Durant el mesos de juliol i agost podrem gaudir al Centre Cap Vermell de l'exposició de Cristina Escape, «Espai, silencis i roses amb espines». Una bella i agradosa exposició on el temps s’atura i on fa ganes quedar-s’hi una bona estona. Cristina és una artista de reconegut prestigi i amb una obra de llarg recorregut. Amb ella hem parlat per tal que ens expliqui una mica la seva obra i, sobretot, la seva visió del món a través d’ella:

- Com veus l’exposició?

- És un gran espai. Hi cap molta obra. Tota es pot veure molt bé perquè tot te espai i estic molt contenta de poder ensenyar la meva obra aquí.

- La dona és un dels temes que més sovinteja a la teva obra...

- Jo parlo sobretot del meu mon. Jo soc dona, soc mare,...i suposo que tenc visió de dona, sensibilitat de dona i pens com a dona.

- I exerceixes de dona.

- Sí, exerceix de dona, soc dona i precisament ho reivindic. Soc afortunada de poder ser-ho i també és el que conec i sent...i per tant és del que m'és més fàcil parlar.

- A les figures de dones ressaltes les mans...

- Les cares, les mans, crec que és allò més expressiu de les persones. Quan parlam amb les mans intentam reafirmar allò que deim amb les paraules i amb les mans, sí, crec que és molt expressiu i m’ajuda.

- També té el sentit de que a les dones vos fan falta mans per fer tantes coses?

- Jo sempre dic que les dones sempre estam donant. El gest de donar es representa sobretot amb les mans. Les donen sobretot donam. Pensa, quan som mares estam tot el dia donant a la família a tot el que tenim a prop.

- I després també tens un altre tipus d’obra que són les flors...

Un altre tipus de quadre que son flors i cafeteres, en el fons parlen del mon domèstic de la dona. Les flors començaren quan va acabar belles arts per reivindicar la pintura de dona, que sempre ens en rèiem dels floreros, però de la pintura no només parla el dibuix i el color, sinó també el que representa, i les flors son flors però també son personatges, són mans, insectes, alguna de les plantes són carnívores,...i les cafeteres també son personatges; al final tot es converteix en personatges i les figures de dones també. En el fons tot parla del mateix i sobretot de mi mateixa.

- Bé, està molt bé que la pintura reflecteixi el que és i el que pensa l’artista...

- Per una part intent parlar del que és la pintura, perquè també hi ha una feina d’aprofundir sobre el que és el color, els plànols, intent cercar profunditat no a través de la perspectiva sinó més a través del jocs de colors. I, a més, intent que això sigui el més neutre possible, per això sovint acaben convertint-se en figures geomètriques, perquè és una manera d’anar a menys, a simplificar, a llevar. Jo esborr molt als meus quadres, llevo molts d’elements, per despullar o deixar sols allò que és essencial.

- Aquesta característica de la teva obra on sempre hi ha cercles o quadrats, a què es deu?

- La pintura és un llenguatge, una manera de comunicar, i poc a poc construeixes el teu vocabulari, el teu codi i va evolucionant. Hi va haver un moment en que la meva pintura era molt, molt geomètrica, i de tot allò he anat aprofitant coses i fins ara, perquè també m’agrada contar histories.

- La teva obra transmet molta tendres a i, sobretot, alegria...

- Els quadres emeten tendresa, alegria, generositat, força, tal i com soc jo, vull transmetre pau, alegria i harmonia. És que jo som alegre, som tendre, crec que som generosa. Llavors crec que també tenen força. Però allò que vull transmetre sobretot és pau, harmonia i alegria. I més en el món en que vivim, que ja tenim prou violència.



-Cristina Ros te va definir com «la dama de les línies»...

- Perquè a més del color, la línia, el dibuix és molt important, perquè és el que acaba de donar sentit a tot, de subjectar-ho tot. I intent amb una sola línia expressar l’infinit. Com el tríptic de Miró de L’esperança del condemnat a mort; que és una línia però d’una gran força. Aquell quadre em va copsar i el vaig interioritzar.

- Quan al títol: Espais, silencis i roses amb espines?

- Defineix totalment aquesta exposició. Aquell que la visiti sols li demano temps. Perquè per veure aquesta exposició cal temps i silenci per ser mirats i per deixar-se seduir.

El cert és que és una exposició encisadora que seduirà als visitants. Hi ha obra gran i de més petita, des dels any 2008-09 i fins ara. És la primera vegada que exposa a Capdepera i abasta un ample ventall de l’obra de Cristina Escape des d’on la pots conèixer i bé. Moltes gràcies per aquesta entrevista i aquesta exposició que és un vertader regal a la gent de Capdepera.