"...la poesia no és només una manera d'escriure, la poesia és una manera de viure, es neix poeta i conseqüentment es viu, acceptant els seus clarobscurs"

 

Divendres, 15 de novembre, va tenir lloc al Teatre de Capdepera la presentació del poemari de Juan Manuel Navarro “El afilador de estrellas”, el seu tercer llibre de poemes, amb un notable èxit de públic.

Juan Manuel Navarro és treballador de l’IB-Salut a l’Hospital de Manacor, nascut l’any 1971 a Pedro Martínez (Granada). Abans d’ El Afilador de estrellas  ha escrit dos poemaris : “La nostalgia del blues” (1993) i “Esculturas de pasión” (1996); i  dues obres de teatre: “Joraique”  i “Clamor de soledades”.

El seu darrer llibre, editat per Aliar Ediciones, l’han qualificat com “ una súplica, un plor, un crit en defensa dels més febles. Però també és una esperança per a totes aquelles persones que, mirant les estrelles a la nit de la seva soledat, busquen que la llum les porti a un món més lliure”. Es tracta d’un llibre que recull 101 poemes que són 101 històries,  valent i compromès amb la societat en que ens ha tocat viure.

En la presentació a Capdepera van poder gaudir d’un tast de la seva poesia reflexiva i combativa, que tracta temes de l’actualitat evitant l’equidistància còmplice, per decantar-se dels costat dels dèbils. Parlem d’ “El Afilador de estrellas” i de la creació poètica amb el seu autor.

Presentacuió d' "El afilador de estrellas al Teatre de Capdepera. 15 novembre 2024.

- Juan Manuel, el dia 15 de novembre vas presentar el teu tercer llibre de poemes en el Teatre de Capdepera. Quina impressió te’n  dugueres?

- El 15 de novembre vaig presentar “El afilador d'estrelles” a Capdepera i va quedar en mi una impressió tan càlida que, encara dies després, no puc oblidar el so dels poemes en un teatre preciós i ple de gent.

Vaig tenir la sensació tota la nit d'estar vivint un moment únic, alguna cosa que no tornaria a viure.

Reunir tantes persones amb tant de talent en un mateix escenari és una tasca difícil.

Presentació a Capdepera


- Quina acollida ha tingut aquest darrer llibre teu allà on l´has presentat?

- “El afilador de estrellas” ha estat presentat en quatre grans teatres, en biblioteques, fires del llibre i en restaurants com “És Mollet” de S’illot o “El yantar de les muntanyes” a Granada.

No tinc paraules per a descriure l'acollida.

Més de 700 persones han assistit a les presentacions, una cosa inimaginable en la presentació d'un llibre de poemes.

Llàgrimes, emocions, consciència humana, han volat sobre els caps de cadascuna de les persones que han assistit.

A Mallorca, Andalusia, Catalunya, Madrid, Comunitat Valenciana, en molts racons de tot el món “El afilador d'estrelles” ha tingut un acolliment, des del punt de vista editorial, simplement impressionant.
 Presentació a Sabadell  i a la Feria del Libro de Madrid


- Què trobarà el lector a “El afilador d'estrelles”?

- El lector trobarà principalment, com va dir el poeta Antonio Enrique, humanitat.

És un llibre profundament humà.

Trobarà el dolor de la societat que hem construït, escoltarà les bombes, escoltarà els nens amagats en els bombardejos, veurà a dos avis en el poema “El balancí” ser assassinats mentre miraven caure la tarda.

El lector trobarà principalment la gratitud per haver tingut la sort de néixer a aquest costat de la frontera. 

El poema “El destí” diu: 

Podríem ser allí
però vam néixer
en l'altra riba.
 L'alegria de les nostres vides
 va ser qüestió de geografia.
 

- Quin és el missatge que vols transmetre?

- El missatge que vol transmetre aquest llibre és la necessitat de posar d'acord a tres religions que lluiten des de temps pretèrits, sabent que són els homes i no els seus déus els qui teixeixen el mal en la terra.

El missatge de “El afilador d'estrelles” ens fa veure que estem retrocedint en tots els valors que als europeus ens han fet grans, democràcia i justícia social.

Europa, i el món en general, està prop de viure una nova edat mitjana en què la foscor cobrirà les nostres vides.

La imatge d'aquest llibre és Samuel, nen que va aparèixer ofegat a les platges de Barbate (Cadis) fugint del dolor, de la fam, de la guerra i buscant un nou món. Ell simbolitza el fracàs de la nostra societat.

 Presentació a Pedro Martínez / Amics de Cala Rajada a la presentació de Capdepera

- Quina és la teva poètica?

- Jo vaig escriure durant molts anys experimentant i jugant amb totes les formes poètiques fins a trobar una veu definida i pròpia.

En el vers lliure he trobat la llibertat suficient que necessita la meva ment i la meva ànima per a transmetre el que sento.

