"Les aeronaus no tripulades (DRONS) són el futur...estic intentant desenvolupar DRONS descontaminadors. La idea és que mitjançant uns sensors, detectin els gasos i ajudar a fer accions per millorar aquestes zones més contaminades". 

Calarrajadera. Enginyera aeronàutica. Vint-i-quatre  anys(*). Sap que el mon evoluciona molt ràpidament. Que allò que avui és una novetat demà pot estar desfasat. Que allò que més importa és l’adaptació al canvi. Sota una aparença de gel, on res la immuta hi ha una dona sensible i tendre. Conscient que ningú no li ha regalat res i que tot s’ho ha suat mostra un gran coneixement i responsabilitat sobre unes feines que semblen un vedat per a uns elegits. Parlar amb ella és accedir a un pou de saviesa en temes tan usuals com poc coneguts. Som-hi!

Fa cinc anys acabes el batxiller, treus unes notasses a la selectivitat....i què fa que et decideixis per a fer una formació com gestió aeronàutica?

- Jo primer vaig començar la carrera de Física perquè m'agradava molt i vaig estar un any. Però em vaig adonar que realment no era el que cercava perquè era molt general i jo volia focalitzar en alguna cosa més concreta i per això vaig triar gestió aeronàutica. M'agradava molt el món aeronàutic i volia enfocar els meus estudis cap aquí.
I trob que està molt bé perquè, per una banda, fas la gestió d'empreses en general, al final has de poder gestionar l'aeroport que és una gran empresa i per l'altre costat tens tota l'enginyeria del món aeronàutic, de totes les naus tripulades. És com una combinació de les dues coses.

-  Ara has acabat, has fet unes pràctiques a...
- Vaig fer les pràctiques a ENAIRE, que és el gestor de l’espai aeri a Espanya. Allà vaig estar amb els controladors aeris en el departament d’instrucció, que és on es formen els futurs controladors aeris, que estan a punt de començar a fer feina de controlador. Allà estant vaig fer un projecte per  millorar la formació que es dona als controladors aeris, de forma que comparava la formació que tenim a Espanya amb la d’altres països. L’espai aeri està compartit entre tothom, però la formació  que tenen els controladors és específica en cada país i no tenen una xarxa única on posar en comú tots els coneixements. I el que vàrem intentar fer  amb aquest projecte és facilitar que els controladors aeris tinguessin possibilitat de posar en comú els seus coneixements i tenir una formació comuna.

- Vols dir que tot i tenir un espai aeri comú europeu, la formació dels controladors d’aquest espai és diversa?
- Cada país fa la formació dels seus controladors, al final està molt reglamentada. Et pots trobar països que tenen una formació dels seus controladors aeris molt bona (s’ha de dir que Espanya té de les millors)  i d’altres no se sap ben bé com és la formació que fan, degut a que no hi ha una xarxa comuna de comunicació per la formació. I això és el que vam fer, posar en comú diferents mètodes, per poder agafar les millors formes d’ensenyar i intentar aplicar-ho a Espanya en la mesura de lo possible.

- Com valores el teu pas per ENAIRE i l’aeroport?
- A ENAIRE i a l’aeroport va ser molt diferent. A ENAIRE vaig estar amb els controladors i va ser molt “guai”, va ser increïble perquè és el millor lloc on pots aprendre tot el que tengui a veure amb l’espai aeri. ENAIRE és tot al voltant de l’espai aeri.

Després vaig començar a fer feina a l’aeroport com a gestora aeronàutica i això també va estar bé per donar-me’n compte del que no volia fer.

 - Vol dir que encara no tens clar el que vols fer o amb la formació del màster has acotat els teus interessos?
- Jo sempre havia tingut en ment ser controladora aèria. El que passa és que resulta un procés complicat i llarg, que requereix molt de temps i esforç exclusiu per això, perquè t’has de preparar per unes oposicions que t’absorbeixen molt. Encara ho tinc en ment, però ara m’he ficat en aquest màster en DRONS, perquè vaig fer el meu Treball Final de Grau (TFG) sobre els DRONS i em vaig adonar que m’agraden molt i encara que la meva carrera estava més enfocada a aeronaus tripulades, crec que les aeronaus no tripulades (DRONS) són el futur.

- Què passaria ara mateix, si a Europa, els aeroports s’aturessin?
- (rialles) Apocalipsi... Al final els aeroports connecten la gent i són una gran empresa amb molta gent que hi fa feina.

