Aquesta conversa ha estat atípica. Hem parlat de música, que és una de les seves grans aficions, dels nostres majors i la seva visió i lluita per deixar-nos un mon millor, de moments de contraban de penicil·lina i d’altres, dels primers Mercants arribats a Mallorca fa cinc segles provinents d'Itàlia, de l’Institut de Manacor que compartírem, de la repressió exercida pels franquistes als seus familiars...  

En Toni t’amolla, enmig d’una reflexió relativa a les activitats del nostre poble, dades concretes com  «Estam a la mateixa distància física d’Oran que d’Alacant» i aquesta és una dada per reforçar el seu argument que durant un temps ens guanyàvem la vida al nord d'Àfrica o a la Península, de manera indistinta. També em sembla interessant rescatar que quan parlàvem de Mallorca ens comentà que «la infraestructura de xarxa informàtica de primer nivell que tenim, afegit a la bona comunicació aèria amb tot Europa,  la nostra qualitat de vida i el poder teletreballar cada pic més, ajuden a explicar com està canviant Mallorca,  per què hi ha tants d'europeus que fan una opció de vida aquí  i segueixen fent feina al nord d’Europa des d’aquí, amb sous del nord d’Europa!!»  Ha estat tot un plaer parlar amb ell.

Aquesta conversa ha durat pràcticament el doble que la resta i hem parlat de moltes coses que em semblen d’interès, encara que no siguin d’aquesta secció. Per tant, intentaré transcriure allò que fa referència a la secció Somni de Capdepera.



Primer el presentaré, per a qui no té el plaer de conèixer-lo. 

En Toni Mercant és llicenciat en Nàutica i Transport Marítim per la Universitat Politècnica de Catalunya. La seva vida professional ha estat vinculada a companyies de transport marítim. Els darrers anys ha ostentat la presidència de la Cambra de Comerç de Mallorca. Per tant, ha tingut ocasió de conèixer altres mons i de tenir responsabilitats de gestió i de representació. És un atractiu afegit per parlar amb ell.

En Toni és dels qui fan 160 km cada dia per a poder viure a Cala Rajada. Ell és cala-rajader. És membre d’una nissaga dels primers cala-rajaders que s’assentaren, els Mercant. Home vinculat a la mar però no a la pesca, encara que inevitablement la coneix. Ha fet feina sempre fora del poble i això ajuda a presentar una altra mirada del poble que tenim i el que somia.

- Quina Capdepera somies, d'aquí a 20 anys, Toni?
- El que m’agradaria i el que serà son dues qüestions.  A mi em pot agradar una cosa però és entre tots que hem de definir el futur.
Com a societat hem abandonat el sector primari i industrial per fer monocultiu econòmic de sector terciari.  I dins aquest, exclusivament turístic. Només perquè ens era més rendible comprar a fora que produir a casa.
Cada vint anys anam duplicant el nombre d’habitants, el consum de territori, d’aigua, de recursos...
Serà la Capdepera que noltros vulguem deixar als nostres fills.
Tenim exemples de bones pràctiques. Tenim una cadena hotelera a Cala Rajada que va començar a fer programes d’economia circular. Fan compost dels residus orgànics del seu menjador i els canvien per productes de KM 0, preferentment alimentació, per poder ficar al seu bufets productes locals i de bona qualitat. Crec que aquest és el camí. I els turistes ens ho demanaran cada cop més. Tenen mes consciència ecològica que noltros.
M’agradaria que a Capdepera hi hagués una assemblea de la societat civil, amb les organitzacions locals, sindicals, empresarials, els professionals que fan feina, els veïns..., que treballi per al que ha de ser la Capdepera del futur. No ho podem deixar, a veure què ens depara el futur.  Un poble organitzat dibuixa millor el poble que vol. Si no, serà el mercat qui ho farà.

-  Ve a ser el que fem ara. Una de les tècniques del treball social comunitari és aquesta, convidar una comunitat,  un poble, a somiar. I anar construint entre tots un somni comú. Inclús es pot treballar amb els infants perquè dibuixin el poble que voldrien. Aquesta assemblea de la societat civil de què parles és una manera d’ordenar aquest procés de participació activa del poble. Em sembla una iniciativa imprescindible.
- Les idees són transferibles a programes i projectes concrets que són materialitzables, que costen diners. A més, es pot dinamitzar amb xerrades d’especialistes sobre els temes que siguin d’interès, amb casos d’èxit d’iniciatives empresarials, ecològiques...
Per exemple, hauríem de començar a tancar el tema del tren, des d’una concepció ecològica de la mobilitat. Inclús apostaria per un bon servei públic gratuït que no contamini, de bus amb pila d’hidrogen i que ens connecti amb certa rapidesa. Els efectes d’un bon servei de mobilitat sobre la qualitat de vida de Mallorca és important. La descongestió que suposarà. La no massificació de les carreteres a l'’estiu. No trobar aparcament. Ha de ser un servei. Això sí, no espenyaria un metre més de Mallorca per fer noves alternatives.
I també hauríem de començar a tenir clar que els nostres fills no ens podran cuidar. Hem d’estar preparats. I d’això tu en saps. És cosa teva. Ens hem d’avançar.

