JAUME GALMÉS(fotografia de Tatiana Pitoëff)
Ningú no és profeta a la seva terra...o tal vegada sí. Jaume Galmés és poeta, nascut a Sant Llorenç, però resideix a París. Li agrada el grup de música Visage, no és amic d'aquells que canvien d'opinió segons a qui tenguin davant. Sol condemnar la profanació de tombes i el personatge històric que més li agrada és Empèdocles d'Agrigent, pensador Sicilià. El 1989 Miquel Àngel Riera l'antologà a Onze poetes inèdits i el 1992, guanyà el premi Salvador Espriu. L'autor publicà enguany el segon recull de la seva poesia, titulat Les ales . Hem salvat la distància que ens separa i hem conversat amb ell. Aquest n'és el resultat:
Cap Vermell: Per què hem de llegir "Poesia 1984-1998 Volum II. Les ales"? Per què has escollit aquest títol?
Jaume Galmés: Jo no dic a ningú que el llegesqui. Qui ho faci no pot tanmateix sinó fer-me content. Quant a la segona pregunta, la resposta la don a la darrera secció del llibre intitulada "Poètica de fi".
CV: Creus que l'escriptor ha d'escriure per defensar una idea o per seguir una estètica?
JG: No.
CV: Quins autors destacaries del panorama literari actual? Per què?
JG: Cap. No en seguesc cap. Es pot escriure, pintar, fer cine, esculpir, compondre, etcètera sense mirar què fan els teus confrares contemporanis.
CV: Quins factors creus que s'han de donar per escriure un bon llibre?
JG: Fe i tenacitat.
CV: Com va anar la presentació del nou recull poètic?
JG: Molt bé. N'hi va haver una a Sant Llorenç, una altra a Palma i una tercera a Torroella de Montgrí. Els presentadors foren, respectivament, Guillem Pont -a qui agraesc la seva invitació a integrar la col.lecció Es Pou Vell del nostre poble; Pere Joan Martorell, que a més n'escrigué una ressenya, i el cantautor Josep Tero juntament amb la Teresa del Cucut.
CV: De qui és el dibuix de la coberta?
JG: De Gérard Sendrey. Un artista que va camí dels noranta i que fundà, a Bègles (suburbi de Bordeus) el no-museu Création Franche obert als refusés d'avui.
CV: Com veus el panorama editorial a les Illes i a la resta del països catalans? És difícil publicar?
JG: Hi ha més editorials i això sempre és bo. Publicar no és fàcil quan no ets amic dels editors. Està molt bé editar els seus amics, però s'hauria de publicar seguint criteris estrictament literaris.
CV: Què en penses de la traducció? Traduir és trair?
JG: Una bona part de la meva vida l'he consagrada a traduir. Quant a la segona pregunta: és trair perquè l'italià mai no serà l'alemany; no és trair perquè, en tot cas pel que fa a la poesia, sempre es tradueix per amor.
CV: Podem dir que aquest llibre és un bon resum de la teva trajectòria poètica?
JG: Sí.
CV: Et consideres un Orfeu feliç? T'influeix de qualque manera el paisatge que t'envolta a l'hora d'escriure?JG: Sí, sí. "De qualque manera" en tots dos casos.
CV: Per a quan un nou llibre de poesia?
JG: N'acaba de sortir un altre sota els auspicis del monestir de La Real: Les tres darreres nits de Jesucrist a la terra.
CV: Quines són les teves principals influències?
JG: Els romàntics europeus, el trident Baudelaire-Mallarmé-Rimbaud, Rilke, Salvat-Papasseit, Josep Palau i Fabre, Edison Simons...
CV: Sabem que hi ha una part quotidiana de la teva tasca que realitzes a França: Hi és present de qualque manera en els teus poemaris?
JG: En els poemaris publicats impossible, ja que totes les composicions daten dels anys 1984-1998 i que visc a França des del 1999.
CV: Podem dir que els teus poemes porten una forta càrrega mitològica? Per què?
JG: A qui escau de dir-ho i, en cas afirmatiu, de respondre-hi és al lector.
CV: Quin llibre t'agradaria haver escrit? Per què?
JG: Les Fleurs du Mal. Perquè hi és tot.
Moltes gràcies i bona sort.
