Una vegada acabat el concert, Pau Riba ens dedicà un moment per explicar-nos, en exclusiva, el cul de sac on som i el cul-apse en que estam abocats. També ens autoritzà a reproduir una cançó PP...SOÉ del seu darrer disc (VIRUS LAICS, 2008) i aLgunes de les seves perles del concert que feren les delícies d'un públic entregat.
Del lema punk 'No future' hem passat a un altre, 'Que tingui el que hagi de venir, però no ens preocupem'. D'aquí aquesta música en la qual sembla que ningú s'adona de res i només s'ho passen bé '", argumenta.
L'espectacle està dedicat "al cul", assegura el músic. "O cul-de-sac [carreró sense sortida], perquè l'espècie humana ha arribat a ell. Hem de recular una mica per a redirigir i buscar un camí diferent. La societat ha arribat al cul del seu propi sac", afirma. Per l'artista, aquest és el discurs que dóna sentit a tot el concert, emmarcat en el Alternatilla, "un espectacle dur" de cançons antigues, "perquè ara ningú m'acceptaria temes nous. El públic és conservador, vol escoltar el que ha escoltat mil vegades ", indica. Discrepem. Si fos per ell, ara només faria música minimalista, "jo sol, amb tres escuradents", les lletres serien "més canyeres" contra aquest sistema que ara no li fa sentir tan oprimit, sinó "decebut". Perquè Pau Riba ara és precisament això: un hippy decebut.
Fins sempre, Pau!
Si voleu aprofudir en el personatge vegeu l'entrevista al programa DE NIT de Neus Albis a [M] (a partir del minut 13)
De nit amb Neus Albis por RTVMallorca
