"Sant Antoni, per a mi, és un enigmàtic i veritable sentiment!".

"L’evolució més evident durant aquests set anys fou l’augment constant de la participació ciutadana, sobretot del jovent, que any rere any, superava increïblement els registres anteriors".

"En cap moment he volgut fer un totxo quadriculat i científic que parli de la festivitat del sant d’una manera rigorosa. Ja coneixeu el meu estil; quatre facècies i a riure que és gerundi".




Suso Reixac diu a l’epíleg del llibre: "En Biel és una d’aquestes persones que sempre s’entrega en cos i ànima a tots i a cada un dels projectes vitals en els quals decideix participar. Els que coneixem bé en Biel, de tota la vida, vivim dins la paradoxa que, i tot conèixer-lo, sabem que mai el coneixem del tot. És un amic del qual podem dir, amb rotunditat, que d’ell ens podem esperar qualsevol cosa, però, així i tot, sempre aconsegueix sorprendre. En Biel és un i únic. I al mateix temps en Biel és o són molts de Biels".
No hi ha millor presentació per a una persona que tots coneixem, però ara parlem del llibre... "Sant Antoni i dos dimonis per un enfony. Cròniques informals d’una tradició. Cròniques «inèdites» i reescrites: 2005/2011".

- Biel, com sorgeix aquest llibre?
-
Vaig tenir la gran sort, durant set anys intensos i preciosos de la meva vida, d’acompanyar des d’una mirada externa, però a la vegada privilegiada, l’assaonament de les enlluernadores festes de Sant Antoni. A bon pas, i talp dins l’úter de l’Obreria, vaig anar recollint tot allò que esdevenia a conseqüència i arran d’aquesta celebració. De tot el vist, escoltat i que em comptaren, cròmica rere crònica, vaig deixar, espieta, sempre des de la meva estrambòtica manera de veure les coses, irreverentment constància escrita de tot el que es “podia fer públic”.
Sospesades les magres possibilitats del material recopilat, vaig creure adient pegar una pedrada —sempre amb la vènia de l’homu en Toni dels bous— per veure si el recull d’aquestes rondalles tenien la suficient solidesa i arguments per ser editades. Vet aquí el resultat!

Set anys de cròniques, no està tot dit amb una? Per què set?
-
Això mateix vaig pensar jo quan vaig començar a cavil·lar com arranjar la segona crònica. Però no, si bé ho pot semblar, això no és així! Malgrat existir un protocol força estructurat que marca militarment i fora possibilitat de capgirar el desenvolupament de la festivitat, la diversa panòplia dels actors convidats a l’afalac, amb tots els seus ets i uts, fan que cada capítol, dins de la rutina establerta, sembli del tot singular o diferent.
Foren set anys; no és cap amenaça, però amb el beneplàcit de l’Obreria, hagueren pogut ser molts més. Si la meva esgarrada entrada en política no hagués acabat amb un ‘coitus interruptus’ malaltís, per ventura encara i seria. Ha, ha, ha, ha, ha!

Quines diferències trobares al llarg del temps de cronista? I com evoluciona la festa de Sant Antoni?
-
Baldament el ferri marcatge establert pel protocol, l’obreria, amb el seu president al capdavant, amb encertat criteri va anar introduint, llimant, recuperant i eliminant els aspectes que milloraven, embellien o podien distorsionar la festivitat de Sant Antoni. Enumerar-les ara mateix seria prou complicat i extens; millor llegir les cròniques. Cada any hi havia novetats que la crònica corresponent arreplega i espigolava. L’evolució més evident durant aquests set anys fou l’augment constant de la participació ciutadana, sobretot del jovent, que any rere any, superava increïblement els registres anteriors.

- I quan el procés creatiu, d’escriptura, com ho has fet? Com pots tenir tanta retenció dels detalls sense prendre notes?
-
Doncs, la veritat sigui dita, no ho sé. Tampoc, ara que hi pens, mai m’he aturat a pensar amb aquestes birimboies. El mateix em deia la gent sobre les cròniques dels partits del primer equip de l’Escolar. El meu full de ruta és encolomar-me folgat davant l’ordinador. Un gintònic de la grandària d’un peu de ribella sempre al meu abast i començ a pegar martellades malintencionades a sobre del teclat de l’ordinador. A pas de caragol començ a estirar fil i a desverjar les quatre neurones amortitzades que encara no m’han abandonat. Ha de ser això! Si no, què?