-  A França, s’ha decidit eliminar tots els vols de menys de mil quilòmetres i es recomana fer-ho en tren, pel tema de la contaminació. Què em penses?
- Em sembla bé. És veritat que els vols són molt contaminants, però s’estan fent projectes per a millorar els avions i que el seu consum estigui controlat i contaminin manco. Això ho solucionen els DRONS. Els DRONS són elèctrics, no contaminen  i poc a poc s’estan desenvolupant per poder transportar persones. Fa poc van fer una prova a Galicia, aerotaxis se diuen.

- Hi ha una aplicació de l’Agenda 2030, respecte al transport aeri ?
- Els avions passen uns controls i uns requisits per no contaminar tant. Igual que passa amb els cotxes, passarà amb l’espai aeri.

- La paraula seguretat, seria la que millor definiria el transport aeri?
- Sí, si més no  de les més importants. Si parles d’espai aeri parles de seguretat. Al final tots els estudis que es fan perquè puguin volar els avions estan amb un control constant des de terra. Un avió mai esta sense contacte amb algú que esta a terra. Amb els DRONS el que s’intenta aconseguir és que puguin volar de forma segura compartint l’espai aeri. Fins que la seguretat no estigui 100% garantida no es posarà en marxa.

- Ara fas un màster d’Aplicacions i tecnologies per sistemes d’aeronaus no tripulades, també conegut com a DRONS. Ens pot explicar que és un DRON?
- El que diferencia un DRON de altre aeronau és que no estan tripulats, per tant s’utilitza la màquina per a una finalitat sense que hagi d’haver ningú dins la màquina.  Aquesta és la gran diferència. Ara s’està veient que tenen moltíssimes aplicacions favorables per al nostre dia a dia i per intentar solucionar problemes que tenim.


- S’ha intentat regular molt el tema dels DRONS, posant moltes limitacions. Pot ser ho estan complicant molt?
- El problema que tenen els DRONS  no és que estiguin molt regulats, sinó  que la regulació  que s’ha fet ha estat totalment limitada, perquè és una cosa que no utilitzàvem abans en el dia a dia i que se desconeixien moltes aplicacions que poden oferir. Al final quan se pretén regular el que es fa és limitar, per desconeixement. El que es necessita perquè els DRONS comencin a formar part del nostre dia a dia real és una regulació que faciliti el seu us.

S’està començant a llançar l'U-Space que pretén que no hi hagi una segregació de l’espai aeri, sinó un espai aeri compartit. El problema més gran és que el cel està ocupat per aeronaus tripulades i no es poden ficar aeronaus no tripulades (DRONS) sense tenir una coordinació entre elles, de forma segura i que un no afecti al pla de vol de l’altre.

- Tu què veus que té més possibilitats de mercat: paqueteria, vigilància, agricultura, emergències... Quins serien les utilitats emergents?
- Els DRONS tenen moltes aplicacions i s’estan usant per l’agricultura (són molt útils), per arribar a zones de difícil accés, controlar i vigilar ... En aquest camp són molt útils i al final fan tasques difícils sense posar en perill vides de persones.

Jo vaig fer el meu Treball de Fi de Grau al voltant dels DRONS i les seves aplicacions. Els DRONS estan dividits en tres categories diferents en funció del risc: baix risc, risc mitjà i de gran risc. Aquesta darrera és la certificada, la que encara no es troba en marxa. Jo vaig fer un treball dels drons de categoria certificada que està indicat per moure persones d’un lloc a l’altre o transport de mercaderies perilloses, la paqueteria entraria en aquesta categoria. Es tracta d’un negoci potent, però s’ha de poder fer bé i de forma segura. Ara mateix a altres països, com ara Austràlia se du a terme, entre altres coses perquè allà moltes cases tenen pati, així els DRONS arriben al teu pati deixen el paquet i se’n van. Aquesta missió no els resulta difícil i no és gaire perillosa. En canvi a les ciutats amb edificis amb molts de pisos és més complicat, de fet les empreses amb la legislació actual estan impossibilitades de fer-ho.

