El dia 7 de novembre de 2002 s'inaugurà el ParcBit. Enguany fa 15 anys i no ha deixat de crèixer en nombre d'empreses i treballadors.
El gabellí Pere Fuster és el seu gerent i amb ell hem parlat de la feina que fa allà i, evidentment, de l'actualitat d'aquí.
- Què és el Parc i la Fundació Bit i en què consisteix la teva feina?
- El Parc Bit és un parc empresarial per a projectes de base tecnològica i científica. Hi ha entitats públiques de recerca i empreses privades, majoritàriament del sector TIC -tot i que també n'hi ha de telecomunicacions i biotecnològiques-, que treballen en això que coneixem com a economia del coneixement, és a dir, que en la seva tasca de producció creen una informació i un coneixement afegit que després es transfereix a la societat. En resum, innoven en allò que fan.
La Fundació BIT, de la qual sóc gerent, es dedica al manteniment i organització del Parc Bit de Palma i del Centre Bit Menorca, però també duim bona part dels serveis informàtics del Govern, gestionam el principal Call Center de la CAIB d'atenció a l'usuari i ajudam a les empreses a introduir la innovació en els seus processos de producció, entre d'altres tasques.
- Es parla molt de l'aposta per la investigació, el desenvolupament i la innovació, però és fa alguna cosa, o millor dit, en què es concreta tot això?
- Bé, s'ha de dir que en aquesta legislatura hem fet moltes coses. Hem augmentat molt el pressupost en recerca i innovació, s'han multiplicat les ajudes a empreses i investigadors, s'ha obert un Centre Bit a Menorca -amb bastant d'èxit, de moment- i estam treballant per obrir-ne un a Eivissa, hem revisat el conegut com a programa RIS3 per tal que les ajudes europees arribin a altres sectors -com les ciències marines- i no només al turisme, etc. Aquesta aposta no es tradueix automàticament en una economia més diversificada i basada en el coneixement, sinó que els resultats s'han de veure més a mig i llarg termini, per exemple amb més empreses que inverteixin en innovació, més estudiants que obtenguin beques per fer recerca, empreses amb treballadors més qualificats...
- Quants treballadors hi ha i en què se centra el treball que feis?
- A veure, l'empresa pública de la qual sóc gerent té ara mateix te uns 270 treballadors, i com he dit abans es dedica a gestionar el Parc Bit i la seva incubadora pública, a prestar serveis tecnològics a tot el Govern i a executar bona part de les polítiques en matèria d'innovació.
Pel que fa al Parc Bit, a dia d'avui hi ha prop de 150 empreses, la majoria privades, que donen feina a unes 2.800 persones i que facturen més de 500 milions d'euros anuals.
- Com es trasllada el coneixement científic a la societat i a l'empresa? Perquè sembla que a les Illes, el turisme no es beneficia massa d'aquesta recerca?
- Bé, en primer lloc es tracta d'afavorir que més empreses creïn coneixement. Aquest coneixement, que pot ser el desenvolupament d'un nou software o la creació d'un nou fàrmac –com per exemple fa Sanifit, una de les empreses bandera del Parc Bit–, es por transmetre de moltes maneres, a través d'una patent, posant en el mercat un nou producte informàtic o tecnològic, o be fent-ne divulgació. Al final, aquest coneixement s'ha de traduir en avenços que facin millor la vida a la gent. L'objectiu és que la nostra economia depengui menys del sector serveis i més del coneixement, perquè així tendrem una economia més diversificada i que contracti a gent més formada.
En matèria de tecnologia turística cal dir que les Illes Balears, i en concret el Parc Bit, són un referent més enllà de l'Estat. Empreses del Parc desenvolupen tecnologia per a la indústria turística de tot el món. A tall d'exemple, s'ha de dir que moltes d'agències de viatges del món compten amb softwares avançats fets al Parc Bit.
- Creus que els ciutadans de les Illes saben exactament la feina que es fa aquí?
- Malauradament, no. El Parc Bit és conegut sobretot en el sector tecnològic i biotecnològic, però, més enllà, la majoria de la població no sabria dir que s'hi fa. Per això aprofitam la celebració dels 15 anys per obrir portes, organitzar visites amb escoles i públic en general i fer-ne molta divulgació. Pensem, a més, que un dels problemes que tenen les empreses del Parc Bit és que no troben personal qualificat -informàtics i enginyers en general-. Per tant, també des de fa temps mostram el parc a estudiants per animar-los a plantejar-se de cursar alguna enginyeria a la universitat.
- "La inversió del Govern en investigació ha passat d'1.849.000 euros el 2014 a més de 8.100.000 euros el 2017". En què s'ha de notar i quin paper hi tens tu en tot això?
- Bé, s'ha de notar, en primer lloc, en més i millors infraestructures científiques, que els investigadors comptin amb més ajudes, en una legislació que afavoreixi la innovació científica i tecnològica i, sobre tot, en la posada d'unes bases fermes perquè tot això acabi en una economia més diversificada i basada en el coneixement. En tot cas, pensem que aquests processos necessiten anys, no es canvien les coses d'un dia per l'altre. Per tant, si no és manté aquesta política durant unes quantes legislatures, serà complicat canviar les coses.
