Cap Vermell va estar una estona xerrant amb en Manuel Queirolo. En aquesta segona part de l’entrevista ens explica la part docent, la seva tasca potenciant el coneixement i el joc dels escacs a alumnes d’algunes escoles de Mallorca, i com aquesta activitat afavoreix en la seva capacitat per concentrar-se i estudiar, així com a d’altres aspectes de la vida.
Fa uns anys donaves classes a Sant Llorenç?
Sí, vaig fer feina amb el Club de Sant Llorenç durant tres anys. I, a partir d’aquí, com la cosa va agradar molt, vaig començar a impartir classes a diferents escoles. On va començar més fort va ser l’escola Sant Bonaventura d’Artà. Aquí hi ha una professora en particular que em va explicar que, tot i no jugar a escacs, sap dels beneficis, acadèmicament parlant, que implica el seu coneixement per part dels alumnes. Va parlar amb la direcció de l’escola per tal d’incorporar els escacs, com a activitat extra-escolar o, si es podia, com a assignatura curricular. Ella escolta per la ràdio un periodista reconegut mundialment pel seu coneixement dels escacs, Leontxo García, que parla de la bondat dels escacs i de com s’està incorporant a moltes escoles a Catalunya, a Galícia, a diferents parts d’Espanya, amb molt bon resultat. Va contactar amb el club de Sant Llorenç i vàrem fer un primer taller a Sant Bonaventura, amb molt bon resultat. I el següent any la direcció va parlar amb l’AMIPA i acordàrem introduir els escacs a 1r, 2n, 3r i 4t de primària. Avui ja fem infantil 3, 4 i 5 anys, i de primer a sisè de primària. I amb altres escoles, com Na Caragol, i el de Sant Salvador, i també a Es Canyar i La Salle de Manacor, fent tallers d’escacs.
De quina manera influeix el joc dels escacs en els alumnes de l’escola?
El resultat, de moment, és un creixement important acadèmicament parlant. Els joc ajuda en la concentració i en l’atenció. Si aconsegueixes que els alumnes estiguin atents, concentrats jugant una partida d’escacs, després també sabran estar més atents i concentrats a classe escoltant l’explicació del professor i aprenent més. Per exemple, els escacs poden fer que nins hiperactius aprenguin a estar més quiets i concentrats, però també pot fer que nins que siguin molt introvertits s’exterioritzin més. Totes dues correccions incidiran en els seu aprenentatge.
Com aconsegueixes que un nin de set, vuit, deu anys, estigui atent i concentrat en una activitat tan estàtica com una partida d’escacs, ells que estan acostumats a les pantalles i a les imatges amb molt moviment?
Per començar, si tu no mous la peça, ella per sí sola no es belluga. És el jugador qui va creant dins la partida. És una cosa intrínseca del mateix joc. Jo els explico com han de moure les peces i, a mida que van jugant, van quedant encantats perquè el joc és molt atractiu. Molta gent pensa que és una activitat només per a ments brillants o privilegiades. Més endavant, quan ja saps les normes bàsiques, resulta que aquesta lluita intel·lectual de tu contra l’adversari és molt creativa.
Això, tal com m’ho expliques, sembla molt teòric, però com li ho expliques als teus alumnes?
Jo els explico que el joc tracta del combat entre dos regnes. Cada regne té les seves pròpies figures, rei, reina, cavalls, torres, que són torres de vigilància al començament, però que després es mouen com carros de combat pel tauler i van a lluitar, i això és un combat medieval on cada jugador és el general del seu exèrcit. Cada jugador és la figura del seu propi rei, i, en saber que cada figura té uns moviments particulars i diferents, només això ja implica un major grau d’atenció que moltes altres disciplines. Que una peça es mogui diferent a una altra ja et fa crear unes connexions neuronals que no tenies, la qual cosa ja és enriquidora. I, després, l’estratègia, la combinació de moviments per guanyar la partida, la visualització de dos, tres o més jugades, cada etapa que superes et va ajudant en el creixement. Però, sense que se n’adonin, estan desenvolupant moltes capacitats cognitives que els serviran en molts aspectes de la seva vida. Per aquest motiu, el Congrés Europeu va aprovar una moció per incorporar els escacs a totes les escoles d’Europa sense data límit d’aplicació, i el primer país en posar-se a la tasca va ser Espanya on, l’any 2015, el Congrés dels Diputats va aprovar de manera unànime la incorporació dels escacs a les escoles i també a altres organitzacions associatives amb caire social, com poden ser llars de gent gran, presons, etc. Hi ha molts estudis que demostren que endarrereix l’Alzheimer. També està provat que la gent que comença a jugar a escacs millora la seva empatia, perquè ha d’adonar-se de com és l’altra persona. Quan comences a conèixer com és l’altre et costa més fer-li mal, veus en l’altre una persona igual que tu. I, en els nens, ajuda a memoritzar, a l’anàlisi i, una cosa molt important, la presa de decisions i la responsabilitat. Cada moviment és una decisió i un s’ha de fer responsable del seu joc. Si jugo malament i perdo, només jo soc el responsable, només jo he fet la jugada malament i, per tant, en soc el responsable. Què bonic hauria estat que, avui dia, moltes de les persones que prenen decisions política, social i econòmicament, haguessin jugat a escacs i tinguessin sentit de responsabilitat. Sabrien què significa ser responsable i no això que fan de treure-se-la del damunt tirant culpes a tort i a dret.