- Les empreses de venda per correu s’ho estudien o encara, no?
- Empreses com Amazon fa anys que va dir que començaria a fer-ho, però la regulació no permet que ara mateix ningú es pugui posar a repartir amb drons. Ja s’està ficant pressió per poder fer una regulació que permeti a la ciutadania gaudir dels beneficis dels DRONS. Jo proposava que per intentar posar en manco risc a la gent, els lliuraments a la ciutat de Barcelona es duguessin a terme als terrats dels edificis, tot són opcions. El que interessa és que el DRON no baixi massa, que no estigui tan a baix  com per posar en risc a persones. A més, s’ha de tenir en conta que, conten amb mecanismes de reducció d’impacte, i això implica encara menys risc.

- Els DRONS poden afectar els vols dels ocells?
- Òbviament poden haver interaccions. Els DRONS no poden volar a més de 120 metres actualment i això és molt baix, per tant poden afectar als ocells. Els ocells no afecten als DRONS, algun cop he estat a situacions on havia ocells i el que fan és: apropar-se al dron, observar què és el que està volant al seu costat i quan ja no tenen més curiositat s’allunyen. Pot ser que si hi hagués molts de DRONS en una zona si les afectaria més i s’haurien d’habilitar zones d’exclusió de DRONS per no molestar a les aus.

- I la fosca, afectaria a l’ús de DRONS?
- Les operacions més senzilles i amb manco dificultats són les que es fan de dia, però igual que poden volar de nit les aeronaus tripulades ho podran fer les no  tripulades ja que tenen els seus llums i sistemes de localització i emergència perquè puguin volar a les fosques. També hi ha programes de vols de DRONS que són autònoms, no necessiten persones que les dirigeixin directament. Per exemple un DRON de seguretat pot tenir la missió de donar la volta a una casa cada determinat temps i per una ruta programada i ho faria tot sol de forma autònoma.

-  Quan parlaves de DRONS que poden dur persones parlaves d’aeronaus grans... Com un avió?
- No són molt grans. Son petits, caben una o dues persones. Són com una càpsula voladora... com les de la sèrie Futurama. És una idea molt potent, et pot dur d’una banda a l’altra, no contamines, tu no has de manar (el DRON estaria programat) i seria prou segur. Els DRONS tenen sistemes per evitar col·lisions i manco entre ells perquè poden detectar-se.

En el màster estam treballant per desenvolupar aquestes tecnologies per poder millorar els DRONS i que puguin detectar un altre DRON, un obstacle o qualsevol cosa que li surti a camí.

- Hi ha un codi ètic per pilots de DRONS?
- Hi ha un codi ètic establert per ENAIRE. Pel que fa entre aeronaus tripulades i no tripulades, a l’espai aeri sempre conten amb prioritat les tripulades, s’ha de seguir amb la normativa vigent, totes les operacions van estrictament lligades amb accions segures, no s’ha de realitzar operacions perjudicials pel medi ambient, etc. Tot i així, totes les branques dintre del món dels drons estan en desenvolupament i continua millora, i aquesta també és una d’elles.

- Tu fas el màster i treballes, com ho combines?
- Estic fent el màster de DRONS i als matins treballo a una empresa de seguretat que es dedica a la vigilància d’espais amb la diferència que usa DRONS per algunes funcions. Ara mateix ens encarreguem de fer vols i inspeccions a fàbriques i instal·lacions, filmacions, etc. Però sobretot proporcionem DRONS a la policia, als bombers, als agents de protecció civil ja que tenen més facilitat per implementar aquesta tecnologia en vigilàncies, salvament, urgències i són de gran utilitat. És una mica intens treballar al matí i estudiar a la tarda, però si t’agrada el que fas no costa tant.

- Quin preu te un DRON?
- És molt variat. Pot trobar un DRON a Amazon per vint euros fins allà on vulguis. Per mil euros pots tenir un bon DRON amb bastanta autonomia. Moltes policies tenen un DRON mini per tenir més flexibilitat i facilitat d’ús, però tots van  dotats de càmeres i sensors. Lo més important és saber per quina aplicació es necessita i a partir d’aquí, veure les diferents opcions.

- Normalment els DRONS es manegen manualment o es programen?
- Ara mateix el que es fa generalment és tenir un pilot i un observador que el controla des del terra. Però l’idea és que arribin a ser autònoms i puguin fer les seves missions de forma programada... això ja se veurà en un futur.

Ara et pots comprar un DRON amb diferents tipus de gravació i pots programar una missió i ell surt fa les fotografies o gravacions que necessiti per a fer el vídeo i torna al punt de sortida, tot programat.  Ho pots connectar amb el mòbil.