Encara que em sento molt còmode llegint als poetes del Barroc espanyol com Francisco de Quevedo, Tirso de Molina, Lope de Vega, Góngora i un llarg etcètera., que fan de la nostra poesia possiblement una de les més riques del món.

Haig de dir que la poesia no és només una manera d'escriure, la poesia és una manera de viure, es neix poeta i conseqüentment es viu, acceptant els seus clarobscurs.

 
Presentació a Sa Màniga.

-  Quins són els autors que influeixen en la teva obra?

- Si hagués de nomenar tots els poetes que han influenciat en la meva vida necessitaríem

diverses revistes, perquè han estat moltíssims. Llegeixo poesia des de nen i mai he deixat de fer-ho, soc un enamorat de la poesia medieval, dels poetes del barroc, m'encanta la poesia espanyola, encara que haig de reconèixer que he llegit a poetes de totes les nacionalitats. Escrivint “El afilador d'estrelles” he llegit molta poesia àrab i he sentit una grata sensació, descobrint una poesia increïble.

Soc un enamorat de la poesia de la generació del 98, del 27 i dels poetes del 50.

En el pròxim llibre faig un homenatge en forma de cites a molts poetes com ara Kafka, Federico García Lorca, Sylvia Plath, Alejadra Pizarnik, Rafael Guillén, Francisco Brines, Andrés Fernández Andrada, Zorrilla, César A. Vallejo, Alberti i Vicente Aleixandre.

I si ens traslladem a l'actualitat he llegit i conegut a molts poetes com Luis García Montero, Antonio Enrique, Ferran de Villena, Carmen Hernández Montalbán, Javier Egea, Francisco Díaz i Manuel Vilchez García de Garss.

Tots d'una manera o una altra influeixen en la teva obra, encara que Manuel Vilchez García de Garss em va fer una anàlisi en el qual em vaig sentir profundament afalagat; em va dir que la meva escriptura no s'assembla a ningú, que tinc una veu molt ben definida i única. 


Amb el poeta Fernando de Villena, poeta i novelista, escritpor del pròleg d' "El afilador de estrellas" //  Amb el novelista i poeta Antonio Enrique.

- Quina tendència poètica actual et crida més l´atenció?

- No m'agraden les tendències poètiques, els poetes són essencialment illes, éssers sols i difícilment aglutinables en grups, sempre tendim a unir en ramats als diferents col·lectius. El poeta és essencialment un ésser únic, unir-los és simplement una manera d'estudiar a un col·lectiu o per exigències comercials. A mi em pots unir amb el grup que vulguis, però no té sentit, perquè el meu gran repte és no semblar-me a ningú a l'hora d'escriure.

Podem coincidir en lluites socials, en poemes d'amor o en alguna manera de lluitar per alguna cosa que convé als mateixos poetes.

Més que d'una tendència m'enamoro de poetes en concret.

 

-  Què penses de la poesia de l´experiència?

- Conec personalment als tres grans poetes de l'experiència o l'altra sentimentalitat : Álvaro Salvador, Luis García Montero i Javier Egea. Aquest últim va morir de manera tràgica i sense cap dubte és el millor dels poetes d'aquell grup. Hi ha un documental en Youtube titulat “Javier Egea, la solitud d'un poeta” que recomano a tots.

Poetes pròxims al PCE (Partit Comunista Espanyol), des del meu punt de vista excessivament polititzats. El poeta ha de tenir una mirada allunyada de tota contaminació política, religiosa o social.

Evidentment tots tenim tendències polítiques, però no han de marcar la nostra vida poètica. Estar prop del poder corromp la consciència, encara que és bo per a aconseguir molts objectius i arribar a llocs que si no és així seria difícil.

Jo soc un poeta de molta consciència social i humana, però això no em dona la veritat absoluta ni em fa millor que els d'altres tendències polítiques o religioses.

Cenyint-me a la pregunta haig de reconèixer que hi ha poemes i poetes de moltíssima qualitat encara que hi ha un grup totalment antagònic a ells que per a mi té moltíssima més qualitat poètica: “La poesia de la diferència”, grup poètic d'un reconegut prestigi nascut, també com el de l'experiència, a Granada.

Entre els seus integrants tinc nombrosos coneguts com Ferran de Villena, Antonio Enrique, José Lupiáñez, María Antonia Ortega i Domingo F. Faílde.

Aquest últim grup de la diferència, allunyat de la política, dels poders establerts i dels premis literaris que corrompen la literatura, està centrat en escriure una poesia d'una gran qualitat, la que animo a llegir.


Juan Manuel Navarro Alfaro amb Javier Egea, Ángel González ( generació del 50) i Luis García Montero. Javier i Luis poetas de la experiència. Any 1991.
 

- Has escrit poesia i teatre, en quin dels dues estils et trobes més còmode?

