Amb motiu de l'exposició “GRACIAS, BERLIN!” de Gustavo en aquest centre cultural.

"El nom de Gustavo aquí va associat a Mallorca i a Capdepera. Aquí va deixar una empremta molt forta i, ara, encara continua fent coses noves".
"A Berlin hi ha més de 10.000 artistes. Però Gustavo té encara una presència notable".
"Aquesta relació de Gustavo amb Berlin dona a l'exposició una dimensió que surt de lo local –Berlin- i adquireix una vessant internacional de la que poques vegades gaudim".

Com ja explicàrem a la crònica de la inauguració, l’Schloss de Biesdorf és un dels centres d’exposicions més grans de Berlín. Disposa d’un intens programa de tallers artístics per a famílies els dissabtes i visites escolars els dimecres i dijous, a més de les visites concertades. Molt amablement la seva directora ens rep i, a través de la traducció de na Bettina Peñalver, ens apropa a una visió de Gustavo i de l’art des d’una perspectiva diferent...

- Que suposa l’exposició “GRACIAS, BERLIN!” de Gustavo per aquest centre cultural?
- Aquesta galeria està destinada a l’art contemporani. Normalment es destina a exposicions col·lectives on prima el caire social de l’art. Pensau que estau a un casal-castell enmig d’un part del districte de Marzahn-Hellersdorf que pertanyia al Berlin oriental. Cada dos anys feim una excepció i organitzam una gran exposició individual. Ho feim amb artistes de fama reconeguda, una trajectòria consolidada i d’una certa edat. Així que Gustavo i aquesta exposició encaixa a la perfecció. I més, aprofitant que Gustavo és molt conegut en aquesta zona de Berlin ja que l’edifici Gustavo està a dues parades de metro d’aquí, a Lichtenberg. I si això fos poc, coincideix amb el 50 aniversari de que Gustavo va fer a Berlín la seva primera exposició. Aquesta relació amb Berlin li dona una dimensió que surt de lo local –Berlin- i adquireix una vessant internacional que poques vegades gaudim.

- Com definiria l’art de Gustavo?
- El primer contacte amb l’obra de Gustavo pot semblar que sia una pintura molt superficial, infantil; però com més aprofundeixes pots descobrir molts secrets amagats. El primer secret és que no és gens superficial. Si saps la història que Gustavo pinta i, a més imagina, el significat dels colors,...sempre vols saber-ne més. És encisador. Però mai ho sabràs tot. Podràs intuir, endevinar una part, jugar-hi però mai saber-ho tot i del cert. Si ho sabessis tot arribaria a ser avorrit. També el títol, a més de divertit, dona pistes per a la història que conta, per a la crítica que du implícita. És molt profund, te moltes capes...

- És aquest el secret del seu art: les múltiples lectures que te, el fet  de que agradi a grans i petits, a intel·lectuals i a la gent més humil?
- Sí, aconseguir la simplicitat a través d’aquest principi i amb un estil que tothom pot reconèixer és el que te fa gran. Gustavo crea ponts entre generacions i entre classes socials.

- Com creu que ha influït Berlín en l’obra de Gustavo?
- És difícil dir-ho. Gustavo te moltes coses amagades, xifrades, secrets, com Berlin. Aquí hi ha viscut vint anys i ha tengut trobades, experiències importants que segurament l’han condicionat...però és difícil contestar-ho.

- Qui és Gustavo a Berlín?
- A Berlin hi ha més de 10.000 artistes. Però Gustavo té encara una presència notable. A la inauguració hi vengué una artista que coincidí amb ell al casal de Bethania, on començaren tots dos. Els anys 80 i 90 foren els de més presència de Gustavo a Berlin. Tenia una bona Galeria i el mercat de l’art era diferent a l‘actual. Llavors l’any 90 marxà a viure a Mallorca però mai no perdé el contacte.

- Però en altres exposicions, com a la RRB, hem vist que Gustavo a Berlín és molt estimat...
- El moviment artístic a Berlin és molt dinàmic. Aquí venen molts d’artistes, sobretot polonesos, espanyols i italians, pasen un anys de la seva vida aquí i després se’n tornen. Van i vénen. En aquesta dinàmica l’art ha de parlar per si sol. I evolucionar.

- Es pot considerar que Gustavo és una embaixador de Mallorca?
- Clar que sí! El nom de Gustavo aquí va associat a Mallorca. Aquí va deixar una empremta molt forta i, ara, encara continua fent coses noves. Tantes coses, des de grans escultures a murals gegants, però també tasses i camisetes. I ho difon tan bé que sempre és present.

- Quanta gent visitarà l’exposició?
- A la inauguració de la darrera exposició vengueren 2000 persones,...ara en aquesta, presentant certificat COVID, 400. Abans de la COVID la dinàmica d’aquest centre feia que una exposició tengués al voltant de 400 visites diàries. És a dir, en una exposició com aquesta, de tres mesos, podien passar més de 35.000 visitants. Amb el temps que corren és molt difícil dir-ho...però esper que després de Nadal la situació es normalitzi i estabilitzi i poguem a arribar als nivells de la pre-pandèmia.
 


- Ara ja coma directora d’un important centre d’art, com veu el mon de l’art? Com veu el futur de les galeries o de les sales d’exposicions?
- Amb el CORONA hem après que no podem viure sense lo digital. Aquí tenim molta dinàmica audiovisual,..teasers, entrevistes digitals,...Però l’art, de cada vegada, tendrà una major presencia en la vida quotidiana. Això sí, les arts tendeixen a fusionar-se. El teatre, la música, la puntura, l’escultura, les videocreacions,... lo digital cada vegada tendrà més importància, però la presencialitat és una experiència única que res pot substituir.

- I com veu el panorama de l’art d’aquí deu anys?
- No canviarà massa. Canviarà la temàtica. Serà així com l’artista veurà l’actualitat social del moment. Serà una reflexió del moment. Si la realitat canvia, l’art, també.

- Com a punt i final,...si sols hagués de salvar una obra de Gustavo, quina salvaria de totes les que hi ha aquí?
No ho sé, m’agradaria dir-t’ho, però no és fàcil. Quan me decideixo per una llavors en veig una alta que te coses que m’agraden molt també,...i  pens i aquesta altra? ...no sé, costa molt...tal volta una de n’Aladin...

Moltíssimes gràcies. Sempre és un plaer parlar i contrastar informació i experiències amb una especialista de l’art que te una visió de fora del nostre àmbit cultural.