- Home, per exemple hauríem de començar a tenir un altre centre de dia per a persones majors dependents a Capdepera. Sols per a la població actual, al marge del que haurem de menester d'aquí a vint anys.
- Efectivament, ens hem d’avançar a allò que vindrà, igual que els nostres pares s’avançaren i lluitaren per una escola mixta i publica i graduada. Jo he estudiat sempre a la pública i ho agreesc a la generació dels nostres pares. Va ser la seva lluita i visió. Hem de preparar-nos per al futur i deixar un món millor als nostres fills. És la nostra responsabilitat. I aquesta assemblea hauria de ser una eina per a reflexionar com ha de ser el nostre poble. Crec que des de Cap Vermell o qui sigui haurien de prendre aquesta iniciativa.

 - Els projectes que es consoliden són els que aglutinen la major part de la població, els que arriben a tots.
- Ens hem d’avançar a les circumstàncies. Al futur. Capdepera sempre ha estat un poble pioner. Avançat en idees.

 - Concretem. La mobilitat.
- Transport públic eficient i bo. Hauríem de tenir el hub a Manacor. Vehicles no contaminants ens ha de connectar amb la resta. No tenc preferències especials pel tren o bus públic. Sí que sigui energèticament sostenible i les mesures no suposin més consum de territori.
No hi ha tornada enrere en el  tema energètic. Les navieres ja han començat amb la transformació energètica de la seva flota. Més complicat ho tenen els avions. Anam cap a la descarbonització total i no crec que hi hagi tornada enrere.
Per tant, la connexió amb Manacor és clau. Manacor és el punt de partida per arribar a qualsevol lloc.  Això ha de treure cotxes de la carretera.

 - Aparcaments-carrers per a vianants
- Per què no els fem? Al Clot de sa Grava hi caben tots i més. O comprem el lloc que sigui necessari. Els doblers públics són per emprar-se en un bé comú.
Així podrem dedicar més espais per a vianants. Mira, el carrer des Port era de doble direcció i ara només és de pujada. No ha passat res. I si ara fos per a vianants tampoc passaria res. Cal ser valents. Al País Basc,  17% dels carrers son per vianants; a Barcelona, el 15 %, i a Palma, el 3% .

- Basta mirar els nostres veïnats com han guanyat. Son Servera o Artà.
- I si parlam de les persones amb problemes de mobilitat reduïda, majors... Cóm facilitam l’accés al Castell o moure's pel poble sense voreres per caminar. Les persones amb cadires de rodes tenen complicat anar pel poble amb les voreres que tenim a Capdepera. El cotxe té preferència.
Les persones amb problemes de mobilitat, no sols les que van en cadira de rodes, tenen complicada la mobilitat. Inclús hauríem de tenir reservat un parell de llicències de taxis adaptats.

- El poble segueix creixent...
- El poble ha canviat molt. Hem crescut molt i no hem aportat massa als nouvinguts. Noltros hem de prendre la iniciativa, hem de fer la primera passa. Ens hem de fer visibles com a poble perquè els nouvinguts ens vegin. Hem de ser visibles com a poble, amb la nostra identitat.
I hem de tenir clar que el canvi cap a una societat multicultural ja ha començat. No sols perquè venen a fer feina com mà d’obra, de molts d'indrets del món. També venen professionals qualificats.  Inclús a nivell empresarial ja tenim un teixit internacional. I no sols a la restauració, sinó també en qualsevol tipus de servei (picapedrers, electricistes, fusters...). En nàutica ja està passant que a Palma està en mans internacionals.
El mercat, les decisions individuals relatives a la relació preu-qualitat de qualsevol producte, a l’hora de triar, és entre tots que condicionam aquests moviments. Decidim si volem pagar pollastres mallorquins més cars o volem que venguin de fora a millor preu. En aquestes decisions, majoritàriament s’opta pel preu,  ens han fet perdre moltes activitats empresarials.
Bé, tenim un teixit empresarial cada cop més internacional a Mallorca i Capdepera no és una excepció. Ara podem observar l'entrada d’empresaris francesos que abans anaven a la Guaiana Francesa i ara és com si haguessin redescobert les Illes. I no venen a vendre'ns els seus productes, venen a produir aquí nous productes amb la seva experiència.

 - Anem a tancar. Concretant somnis. M’ha quedat clar que un dels teus somnis és que Capdepera tingui aquesta assemblea de la societat civil organitzada. Alguna cosa més?
- Sí. La qüestió de la mobilitat. Tenc clar que hem d’apostar per una mobilitat amb energia neta i no consumir més territori. Ha de ser pensat com a servei públic i ha de tenir més importància el trànsit que llevam de les carreteres que el preu dels tiquets. No m’importaria que fos gratuït. És un bé en si.
També la qüestió del tractament de l’aigua. Hem d’incorpora a la nostra manera de viure, i sobretot de gestionar, la importància de l’aigua. Hem de tenir un sistema terciari de tractament d'aigües. Hem de tenir dipòsits on vagi l’aigua de la dutxa o dels lavabos i que serveixi per regar, per al WC, per a les piscines. I això s’ha de generalitzar. Al marge del que he dit abans, de conduir les aigües de pluja cap a pous naturals i/o cisternes i no cap a la mar. Mira, ens han plogut tants de doblers, en les darreres dècades, que ens és igual que l’aigua de pluja se'n vagi a la mar.
I també vull apuntar la qüestió de tenir una major defensa de la nostra cultura. La nostra cultura és la nostra identitat. No ens podem perdre amb els canvis que s’estan donant. Tenc un amic que diu que a vegades sembla que hi ha estrangers més interessats en la nostra cultura que noltros mateixos.

Moltes gràcies Toni