Una altra cosa important que tenen els escacs és l’aprenentatge de les errades; no només de les teves, sinó també de les dels altres. Jo li puc explicar al nen que no faci una jugada pel resultat que tindrà, però ell ho aprendrà quan la faci i en vegi les conseqüències per la seva pròpia acció. La seva errada el pot fer perdre una partida. Si això després ho porta a la vida diària, se n’adonarà que, si comet una errada, tindrà unes conseqüències.
Com assumeixen els nens les seves pròpies errades?
De tantes maneres com nens i nenes pugui haver. N’hi ha que els costa molt, encara que jo, que faig d’àrbitre, els explico i argumento amb les normes allò que fan. Si un fa un moviment no permès d’una peça el rival pot fer-ho notar i ja ha guanyat la partida per desclassificació del contrari. Però si no ho diu i fa un moviment en el seu torn, ja dóna per bona la jugada del contrari i la partida segueix. Cal estar molt atent al taulell perquè el que fa el contrari implica que el joc damunt el tauler canvia i pot variar les jugades que tu havies calculat.
Es poden crear relacions entre els escacs i les assignatures que es puguin aprendre a l’escola i a l’Institut?
Pots fer molts paral·lelismes: amb les matemàtiques, amb la llengua, amb la història... Per exemple, les bases dels escacs moderns es van establir a la Península Ibèrica. És cert que va començar a l’antiga Índia fa més de 2.500 anys, però els moviments i les peces, tal com els coneixem actualment, es van fonamentar aquí a Espanya. El primer jugador reconegut com el millor del món va ser un espanyol, Ruy López de Segura. El primer llibre d’escacs del qual es té coneixement el va escriure el rei Alfons X “El Savi”. Espanya té molta història en els escacs mundials. De fet, algunes de les maneres de començar o de transcórrer una partida obtenen el nom de la persona que va desenvolupar la forma de fer-ho o pel lloc on es va fer, i un tipus d’apertura que és la més jugada a tot el món en tota la història és “l’apertura espanyola”, desenvolupada per Ruy López de Segura, aquest jugador del s. XVI, que consisteix a obrir el peó blanc dues posicions i les negres responen igual, amb la intenció de permetre la sortida dels respectius alfils i els cavalls, atacant pel centre i defensant els propis peons del centre, que són molt importants. Sempre explico que el centre del tauler és molt important, com a una batalla medieval ho era disposar l’exèrcit o un castell dalt d’un turó, perquè es necessita més energia per atacar cap a munt que fer-ho a la inversa.
Dins d’Espanya les Balears tenen també la seva importància en el món dels escacs, hi ha dos jugadors que són considerats els millors espanyols de la història, un és l’actual campió d’Espanya i una bellíssima persona, Paco Vallejo (Es Castell, 1982), menorquí que viu aquí a Mallorca de fa molts anys. Va ser Campió Mundial Juvenil i actualment està entre els 50 millors del món. L’altre és Artur Pomar (Palma, 1931), mallorquí. Va ser un nin prodigi. Va guanyar el Campionat de les Illes Balears amb 13 anys i va ser Campió d’Espanya amb 15, i va repetir aquest títol en 7 ocasions. Pocs anys després, en un campionat internacional, va aconseguir fer taules (empat) amb el Campió del Món del moment, Aleksandr Alekhin. Quan vaig a fer promoció dels escacs a les escoles jo cito aquests noms, per tal que els coneguin. Primer els pregunto qui són aquestes persones i no ho saben, i això em dol. Per què no es coneixen aquestes persones que són o han estat tan grans als escacs a Balears i també mundials?
