La capsa de Pandora és un mític recipient de la mitologia grega, pres de la història de Pandora, la primera dona segons els grecs, creada per Hefest per ordre de Zeus, el seu pare.

La història explica que Zeus, desitjós de venjar-se de Prometeu per haver robat el foc i donar-lo als humans, va presentar al germà d'aquest, Epimeteu, una dona anomenada Pandora, amb qui es va casar.

Com a regal de noces, Pandora va rebre un misteriós pithos —una gerra ovalada, encara que actualment sigui citada com una capsa— amb instruccions de no obrir-la sota cap circumstància.

Els déus havien atorgat a Pandora una gran curiositat. Un dia mentre Epimeteu dormia li va prendre la clau i la va obrir, de dintre en van sortir tots els mals que corren avui per la terra.

En obrir-la, van escapar del seu interior tots els mals del món. Quan va poder tancar-la, només hi quedava, al fons, Elpis, l'esperit de l'esperança. D'aquesta història va sorgir l'expressió «L'esperança és el darrer que es perd».

Avui dia, «obrir una capsa de Pandora» significa una acció en aparença petita o inofensiva, però que pot implicar conseqüències catastròfiques. En català, també existeix l'expressió derivada, «obrir» o «destapar la capsa dels trons».