- Des de la poca experiència que tinc, ja que només duc un mes exercint, puc dir que més que tafaner, per una banda s’ha de saber escoltar les persones que et venen a veure; s’han de sentir escoltades, s’han d’escoltar de veres i l’altra persona s’ha de sentit compresa. D’altra banda, s’ha de saber transmetre el problema a la tercera persona, a l’altra part del conflicte.

Hi ha qüestions impossibles de resoldre, perquè es demanen coses que no es poden resoldre o que s’han de cercar per vies com la judicial. Altres es resolen per elles mateixes i després n'hi ha unes altres que són complicades i es tracta d’arribar al punt mitjà, cosa que no és fàcil, perquè els dos punts de vista poden ser comprensibles i tenir part de raó. També he après que no hi dos casos iguals.

 

En poc més d'un mes, des de Nadal, que és quan vaig començar a exercir, m’he trobat  amb molts de casos, no me n’esperava tants. Per una banda, hi ha problemes, però també hi ha interès de resoldre’ls per via amistosa, sense haver de denunciar ni haver d’acudir als tribunals. De fet, alguns han vingut cansats de la via judicial, que s’allarga molt en el temps i, a més, pot costar molts de doblers.

 

Els temes més corrents tenen a veure amb problemes entre veïnats i comunitats de veïns, encara que hi ha de tot.

 

Jo crec que no s’ha d’ésser tafaner, el que passa és que, quan tens una persona davant teu que t’exposa el seu problema, has d’aconseguir que te'n conti el màxim possible per tal de fer-te’n una idea el més exacta possible, si és que pretens ajudar a arribar a un acord.