El Claudia Troppa Sport Center dia a dia augmenta els practicants a l'atletisme així com els campions. Ja no és un sols el club de Capdepera, és ja patrimoni de tota la Comarca de Llevant.
Hem parlat amb dues fermes promeses: Maria Servera i Saüc Vera. Catorze anys i excel·lents marques que els permeten anar al campionat d'Espanya. Parlam amb tots dos a l'hora...
Maria Servera és doble medalla d'or a Mallorca en 1000 i llargada i a Balears llargada i alçada. Són d'aquestes competicions infantils on sols pots participar en dues proves.
També és la campiona de Mallorca i Balears de cros.
- Maria, en quines proves et sents més còmoda? La resistència?
- El que més m'agrada i motiva és el cros. La pista és una mica avorrida. A part que 1000 metres no és molta resistència, és mitja distància.
- Però 1000 metres són dues voltes i mitja... tampoc és tant...
- No, però es fa llarg.
- Per aquestes carreres tens una estratègia abans de la sortida o vas a veure com va?
- Abans no en tenia, ara vaig amb el rellotge i a cada 200 metres tenc una alarma i veig com vaig.
- És a dir, vas a la teva, no mires d'anar amb el grup de les primeres i quan faltin 200 metres esprintes i guanyes, per exemple?
- No.
- Quants d'anys fa que fas atletisme?
- A cinc anys ja vaig començar a fer curses populars. Llavors vaig fer natació, però no em va agradar. Els meus pares em digueren que a Capdepera hi havia un club d'atletisme i vaig començar a competir federada, ja deu fer devers cinc anys.
Saüc Vera és medalla d'or a Mallorca i a Balears de llargada.
- Quines proves són les que més t'agraden?
- Llargada i alçada.
- Més que velocitat?
- Sí, primer vaig començar amb velocitat, però quan vaig començar a provar els bots ho vaig tenir clar, m'agraden més els salts.
Quan començares a l'atletisme?
- Fa un any
- Just fa un any?
-Sí.
- Un any i ja ets campió? Ets un crack!
-Gràcies (rialles)
- I que és el més difícil de l'atletisme per a tu?
- Trobar una prova que t'agradi i fer-te-la teva i dominar-la. Després aprendre bé la tècnica per poder progressar.
- Per a tots dos. La vostra entrenadora de salts és na Claudia?
- Sí, de llargada sí.
- Na Sandra és d'alçada.
- Na Claudia vos fa sentir molt còmodes als entrenaments? Vos ho passau bé?
S- Sí, el lema és venir a fer atletisme no es ve a fer festa, però sí que ens ho passam bé.
- A l'atletisme sembla tot molt fàcil, així i tot en qüestió de salts es necessita molta tècnica, automatitzar moviments, no? Què és el més difícil del salt de llargada?
S- Aguantar fort a dalt per aconseguir el màxim temps possible a dalt i poder arribar més lluny.
M- El moment que ets a l'aire, aguantar i no baixar les cames.
- I què el més difícil del salt és la carrera, la batuda, el bot, la caiguda...S-Tot en general fa que facis un bon bot. Si no fas una bona carrera no faràs un bon bot...
M- Jo crec que és la batuda, la darrera passa que fas és el que decideix el salt que faràs.
- La batuda es fa amb un peu, no? Amb quin peu la feis?
S- Jo amb l'esquerra, soc esquerrà.
M- Jo també amb l'esquerra, tot i que soc dretana, però vaig començar al bot d'alçada que es fa amb l'esquerra i he continuat així a la llargada.
- És la primera vegada que anau a un campionat d'Espanya?
S- Sí
M- No, jo l'any passat hi vaig anar per equips, enguany hi vaig per individuals.
- Supòs que na Claudia vos diu que heu d'anar a aprendre i a divertir-vos, però supòs que vos agradaria fer una bona marca, veritat?
M- Sí, clar.
S- Sempre.
- En Martí que és un gran saltador i ha anat a diversos campionats, vos ha contat com és l'experiència?
S- No
M- L'haurem de demanar.
- Els atletes professionals tenen com uns rituals de concentració abans de les proves, sobretot en salts. Vosaltres també vos concentrau? Com?
M A la llargada sempre has d'anar a la mateixa velocitat sinó no quadra els peus o la batuda...a l'alçada igual
S Na Claudia ens diu que mentres esperam sempre hem de mentalitzar el salt que hem de fer. Pensar
- Quan anau a campionats, després el vespres vos costa dormir pensant en el que heu fet o no heu fet?
M-No
S-No, gens, al contrari, dorms més bé perquè estàs més cansada, t'has aixecat molt prest, fa molt de sol... i te dorms tot d'una.
M- De vegades és el dia abans que costa una mica més dormir pensant en el dia de la competició.
- I, ara que no ens escolta ningú, com descriuríeu na Claudia?
M - Exigent, però molt divertida.
S – Sí, és cert. Sempre tendrà aquest punt d'exigència, però sempre t'ho passaràs molt bé amb ella.
M – T'ho passes bé perquè et fa disfrutar.
- Creis que ens sap molt? Es nota que és campiona?
- Sí. Molt i quan anam a competició encara es nota més...
- Per cert, sabeu les marques dels altres competidors del Campionat d'Espanya?
- No
- Perquè als de Balears heu guanyat per molta diferència, na Maria va botar 4,71m; 50 cm més que la segona.... Tal volta al Campionat d'Espanya no sia així...
- Sí, però és igual, anam a divertir-nos
- Estau nirviosos?
- No
- Anam a divertir-nos
Vos agradaria dedicar-vos a l'atletisme professional, tal com ho va fer na Claudia?
- Sí, i després també entrenar...
- Sí, m'agradaria molt però sense deixar els estudis.
- Molt bé que tengueu sort i ja ens contareu l'experiència. Per cert, seguiu les notícies que publicam a Cap Vermell?
- Sí,
- Sí
- Segur? (rialles)
- Sí, així recordam les marques...(ha, ha, ha)
Moltes gràcies, campions!!!
Les deixam entrenar. Aquí els teniu, són dos enamorats de l'atletisme que a l'escola no aturen de fer publicitat del club d'atletisme i de lo bé que allà s'ho passen. Així és normal que el club de na Claudia Troppa no aturi de créixer. Enhorabona a ells i als seus pares!!!