- He tingut grups de teatre en diferents llocs i m'agrada moltíssim la divulgació històrica. Tot és important per a mi.

Néixer, vaig néixer poeta, això és un do. I cada dia em continuo pujant a un pedestal des del qual els poetes veiem un món amb altres colors, veiem el que ningú veu i sentim el que ningú sent.

Ser poeta és sentir-te embolicat pel temps i la terra. El temps que, com va dir el poeta Andrés Fernández de Andrada, mor a les nostres mans fent que ens adonem de l'efímer del temps i la terra que ens diu cada dia que passa, fent-nos veure que som seus.

El món sense cap dubte és un teatre meravellosament poètic.

 

-  Estàs treballant en un nou llibre. Ens pots comentar de què tracta?

- Realment tinc diversos projectes.

El més pròxim es diu “Olor de terra, olor de vent, olor de poble. Antologia de poetes de Pedro Martínez”. Sortirà a la llum en 2025.

I per a 2026 està acabat “La dona d'espart”, llibre que essencialment és una manera de secundar i sentir a la dona que ha tingut càncer. Són 181 poemes escrits des del més profund del sentiment humà.

Testimoniatges esquinçadors, somnis, dolor i lluita han fet que empatitzi amb un col·lectiu profundament vulnerable que desprèn una llum difícil de no veure per un poeta.

L'actor Juan Ángel Molina León

- Vols afegir alguna cosa?

- No puc acabar aquesta entrevista sense donar les gràcies a tots els meus companys de l'hospital de Manacor, per llegir aquest llibre, per assistir i participar en moltes presentacions, pel seu suport, per parar-me pels passadissos i donar-me la seva calor i la seva humanitat tan necessaris per a un poeta.

Gràcies a la meva dona, als meus fills i la meva família pel seu suport des que era un nen.

Gràcies al meu volgut Ferran de Villena pel seu pròleg, gràcies a Noe Teperino i Álvaro

Gallo (“La Rivier Music Band”) per la seva música, per donar lluentor a les nits de presentació, gràcies a Juan Ángel Molina, actor, per ficar-se en el paper de Afilador i fer volar aquesta obra molt alt i a Mercedes Santos per recitar amb l'ànima.


Noe Teperino i Álvaro Gallo " La Rivier Music Band", fonamental a les presentacions

Gràcies a persones com Carmen Corraliza, Yannick, que han fet possible la presentació a Capdepera.

Gràcies, gràcies, gràcies, a tots els Pedromartineros que hi ha repartits pel món, molts d'ells en Cala Rajada i Capdepera, per portar en volandas aquest llibre.

Gràcies Paco Galian per aquesta preciosa entrevista.

Ara venen dates molt importants en què l'empatia i l'amor són molt importants, llegeixin i regalin aquest llibre, no es penediran de llegir-lo.

Ho poden trobar a Aliar Edicions en format ( Llibre o Ebook), en Amazon, Corte Inglés, Casa del llibre o simplement posant el nom del llibre en un cercador, en desenes de llibreries.

Si volen contactar amb mi per a compartir la seva opinió em poden trobar en les xarxes socials:

Juan Manuel Navarro Alfaro (Facebook)

juanmanuel71 (Youtube)

uleylas.blogspot.com (Blog de divulgació històrica)

 

Clicant la imatge de la portada del llibre podeu llegir l’entrevista en castellà:

 

Un tast de la seva poesia a “El afilador de estrellas"
 

HE VISTO UN NIÑO

A Samuel. Apareció muerto
en las playas de Barbate tras
un naufragio.

 

He visto un niño escrito en párrafos
que conjugan el futuro imperfecto
frente al mal.
He visto su rostro —opaco—
de mirada imprecisa
con los pies en la arena
y entre sus dedos tempestades de luz.
El tiempo apenas le dio opción
a medir cuántos centímetros
tiene la felicidad.
Dormido quedó en el último estallido.
Con grietas en el rostro.
Miradlo,
ahí está,
frente al invierno
que cruje como nueces
con labios de dátil
y trenzas de coral.

 

EL BARZAJ

Derramados como agua de cántaro roto
en la oscuridad del sótano del mundo.
Niños asustados.
Como ramas de árbol partido.
Pequeñas, tiernas, débiles.
Niños con espanto.
Escondidos en el frío rincón
que presagia sueños malditos.
Niños.
Asustados. Presagiando una ejecución divina.
Huérfanos, tal vez, tras la noche malvada.
Niños, solo niños.
Recostados en la oscuridad del cosmos.
Sentados sobre las lágrimas de Dios.
Turbados, con asombro.
Niños, desconfiados.
Derramados como agua de cántaro roto.
En la oscuridad.
Escondidos, acurrucados.
Prendidos de dolor.
Marchitos, desmembrados, difuntos.
Solo eran niños.
Ahora estrellas afiladas
alumbrando el Barzaj.

Juan Manuel Navarro Alfaro