. Si podem aportar aquesta experiència, estaríem encantats de fer-ho. Ens encantaria poder actuar damunt un cadafal a les festes, al sopar a la fresca, on sigui..., perquè, ja vos dic, el claqué dóna molt de joc, tant serveix per contemplar com per animar un vetllada. E pot fer de tot a través de claqué. Nosaltres en aquest espectacle el combinam amb màgia.

- A l’espectacle també feis participar el públic...

- Sí, és una manera que la gent s’hi trobi més a gust. Pensam que tothom té el sentit del ritme, simplement s’ha de despertar i engrescar-s’hi de manera progressiva.  Pensam que si la gent veu que nosaltres portam el ritme tot el temps, ells agraeixen que els el facem compartir, fent mamballetes. A uns els costarà més, a d’altes manco, però tots ho poden fer.

Jeroni Morey ja fa alguns anys que treballa en l’escola d’estiu de teatre, que organitza l’Ajuntament. Amb formació teatral i de dansa, ja havia fet algunes incursions públiques coreografiant alguns concerts de la Coral S’Alzinar.

- Com has viscut el naixement d’aquest espectacle?

- A principi de mes, en Terry em proposà participar en aquest espectacle, que ami me feia moltes ganes, perquè ja feia anys que en parlàvem, però de claqué no m’atrevia a fer un espectacle d’aquesta envergadura. He agafat el projecte amb moltes ganes i també amb molta por. Sabia que m’esperava un mes molt dur, de molta feina, per poder-me posar damunt l’escenari amb artistes d’aquesta categoria. I ha esta tot un plaer. Dur, perquè cada dia, després d’acabar l’escola d’estiu, assajava entre tres i quatre hores i llavors, a casa, tots pensàvem en propostes per al muntatge, a més de memoritzar tots els moviments i les passes.

-  És la primera vegada que hi ha un espectacle de claqué a Capdepera

-  Sí, aquesta proposta es fa per primera vegada i esperam que tengui una gran acollida i que es pugui consolidar com a cita per les festes.

-  Alguna cosa més

- Que venguin a veure’ns. Que els agradarà, perquè és diferent, perquè riuran, experimentaran el ritme i segur que s’ho passaran d’allò més bé.

Moltes gràcies i sort!