- A nivell artístic s’han plantejat aplicacions dels DRONS?
- Sí, a nivell artístic pot ser molt útil. A partir de la telemetria el  DRON pot fotografiar diferents parts, per exemple d’un edifici antic, i construir un model en 3D. Per exemple, al màster hi ha persones que venim de branques tecnològiques, però també hi ha alumnes que venen d’estudis com disseny gràfic.

- També hem vist a la festa de Cap d’Any a Barcelona que hi havia un espectacle de DRONS....
- Sí, aviat els focs d'artifici seran amb DRONS...(rialles)

- Com afecta la meteorologia als DRONS?
- El vent depèn de la intensitat pot afectar, també les temperatures extremes (parlem entre -10ºC a 50ºC). Ara un dia amb pluja i molt de vent i fred no pots volar, però se donen passes per millorar els aparells.

- Des de quant hi ha DRONS?
- Fa moltíssims d’anys que es van començar a utilitzar, especialment amb usos militars. Ara lo important és poder trobar les aplicacions que ens beneficien a tots i totes en el dia a dia.

- Tothom pot fer volar un DRON?
- Hi ha uns requisits, s’han de fer uns exàmens de l’Agència Estatal de Seguretat Aérea (AESA) i depèn de la categoria on vulguis volar. Està el carnet de la categoria oberta, per DRONS amb manco risc ( on trobem diferents sub-categories A1, A2 i A3). I després està la categoria  específica que es tracta de la de risc mitja. On s’ha de fer una examen teòric però també pràctic,  regit pels diferents escenaris estàndards europeus establerts.

- Com veus el futur?
-  Al màster tenim una assignatura que va dirigida a que muntem una empresa amb DRONS i la proposta que estic intentant desenvolupar són DRONS des-contaminadors. La idea és que mitjançant uns sensors, detectin els gasos i ajudar a fer accions per millorar aquestes zones més contaminades. També pot detectar objectes (brutor) per netejar zones, com la costa amb una sèrie de vols. No podria llevar objectes molt pesants, perquè esta limitat però pot localitzar i ajudar a solucionar el problema.
Ells arriben on nosaltres no podem arribar o si poguéssim arribar pot ser estaríem en perill, per tant ens donen suport i cal donar-les usos que ens afavoreixin a tots.

- A Mallorca hi ha sortides professionals?
- Sí, igual que els estem utilitzant a Barcelona, on jo faig feina a una empresa que usa DRONS, poden ser utilitzats a Mallorca. A Mallorca sobretot podem trobar alguna empresa on es dediquen a gravar i treure imatges, a fer reportatges, etc... Tot i així, vaig llegir que un poble de Mallorca havia comprar DRONS per a la vigilància i control de zones del municipi, cosa que a Catalunya s’està fent de cada vegada més. Lo bo de les empreses amb drons és que ens anem movent per tot i la feina és possible de proporcionar allà on es necessiti independentment d'on ens trobem cada dia.

Perquè costa tant veure dones a les carreres d’enginyeria? Sembla que sigui un vedat per a homes?
El cert és que a les aules de la universitat es veu clarament aquesta diferència. A les aules d’enginyeria són poques les dones que s’hi veuen. I en cap cas això és degut a que siguem menys capaços. Cada cop s’està visibilitzant més aquest fet i és important que les dones no dubtem, que ens tirem a la piscina, perquè sabem nedar perfectament.

Encoratjaries a les dones que acaben batxiller a fer carreres de ciència? Perquè?
- Clar que sí. Les encoratjo a creure en elles i iniciar la carrera que realment els hi cridi l’atenció. Al final, la vida és provar, equivocar-se (o no) i aprendre. I poc a poc, vas trobant les teves inquietuds reals que et van ensenyant el camí que vols seguir.

- Res més a afegir?
- Sí, animar a qui volgués fer aquesta formació aeronàutica, amb aquesta carrera al final se t’obren moltes portes. Al meu cas, jo m’he enfocat més al món aeri però hi ha companys de carrera que s’han decidit cap a empreses d’altres sectors i els hi va molt bé.

Moltes gràcies, un plaer de conversa!

 -----------------------

(*) per tal que els més vells puguin localitzar-la: filla de na Paqui Nogueras, treballadora de l'Ajuntament.