Publicada el 25 de maig de 2007, el tornar-la a la capçalera serveixi com a record i mostra d'estima 

Secció vella, etapa nova. La versió digital de “Cap Vermell” no podia deixar de banda l’espai d’entrevistes, que sempre ha estat un dels més valorats pels lectors.

I per encetar la nostra presentació a Internet, hem volgut parlar amb un personatge que, per conegut i estimat de tothom, bé ens pot representar a qualsevol racó del món, si tenim en compte que aquestes pàgines seran vistes en els llocs més insòlits i allunyats del Planeta.

Ens referim a VICENÇ NADAL (o en Vicenç de “Sa Nostra”, que és com el coneix molta gent per quant ha dedicat tota la seva vida laboral a aquesta entitat). També el coneixem en la seva faceta d’actor, amb apoteòsiques representacions del Rei Herodes. I, com no, també el consideram un home implicat en moltes d’iniciatives cíviques del poble (va ser durant anys i panys secretari del Club Esportiu Escolar, i ara, des de fa un bon grapat d’anys, és president de la Coral s’Alzinar).          

- Després de la jornada laboral, a què dediques el temps lliure? Encara que més o manco les coneixem, parla’ns de les teves aficions.

 - Les meves aficions no em maten de feina, sinó que més aviat m’entretenen, com ha de ser. Culeig per ca nostra. L’afició més coneguda de les que tenc és la de cantar, i gaudesc de practicar-la amb la Coral s’Alzinar. M’agrada molt escoltar música, a ca nostra; quan faig feina per dins la casa la pos forta, i suau quan llegesc.

 - Com a president de la Coral s’Alzinar, què creus que ha representat la celebració del vint-i-cinquè aniversari de l’agrupació?

 - Particularment, un esdeveniment fantàstic. A més, crec que els actes i el concert varen sortir com volíem. De cara a la coral, ha suposat la consolidació des de tots els vessants: musical, social, d’entreteniment molt agradable per als cantaires. I, com no, representa una garantia de continuïtat.

- Parla’ns ara d’un altre grup en el qual estàs ficat. Herbes de Can Planetes és alguna cosa més que l’excusa per fer una dotzena de sopars i de dinars?

- Clar que sí! I no tan sols per la finalitat solidària de les activitats del grup, cosa importantíssima. Però és que a més, amb es peus davall la taula, em sent rodejat d’un grup d’amics i amigues que són encantadors i divertits, i que de cada dia ens duim millor.

- Parlant de menjar, tu tens fama de bon gourmet. Com dus el tema de la menjua? Què t’agrada més? Quin plat no menjaries per res?

- Més que un bon gourmet, jo sóc un bon menjador, de plat ple. No sóc de cuina elaborada ni de degustacions. Cuina clàssica mallorquina, espanyola, italiana... Encara record un anfós al forn que em vaig empassar fa poc, amb bona companyia. Encara que no ho paregui, sóc una mica triat, i posaré un exemple d’allò que no menjaria: “callos”. I no és l’única cosa.

- Com veus el poble? Malament, bé, millorable... I, en quins aspectes?

- Millorable en moltes coses, unes més que les altres: espais verds, parcs per a majors i infants, centres i residències per als majors; a nivell turístic, sobretot a l’estiu, tenim els problemes dels renous, de la neteja, del control de la vida nocturna, de les platges, del mobiliari urbà, del trànsit. I això, tant a Capdepera com a Cala Rajada.

- Aquest any has estat designat pregoner de les Festes del Carme? Què et suposa, aquest nomenament?

- Quan llegesc en els diaris el nom dels personatges que fan els pregons d’altres pobles, pens: qui és aquest? Què ha fet? I arrib a la conclusió que deu ser un personatge d’aquell poble, una persona important. Idò ara pens el mateix per a mi: per una estona em sentiré important, més content que unes castanyetes, i amb uns nirvis que no sé si els podré controlar.

- Ja tens preparat el pregó? De què ens parlaràs?

- El tenc embastat. Cada vegada que me’l mir, rectific o afegesc alguna cosa. Encara necessita mà de metge. Pel que fa al tema, se m’ha ocorregut parlar dels records meravellosos de la meva infantesa, a una Cala Rajada de somni.

- Com a antic subscriptor, què et sembla que “Cap Vermell” s’hagi convertit en una revista digital? Fas comptes llegir-la, en la nova versió? Ens vols suggerir alguna secció que creguis que podria fer-la més atractiva?

- Em sembla una idea fantàstica. “Cap Vermell” em fa falta. Falta una revista cultural, que faci crítica positiva i ben feta, sense atacar personalment a ningú, i que a més sigui entretenguda. Encara que jo sigui un informàtic barat, que a més tanc problemes amb la recepció d’Internet, les m’enginyaré. Segur. Quant a suggeriment, jo sóc un mal suggeridor, i en aquest moment solament se m’acudeix, com una petita possibilitat, divulgar la biografia de personatges importants del nostre poble.