Tots els coneixem com en “Dani”, des de fa anys treballa com a dinamitzador juvenil del Centre Jove de Capdepera. La seva formació és de grau de formació social i ha fet moltes formacions específiques, però d’ells ressalta la seva passió per la feina que fa i el seu afany per cercar estratègies per potenciar la participació juvenil en el nostre municipi. Amb ell parlem de com veu el jovent a Capdepera (i en general) i de l’èxit de les assemblees de joves.

- Bon dia Dani, ens agradaria que ens expliquessis com començares a treballar amb aquesta estratègia nova (bé no tan nova, fa temps que l’apliqueu) de participació juvenil...

- Realment la primera assemblea de joves a Capdepera se va plantejar en febrer del 2022 i se va du a terme en març. Tot va sorgir d’una formació  (tinc la sort de poder anar-hi), vaig veure com en altres indrets ho feien i curiosament en alguns llocs quallava i en altres no. L’idea és molt senzilla, deixar que els al·lots i al·lotes puguin participar, que tinguin el seu propi espai  per poder opinar i decidir coses, mostrar els seus interessos reals. Jo el que vaig fer és agafar aquella idea i adaptar-la al municipi de Capdepera, que és el que sempre te diuen en qualsevol curs: te poden ensenyar qualsevol tècnica o estratègia però s’ha d’adaptar a cada municipi, perquè en tots n’hi ha diferències. Evidentment no és el mateix Palma que Capdepera.

Aquesta formació va ser a Gijón, i me va agradar l’idea, la vaig trobar molt interessant i vaig pensar en dur-la a Capdepera. I la vaig posar en marxa en maç.

És cert que jo anava fent coses semblants, però no li donava la magnitud que té ara. Ens ajuntàvem amb un parell de joves i deien que volien fer i si era possible ho posaven en marxa. Vaig decidir fer-ho d’una forma més oficial  i la veritat és que la primera convocatòria va tenir molt d’èxit, van venir uns divuit joves.

Mobilitzar els joves és molt difícil. Avui en dia es troben sobrecarregats, tenen moltes activitats extraescolars, a més els deures ... i evidentment volen dedicar el seu temps lliure a allò que realment els interessa. Aquella primera resposta ens animà a seguir treballant amb aquesta metodologia.

- Com funcionen les assemblees?

- Primer dir que és  una forma de participació voluntària. A partir de la posada en marxa  ha anar evolucionant, de fet no té res a veure la primera assemblea que vam fer amb la darrera, ha hagut un gran canvi. Jo he anat introduint alguns canvis aprofitant experiències d’altres cursos que he fet posteriorment i inclús dels meus estudis. Me vaig adonar que una errada que fèiem molts de tècnics de joventut i dinamitzadors juvenils, era que nosaltres planificàvem les activitats al nostre parer, amb la lògica d’adult, pensant que allò agradarà als joves sense demanar opinió.

Així que el primer és comptar amb la seva opinió. Al principi costava molt, ja que no estaven acostumats i s’estranyaven que els demanéssim “ Què voleu?”, però poc a poc se van anar animat fins ara que ja feim l’assemblea en Twitch , així altres joves tant de Capdepera com de fora poden veure com es fa l’assemblea i poden participar en directe. Això permet que la gent que no pot venir presencialment poden veure-la en directe o més tard, i veure el que s’ha decidit i com s’ha decidit.

L’assemblea té tres funcions. Una part és decidir que s’ha de fer el proper mes. Se mostra el que se decidí el mes passat, quadrat en un calendari i es donen les autoritzacions perquè es puguin dur  la setmana següent per a poder fer les activitats en les que volen participar. Aquest és el seu moment. Això no lleva que dia a da quan venen al Centre Jove fan altres tallers o activitats quotidianes, i també aprofito perquè me comentin si els ha agradat o no la programació del mes . Aquests comentaris ens serveixen d’avaluació per part dels joves participants.

I una cosa important, els joves decideixen com es gasta part del pressupost de l’àrea de joventut. Òbviament hi ha limitacions... fi fos per ells el primer mes gastarien tot el pressupost. Van agafant consciència que han de dosificar el pressupost en un any. Això és interessant perquè no només és el treball que es fa durant l’hora d’assemblea sinó, que ells se reuneixen i pensen, cerquen les activitats i les  empreses o llocs on poden fer-ho... es tracta que els jovent estiguin implicats en tot el procés, no només  triar i llestos!

