Feim dos mots amb la pregonera de la Festa de l'Esperança 2014, Maria Antònia Nadal Sunyer.
- Esperaves ser elegida pregonera de la festa?
- Ni ho esperava ni ho deixava d'esperar. Sabia que, com a assídua assistent a la Novena, tenia moltes possibilitats que, un any o l'altre, em convidassin a llegir el pregó. Som els que som i, prest o tard, crec que és una tasca que tots hem d'assumir.
- I què et suposa, aquest encàrrec?
- Idò la possibilitat d'adreçar-me a tota la gent, que és molta, que assisteix a les Completes i expressar els meus sentiments en relació al Castell, a la Mare de Déu de l'Esperança i a tot el poble.
- D'on et ve, la devoció per la l'Esperança?
- És una cosa que vaig interioritzar de nina, al costat de la meva padrina Margalida, amb qui vaig viure uns anys, en el carrer de ses Coves.
- Com veus aquesta festa?
- El fet que el dia de l'Esperança sigui feiner sembla que li resta importància i fa que l'assistència tant a la missa com a l processó sigu menor. En canvi, en els últims anys, ha guanyat protagonisme la vigília, amb les Completes i la torrada. En tot cas, crec que l'Esperança és una celebració molt arrelada en el poble de Capdepera i que perviurà per molt de temps, amb l'empenta de l'Obreria i la participació de tots nosaltres.