De 2011 a 2023... no han passat massa anys? O la perspectiva del temps és important?
- Jo ho trob! Aquest text estava previst presentar-lo el 2021, però entre naps, cols i qualque mà negre la cosa s’ha enfilat fins al 2024. Segons es miri, dotze anys poden semblar molts o poden semblar pocs; depèn de com ens ha anat a cada un de nosaltres la processó. Jo soc un dels pocs romàntics que encara pensen que amb els anys: tot millora o tot s’oblida. El buquet de les lletres són com les del vi; amb el temps milloren o tornen vinagre. Vostès mateixos!

En rellegir-ho i veure la gent que ja no hi és, la sensació és de tristor o de ja està bé que el llibre deixi constància de la seva petjada?
-
És veritat que el nostre pas per aquestes quarterades és del tot efímer. Ara i som i amb una lleugera bufada de vent ja hem partit. Així és la vida; no calen adjectius.
Les imatges dels nostres estimats coneguts, amics, familiars o veïns que embelleixen i formen part d’aquestes cròniques no pretenen entristir a ningú. No, res més lluny! Sols i des de la més humil modèstia, volen ser una petita mostra d’agraïment i respecte a l’acompanyament que un dia, amb força bonhomia, aquestes persones ens feren.

Què és per a tu Sant Antoni?
-
A una de les set cròniques faig un particular incís sobre aquest aspecte. Sant Antoni, per a mi, és un enigmàtic i veritable sentiment!

I per a Capdepera?
-
És molt aventurat i agosarat dir que és Sant Antoni per Capdepera. Però, com un gabellí més que del caramull soc, puc dir que és una data i celebració prou estimada i molt esperada.

Capdepera té devoció per Sant Antoni o ha agafat embranzida pel que passava a altres pobles?
- Capdepera és santantoniera de soca-rel; sempre ho ha demostrat. Ha portat sang revetlera bullint i circulant per dins les seves venes des de temps immemorials. Fou palès durant els anys d’un Sant Antoni que encara recorda’m, amb enyorança i agraïment, en blanc i negre. Ara, amb la nova saba que nodreix l’actual obreria, la continuïtat del significat i la puresa de la festa està més que garantida. Mai ens han calgut estímuls ni provocacions externes o de fora poble per dignificar Sant Antoni!

Aquest llibre sembla un divertiment. És el llibre que més t’ha divertit?
- Estic content que us sembli un text divertit. En cap moment he volgut fer un totxo quadriculat i científic que parli de la festivitat del sant d’una manera rigorosa. Ja coneixeu el meu estil; quatre facècies i a riure que és gerundi.
És innegable que em diverteix escriure, però a la vegada, escriure et responsabilitza i et fa presoner de les teves paraules. Des del moment que qualsevol escrit es fa públic és com un esmolat bumerang que de tornada et pot pegar una bona clotellada. Sempre hi haurà qualque primmirat que, amb tota la raó del món, trobarà ossos al lleu o pèls en els ous dins el text de falles. Els qui ens divertim amb aquestes bogeries literàries altruistes assumim per endavant la severitat indiscriminada de la crítica. Quin remei...

Un llibre farcit de fotos. El més difícil és fer el peu de les fotos?
- És veritat, però del tema de les fotos m’estim més no parlar-ne; tant de bo no n’haguera posat cap. En conec i amb qualque queixalada de les meves podria ferir susceptibilitats que no calen ferir (rialles, es refereix a la feinada que ha duit la inserció de tantes fotografies).

- Maria Massanet diu al pròleg del llibre: "el principal sentiment que provoca la lectura del text de Biel Torres: orgull de ser gabellí". El llibre és un cant a Capdepera?
- Això no en correspon dir-ho a mi. El lector, segurament, traurà les seves pròpies conclusions. El que si puc dir, escrivint o fora escriure, és que en sent força orgullós de ser un gabellí de Cala Rajada.

