Zoe: "Si em fic amb els dimonis em peguen, els reny i s'arregla aviat. No peguen molt, però l'any passat vaig rebre una bona llosca i em vaig haver d'aguantar".
Joan: "L'ase em coneix. Quan em veu actua com un canet. És molt important que et conegui. A la festa hi ha molta gent i es posa molt nirviós, quan em veu a jo es posa més tranquil".
Són dos totterrenys. S'adapten a tot i estan disposats a tot. El seu paper sembla secundari ja que la gent es fitxa en els dimonis, però sense sant Antoni, el ruc i el manador del ruc no hi ha res a fer. No hi hauria festa. Es prenen molt seriosament el seu rol a la festa tot i que s'ho passen pipa. Sobretot assajant. Tant podeu veure en Joan passejant l'ase pel mig del poble com na Zoe dreta damunt l'ase.
Na Zoe és el referent femení a la festa de sant Antoni, en Joan la saba nova dins de l'Obreria.
- Zoe, tu l’any passat ja vares fer de Sant Antoni...
- I enguany també...
- Va ser una experiència molt divertida, em va agradar molt. És molt divertit que els dimonis s'emprenyin! També vaig rebre un poc, però... L'ase es va portar molt bé i en Joan el du molt bé, té molta força i vaig molt segura amb ell. em va encantar!
- Ara per les festes de Nadal us he vist que passejàveu damunt una somera, què fèieu? Us entrenàveu?
- Sí, perquè aquest ase és nou, molt jove, ningú no l'havia colcat i l'hem hagut d'ensenyar i perquè ens conegui. Volem que tot vagi bé.
- Zoe, és important el paper d'en Joan?
- Sí, el manador de la somera és molt important. Ha de tenir força perquè si la somera comença a córrer no hi ha qui l'aturi o si no vol caminar l'ha d'empènyer.
- I en Joan és el responsable de què faci l'ase...
- Sí,.. Bé jo també m'he d'agafar un poc fort, jo duc les regnes, però no les maneig perquè l'ase no en sap, no està avesat.
- És difícil mantenir l'equilibri damunt la somera amb els dimonis emprenyant?
- No, és fàcil. Només cal seure ben enmig i ja està.
- L'any passat hi havia poca gent que sàpigues que Sant Antoni era una al·lota?
- Sí, poca gent. Ara ja ho sap tothom, ho diuen a l'escola, els amics... i s'ha anat escampant.
- Què t'estimaves més que se sapigués o que fos una mica secret?
- Jo el primer any m'estimava que fos sorpresa, però se li va escapar a un de l'obreria... però bé la gent s'havia d'assabentar. Ja dic m'hagués agradat que fos una sorpresa, però no va poder ser.
- Tu, en el ball, et pots ficar amb els dimonis o no massa?
- Si em fic si em peguen, els reny i s'arregla aviat. No peguen molt, però l'any passat vaig rebre una bona llosca i em vaig haver d'aguantar.
- Tenim Sant Antoni per molts d'anys?
- Bono, no sé ja veurem. Ara per ara pens seguir.
- T'agrada aquest paper i estar enmig de la festa? O t'agradaria més ser dimoni?
- Siii, m'agrada fer de Sant Antoni. Dimoni? Nooo! M'agrada més fer de Sant Antoni què de dimoni. Per ser dimoni has de tenir molta responsabilitat i encara ara no. Ara m'agrada ser Sant Antoni i ho trob molt divertit.
- Tenim devora en Joan. Joan què és el més difícil de manejar l'ase?
- Enguany hem hagut de canviar d'ase, perquè la somera que teníem abans no podia sortir per la seva edat i no podia complir la seva funció. Per jo és un gran honor poder canviar de somera, pensa que du una gran feina darrere que la gent de la festa no ho veu. Des del desembre el trec a passejar cada dia amb els seus ormejos.
- L'ase et coneix...
- Siii! Quan em veu actua com un canet. És molt important que et conegui. A la festa hi ha molta gent i es posa molt nirviós, quan em veu a jo es posa més tranquil.
- L'ase es posa molt nirviós?
- Si molt. És un animal de tres anys, mascle i a poc a poc, durant l'any, el durem a lloc.
- Vosaltres us heu d'entendre amb na Zoe?
- Això és el principal. És com una feina s'ha de saber qui mana i ens hem d'entendre molt. Majoritàriament, jo comand, però si na Zoe vol fer una cosa especial un moment donat, m'ho ha de dir. Per exemple davant l'església és un moment molt especial i hem de fer un paper molt important.
- Zoe, això de dur màscara tot el temps, no arriba a ser molest?
- Pot arribar a ser un poc aclaparador, si tens claustrofòbia, perquè només veus per dos forats, però en cinc minuts t'acostumes. Quan t'ho lleves et flipes perquè ho veus tot, no només pels dos forats.
Moltes gràcies per dedicar-nos uns minuts i per la vostra tasca a la festa de Sant Antoni!
Entrenant l'ase
Zoe i la seva família. foto 2023