Es tracta que decidir i autogestionar-se.  Quan arriba el dia de l’assemblea ells han d’exposar les seves propostes, se troben amb altres opinions i han de trobar un consens, cosa difícil basta veure el que ens costa arribar a consensos als adults.

Aquí ja parlem de participació activa, democràcia, responsabilitat... Són molts de factors els que han fet que tinguin èxit les assemblees.

Assemblea de joves. Imatge d'arxiu

- Pel que ens contes la dinàmica d’aquestes assemblees és diferent d’aquelles reunions on els joves demanaven activitats i se feien no....

- Els jovent ha de veure resultats. Jo me vaig donar compte que moltes vegades els joves deien “Jo vull això, jo vull l’altre” i després això s’havia de concretat, per demà, la setmana vinent, “ja et diré coses” i després no arriba. Aquesta dinàmica és molt negativa i desmotiva la participació. molts pensaven :“Perquè ens demanes opinió si després faràs el que voldràs?” o directament “no ho faràs”.

- Aquesta experiència de Capdepera ha tingut ressò fora del municipi.

- Per sorpresa meva aquesta posada en marxa va tenir molta repercussió, no només a Mallorca, també a la península. Cosa que me va venir de nou. Vam tenir una trobada a Menorca d’Erycia (un organisme europeu que regula la informació juvenil). Aquest organisme convidà a alguns ajuntaments a explicar les nostres pràctiques i jo la vaig presentar. Els va sorprendre que aquí a Capdepera ens funcionés tan be i me comentaren que volien treballar amb nosaltres aquesta metodologia i fer un seguiment de com ho estàvem fent. Allà me convidaren per anar a un congrés a València, on vaig explicar tot el sistema. Sistema que per jo és molt senzill perquè ho tinc molt treballat i visualitzat, però per la península no ho tenen tant. Vaig adonar-me que el problema és que allà els joves no veien el resultat. Fan molta participació, molta trobada per opinar, però es queden aquí i no avança.

Prest he d’anar a Andorra per a fer altra presentació. La nostra experiència també arribà a IBJove, i els va encantar l’idea. Jo parlo molt de la llibertat d’elecció dels joves i que no estigui condicionada, els vaig parlar d’un filòsof J Marcouse que diu que en la societat tenim una falsa llibertat, que ens donen a elegir entre unes propostes però no podem sortir d’elles. I jo vull que els joves puguin decidir de tot, amb uns límits molt nítids.

Jo estic molt content per a repercussió, però encara més pel fet que els joves del poble estiguin contents i que els agradi participar. A més estic content perquè a les assemblees veus els que ja venien abans i també veus cares noves... inclús per Twitch van tenir 19 espectadors, cosa que me va sorprendre. De fet usam Twitch per iniciativa dels joves, ells ho vam proposar, ho vam provar el mes passat i els resultats som molt bons (ells ho van preparar tot, la càmera, el sistema informàtic... ). Hi va haver un xat, en el que exposaven opinions  però no vam permetre les votacions perquè es poden connectar persones adultes o que no són del municipi ja que no podem verificar la seva identitat. Per tant per xat poden opinar, fer preguntes, proposar però les votacions les feim presencials.

- Tu ja fa molt de temps que treballes com a tècnic de joventut i has vist com ha evolucionat el jovent en el nostre municipi. Parlem a nivell general, has notat diferències així com han passat els anys ?

- Jo fa tretze anys que faig feina amb el jovent, en octubre faré els catorze. Es veritat que el problema que tenim amb els joves és que no se’ls escolta i com no se’ls escolta no coneixem les seves inquietuds. De forma generalitzada se té la sensació que els jovent va cada vegada pitjor, que si “aquest és el futur que ens espera...”, i aquest discurs ho perceben i els afecta. A les presentacions que he fet m’agrada insistir que pels adults els joves són el futur i per ells és el present i ells volen viure el present.

- Molta gent pensa que la infància, l’adolescència o la joventut són etapes per preparar-se per l’edat adulta. I des de fa un temps es reclama que són etapes amb valor propi no com a una etapa de pas o preparació ...