- Tu dius: "Dins aquestes cròniques hi trobareu conya, befa, diversió, broma, mofa, escarni i quaranta-quatre sinònims més que, al cap i a la fi, volen dir tots el mateix. Però el que no trobareu, per molt que cerqueu, serà ni un fastigós mil·límetre de dolentia, desconsideració, faroneria, mal gust, inflor o insults. Aquestes cròniques estan fetes des de la més simple i humil senzillesa, amb nul·les pretensions històriques, literàries o de falsos i estranys egos...." De què se sorprendrà el lector d’aquest llibre?
- No sé si se sorprendrà o, tal volta, es decebrà. Tot podria ser! Crec que el lector, fora dubtes, podrà conèixer com funcionava l’obreria de Sant Antoni en aquells anys. Podrà descobrir, sense embuts, tot el qui hi havia entre bastidors sobre la festivitat; el que ningú veu. Podrà conèixer el tarannà dels qui de veritat, amb esforç, entusiasme i altruisme bellugaven els fils de tots aquest xafarranxo gabellí tan ben engirgolat.


Tot i que és una comanda, com t'agradaria que la gent agafés aquest llibre, amb quina actitud? Perquè és un llibre escrit en primera persona.
- Un cronista —a qualsevol pelacanyes diuen cronista— i, sobretot vist l’encàrrec, normalment, és el que narra de forma cronològica el que està veient o succeint en un moment donat. Aleshores, vaig assumir, fora cap pretensió, fer aquests episodis en primera persona; fora pensar-hi massa vaig creure que era el més adequat. Tal volta serà veritat que el fervor i l’apassionament, en certs moments de l’eixida, m’han guanyat o m’han traït; si trobeu que ha sigut així: ‘mea culpa’.
Em conformaria que la gent rebés aquest text amb simpatia, tolerància i comprensió; molta comprensió a la meva poca traça. No em cansaré de repetir que aquestes quatre lletres estan escrites des de la modèstia i fora cap classe de pretensió. 

Els teus escrits i llibres són un document sociològic per poder conèixer Capdepera, hi ha res més previst aviat?
Crec que la valoració que feu dels meus escrits és força generosa. No cal fer una muntanya d’un gra de sorra; és bo saber qui som, d’on venim i fins on podem arribar. Miracles a Lourdes!
Aviat, aviat... no. Però sí que estic embastant, supòs pel 2025/26 —no cal frisar—, recordar i fer valer la vida generosa i despresa d’una gran persona que, sense cap mena de dubtes, deixà una empremta inoblidable i profunda dins la Capdepera del segle XX.
Per altra banda, conjuntament amb en Joan Mercant ‘Castus’ i en Tomeu Garau ‘Climent’, tenim ganes de fer un extens recull d’historietes, anècdotes, succeïts i acudits que han esdevingut a la redossa del nostre estimat moll. Volem reflectir i trobar l’esperit d’aquestes històries, serioses o divertides, que han protagonitzat en primera persona tots aquests esforçats i abnegats mariners. 

I les "Bielades", amb petits texts, gloses, poesia...?
- Aquestes ‘Bielades & Bielades’ estan pràcticament enllestides; ara toven i seuen a la banqueta de la paciència preparades per sortir en qualsevol moment. Primer, si el pacte que tinc en Sant Pere no es trenca, vull donar a conèixer unes irreverents, suggestives i brutes ‘Llepades de llop’. Llavors, l’anteriorment explicat. I les ‘Bielades & Bielades’ per a quan la inspiració m’abandoni i no quedi res més a dintre de la foscor del calaix. 

Alguna cosa que vulguis afegir...
- Sí! Vull convidar a totes i a tots els gabellins a la presentació d’aquest modest treball; pens que l’esforç que fareu, ben bé valdrà la pena. Jo i Cap vermell, com sempre, us ho agrairem de tot cor. Donar les més sentides gràcies a tots els que de qualque manera han intervingut i fet possible la publicació d’aquest exemplar tan rabassut. No estigueu empegueïts i veniu!

I com no, afegir un contundent i exaltat: Visca Sant Antoni i que visca Capdepera! Salut i molts d’anys per a tothom!! 

Gràcies a tu, Biel! Molts d'anys! i, com sempre, un plaer!
En du tantes que ha oblidat que per sant Jordi vol presentar un altre llibre: "Llepades de llop", que ja és al forn de Cap Vermell...Coses den Biel.

Com va dir Jaume Fuster: «Biel Torres és un d’aquells col·laboradors que es nota més quan no hi són, i que la seva presència, per discreta, no és menys imprescindible»

Recordau que dia 14 a les 19 comença’n les festes de Sant Antoni 2024: Al teatre de Capdepera hi haurà la presentació d'un llibre de poble i que fa poble. Allà us hi espera en Biel i tots nosaltres.