Bon vespre a tots i totes aquí presents.

Sra. Batlessa, regidors, Preveres, Familiars i Amics.

Per si no em coneixeu, som en Pedro Forteza Melis, fill d’en Francisco Forteza Aguiló (Bibí i Migollo) i de na Bel Melis Fuster (Barruà i Ranxer).

Vaig néixer el 18 de maig de 1961, a Capdepera, al Carrer Estrella, cantonada Carrer de la Mar, ben davall de les faldes del Castell on els meus padrins regentaven una botiga.

Va ser dia 3 de novembre passat, que davallant de la novena en Xisco Bernabeu, el nostre capellà em va telefonar per donar-me sa notícia que havia estat escollit per ser el pregoner de les festes de l’Esperança d’enguany. En principi em vaig negar, em va pegar una suor freda i en pocs segons de pensar-hi, vaig reaccionar, em vaig sentir ple d’orgull i vaig dir que sí.

Sa meva infantesa la vaig passar a Capdepera juntament amb el meu cosí Toni Melis, jugàvem pels carrers i pujàvem al Castell, el qual l’empràvem com a fortificació, érem indis, “vaqueros” i també pirates, degut a la llegenda que ja coneixíem de la boira.

De ben petit, la meva mare, que era molt devota de l’Esperança, pujàvem moltes vegades al Castell i a quasi totes les Novenes, d’allò tenc el record de les meves primeres vegades que venia a aquest Santuari de Fe. Però també molt especialment, tenc els records que quan s’atracava Nadal fèiem l’Alei Alei, ens encalçàvem els uns als altres amb les torxes de faies cantant: Alei Alei penjant per un cabell…, bé, ja sabeu tos com segueix la cançó.

A l’edat de vuit anys ens mudarem a viure a Cala Ratjada al Carrer Nereides, on els meus padrins varen construir una pensió anomenada “Amor y Paz”, la majoria dels clients que rebíem eren alemanys, i així vaig aprendre a xerrar-lo, jugant amb els nins estrangers que venien amb els seus pares a passar les vacances.

Passaren uns quants anys, i per motius laborals del meu pare, ens mudarem a viure a Palma. Era una vida molt diferent, no teníem la nostra Verge de l’Esperança a prop nostra, fins que un dia em dugueren a St. Francesc i vaig quedar bocabadat quan la vaig veure, però no era com sa nostra, no tenia el cos que era un tronc davall el vestit. Tenia sa cara trista i sa nostra la té alegra. Era molt gran, tota majestuosa, però per jo no era tan guapa com sa nostra.

Passàrem uns anys per Palma, maldament baixàssem a Cala Ratjada sovint, vacances, estius, caps de setmana, sa vida per Ciutat no era igual, fins que tornarem a cala Ratjada.

Sa meva vida laboral, ja que no vaig voler estudiar, començà a l’Hostal Manila, a recepció, hotel Cala Gat, Hotel Lux i Hotel Bella Mar on actualment soc el subdirector.

Quan tenia uns vint anys sa nostra veïnada na Francisca Cetra, em va estirar per ballar amb Aires Gabellins, de la qual he format part activa, ballant, cantant i fent sonar sa guitarra. Gràcies als amics que vaig fer dins l’Agrupació, vaig conèixer a sa meva dona, n’Antònia Juan Rotger (de ca'n Trobat) i d’aquest matrimoni tenim dos fills, en Xavier i en Marc, que són el que més estim d’aquest món.

Passen els anys molt aviat, sense deixar de banda el Castell i la verge de l’Esperança. Degut a la fe que tenc amb ella, fa uns trenta anys refundàrem la Confraria de l’Esperança gràcies a la col·laboració de la gent de Capdepera, desfilant el Dijous i Divendres Sant.

Fa anys que el Dilluns Sant vaig a Ciutat a veure la sortida des de St. Francesc de la Mare de Déu de l’Esperança i la Pau, amb sa sort que enguany és el centenari del seu aniversari i ens convidaren a processionar amb ells, tot un orgull poder representar la nostra Verge de l’Esperança i a Capdepera, ja que crec que som l’únic poble de Mallorca que la tenim com a patrona.

Aquests darrers anys form part de la mà de n’Elionor Gómez-Quintero de la coral Gabellina i de la Coral S’Alzinar, que com ja sabeu cantam a totes les festes representatives a Capdepera, res… entre Corals, ball de Bot i tunes, estic fet un cantaire.

Bé, crec que ja és hora de finalitzar aquest pregó, però abans li vull dedicar una estrofa d’una cançó a la nostra Verge.

(Cançó amb la coral Gabellina)

Avui vull agrair la vida al cel i amb tu celebrar que soc viu.

Ahir vaig patir tant, però això és passat, amb tu jo vull pregar ben fort.

Tan sols agrair a sa família, els amics, i als aquí presents, la vostra atenció per escoltar-me, gràcies de tot cor.

Visca l’Esperança!!!