- Exacte, i aquesta percepció  ja cohibeix als joves perquè es troben pendents d’unes expectatives que no saben si podran complir, i moltes vegades se desanimen o abandonen el camí que se’l  traça. Cal escoltar-los i animar-los a seguir el camí que triïn.  Cal ajudar-los donant alternatives, quants han seguit estudiant perquè se’ls ha ofert opcions formació professional o poder accedir a la prova d’accés a la universitat a major de 25 anys. De vegades els joves se senten que no són vàlides perquè se’ls exigeixen coses que pensen que mai no podran arribar a fer o  que realment no els interessen.

Se’l demana als joves que tinguin una mentalitat de futur, quan els propis adults no podem fer-ho. Sembla que els adults vulguin que solucionin els seus propis errors o que arribin on ells no han arribats. Hi ha una entrevista de Pablo Simón  que deia “Espanya no és un país per joves”. Culturalment si comparem els nostres pares i padrins amb l’actualitat, estam molt millor formats en molts d’aspectes i encara te diuen que has d’aprofitar més el teu temps. Fas les hores d’escola i IES, les hores d’estudi, les activitats extraescolars, gent que treballa i estudia ... i encara te diuen que les hores de temps lliure que queden per gaudir les estàs malgastant que l’has d’usar per formar-te o estudiar encara més.

- Socialment, amb les crisis que hem passat i la COVID, hi ha una idea que sobrevola del tipus “ja veuràs quin futur els espera als joves”, o “ abans tots esperaven que les futures generacions visquessin millor que la nostra, en canvi ara s’espera que les futures generacions visquin pitjor”. Com creus que afectes aquestes perspectives negatives?

- Els joves tenen clar que no podran tenir les condicions laborals que tenien els seus pares. I s’afegeix el problema de l’habitatge. Que ja sembla impensable i més a les Illes Balears, amb els preus de les cases tan elevat que tenim. Però si hi ha una cosa que els joves tenen molt clar és que, degut a la crisi, moltes d’empresaris ( i parlo en general) estan sobre-exigint als seus empleats i  treballadors que facin més hores i no les tornen o no les paguen. I molts tenen clar que no volen consentit que els “explotin” laboralment i no volen fer més hores per no res.

A nivell nacional se sent dir que els joves “no tenen la cultura de l’esforç”, o que “no volen comprometer-se, però el que no volen es sentir que s’aprofitin d’ells. La societat ha evolucionat en molts d’aspectes i els joves tenen clar el que no volen fer. S’ha evolucionat en la visió de la protecció del medi ambient, orientació sexual, en el feminisme, en la salut mental... i a nivell laboral el mateix. Ens de plantejar perquè hi ha manca de treballadors a les Balears, per ventura els joves no volen fer feina en segons quines condicions. I en part és contraproduent pels propis joves, però s’entén que fins que no trobin una feina adient se plantin fins trobar un treball en condicions.

- Podríem seguir parlant hores i hores. Però no volem abusar. Vols afegir alguna cosa?

- Ara s’ha obert un debat per si els joves de 16 anys poden votar o no a les eleccions. Des del meu punt de vista (que treballo amb joves) crec que seria molt encertat permetre que votessin. És un col·lectiu que mai se’ls ha tingut en compte, si es mira la propaganda electoral poca cosa hi ha pels joves ... si mirem les propostes que hi ha per joves a nivell nacional no inclou aquest col·lectiu. Jo crec que s’han d’incentivar les polítiques de joventut, i veig que comencen a prendre força però a poc a poc i crec que a nivell social s’ha de reivindicar.

És difícil que els joves puguin reivindicar com a col·lectiu, dissortadament tenim una societat molt individualista i no són un grup homogeni. Nosaltres  tenim clar que des de l’àmbit  joventut hem de mirar per ells, sempre des de la nostra finestra d’oportunitats per ajudar, estar al seu costat o  acompanyar-los  i sobre tot escoltar-los.

Jo crec que l’èxit que tenim el Centre Jove de Capdepera o que ens considerin un referent  a nivell de Mallorca o inclús de les Illes Balears a nivell  de participació, parteix de saber escoltar. Volem que parlin, que diguin la seva i a partir d’aquí anem a cercar, simplificar els problemes que tenen ( pot ser per a ells són molt grans i per nosaltres no són tant, perquè ja tenim un experiència i unes referències similars).

El treball que es fa no sempre s’ens valora suficientment, i és una feina que necessita molta motivació i implicació per poder tenir sintonia amb els joves.

Moltes gràcies per la vostra feina amb els joves del municipi i per ajudar-nos a visibilitzar-la.