El paper de la Fundació Bit, en tot això, és que canalitzam part d'aquestes ajudes a través de comandes de gestió que ens fa la Direcció General d'Innovacio i Recerca. Per exemple, gestionam les convocatòries per a factories d'innovació, impulsam les incubadores de Palma i Alaior, assessoram empreses, etc.
- En que diries que ha millorat la Fundació Bit des que tu hi ets? Quina petjada vols deixar-hi?
- En acabar la meva tasca podrem dir si la cosa ha millorat o no. En tot cas, la feina s'ha centrat en dos fronts: un, en posar una mica d'ordre dins l'empresa i retornar drets als treballadors. La Fundació Bit es va crear el 2013, fruit de la fusió de Bitel, Parc Bit i Fundació Ibit, i la realitat és que em vaig trobar un autèntic desgavell: treballadors amb sous i drets diferents, depenent d'on venien, uns que cobraven antiguitat i uns altres no, i altres disbarats. En uns mesos estaran aprovades la Relació de Llocs de Feina, la Classificació Professional i un Pla d'Igualtat. Tot plegat ha duit molta feina, plena de dificultats, però que finalment ens permetrà complir la llei i de retruc millorar les condicions salarials de part dels treballadors.
L'altre front era el de millorar el Parc Bit i fer-lo créixer. Estam invertint una mitja de 250.000 € anuals a millorar les infraestructures i a fer que no sigui tan costós a les empreses instal·lar-se en el Parc. Crec que de moment aquestes iniciatives estan tenint un efecte positiu ja que en els darrers dos anys el nombre d'empreses i treballadors ha augmentat un 20%. També hem obert el Centre Bit Menorca i treballam per obrir-ne un a Eivissa. Cerc que això seria el més remarcable, de moment. 
- I com es pot compaginar la gestió a Palma d'aquesta entitat i la de regidor de Capdepera?
- És complicat, sincerament. De dilluns a divendres, la feina en el Parc Bit m'ocupa gairebé tot el temps i em xucla l'energia. Afortunadament, Més per Capdepera compta amb tres regidors més, meravellosos, com són en Paco Galian -que ara també fa la tasca de portaveu-, na Berta Liesegang i na Maria Orts. Això possibilita repartir-se molt la feina i que sempre hi hagi algú que em pot substituir quan no puc acudir a una reunió o comissió. També vull apuntar que vaig renunciar a cobrar les dietes per assistència a plens i comissions quan vaig entrar a la Fundació Bit. Les normes del partit suggereixen no cobrar de dues institucions diferents.
- Per cert, i ja que hi som, quina valoració fas de la gestió municipal d'aquests dos anys llargs de legislatura?
- Entenc que no ha variat gaire respecte a la legislatura passada. Seguim essent molt crítics amb bona part de les polítiques del govern municipal, les quals sovint són més pròpies d'un partit conservador. La diferència és que ara el PSOE necessita els nostres vots per a determinades decisions, o almanco la nostra abstenció. Això ens ha permès, per exemple, condicionar els pressuposts en alguna cosa –que molt sovint després no s'acaba complint– o introduir restriccions a l'ordenança d'ocupació de via pública -encara sense aprovar-. En coses que no passen pel Ple, com ara el contracte de manteniment de camins, s'han fet autèntics desastres. Veig també un consistori molt influenciat per poders fàctics en moltes decisions. L'exemple més recent són les dificultats que hem tengut perquè el Batle i el PSOE acabin veient la necessitat d'ampliar el Parc Natural de Llevant. Al final, la Conselleria, però, ha pres la iniciativa. 
- Anunciares a les xarxes socials la possibilitat de no tornar a presentar-te com a cap de llista de MÉS a Capdepera. Tots els partits comencen a situar-se cap al 2019, com està aquesta qüestió a MÉS?
- Cal dir que els estatuts de Més per Capdepera restringeixen a dues legislatures la possibilitat de ser cap de llista. I jo ja en duc dues, tot i que la primera era com a PSM. També a nivell personal crec que la dedicació a la política ha de ser una etapa a la vida amb data de caducitat, no m'ho he plantejat mai com una forma de vida a llarg termini. La meva professió és la d'advocat i la meva idea és tornar-hi.
Dit això, prest començarem a organitzar les pròximes eleccions i a consensuar un cap de llista amb garanties. Si de cap manera poguéssim trobar aquesta persona, ja veurem què faig. La idea però és no tornar ser cap de llista.
- Una altra tema, vista la situació dels pressuposts i les gestions fetes fins ara, ens podem acomiadar ja del tren de Llevant?-
De cap manera. Ni com a Més per Capdepera ni com a Més per Mallorca s'ha renunciat al tren de Llevant, i tot d'una que pressupostàriament sigui factible estic segur que es reprendran les obres. Pensem, però, que estam parlant d'un cost de 200 milions d'euros i que sense l'ajuda de l'Estat serà complicat fer-hi front sense que altres necessitats es vegin afectades -Educació, Sanitat, etc.- És evident que mentre el PP governi a Madrid serà complicat obtenir aquest finançament, però ho seguim exigint i reivindicant.
