Pepe Muñoz,  de 65 anys, casat amb Joaquina, tres fills (Mari José, Pedro i Víctor), dos néts  (Naroa i Ike de 10 anys, que la temporada passada  jugà a futbol, però de moment sembla que no és el seu esport favorit).

En Pepe va venir de Santo Tomé (Jaén) a Capdepera, l'any 1971, per a treballar. Molt aviat es va relacionar amb el poble ja que al poc temps es va posar a jugar a futbol amb el Escolar i després a entrenar equips base del club. Va regentar el “Bar Nou” de Capdepera, després es va traslladar a Cala Rajada, on amb el seu soci Manolo va muntar al “Bar Nou Dos”, i actualment, amb els seus fills, duu el bar restaurant Mesón Cala Rajada.

Al Bar Nou va inscriure un equip de dards que devers set temporades va jugar tornejos contra equips de la comarca. Posteriorment, ja a l'any 1982 i fins al 2003, patrocinà un equip de penyes, primer amb el nom de Bar Nou i després amb el de Penya Mesón Cala Rajada. En bona sintonia amb l'Escolar, als jugadors que en cada moment no tenien cabuda a l'equip de l'Escolar, en Pepe els donava recer en el seu equip perquè no perdessin la forma i, en cas de necessitat, estaven preparats per tornar al conjunt titular de la vila.

L'edat no perdona, de manera que amb el pas dels anys, juntament amb les exigències del treball, va haver de deixar de patrocinar l'equip de penyes.

Li preguntam:

- Millor classificació del teu equip de penyes?

- Una temporada, al costat dels Goiko, Maya, Aurelio, Armin, Kiko, Ángel Flores, entre d'altres, Vicente va marcar devers vuitanta gols, i després se'n va anar a viure a Peguera i va jugar a Tercera Divisió, i acabà jugant a Segona. El nostre equip va fer campió de Mallorca, trofeu que patrocinava el Consell.

- Quant pagaven, els teus jugadors?

- Tant en els dards com amb la penya de futbol, igual de quan entrenava els nins, en cap moment van pagar.

- Ara sense pagar no es pot jugar. A què es deu?

- Ens hem tornat molt còmodes, és més fàcil que paguin els pares dels nins que no que la directiva hagi d'anar a buscar diners pels bars, comerços i fer socis.

- Ets soci del Escolar?

Abans d'aquesta directiva hi havia un senyor que, al mes d'agost, en plena temporada de treball, que és quan més diners manejam, em feia soci i jo aportava uns 300 euros. Després aquesta directiva va venir el mes de desembre a fer-me soci i els vaig dir que no era el moment. No he tornat a veure cap directiu que m'oferís el carnet de nou .

- Per acabar...

- Estic molt content dels anys que duc aquí, de com em tracten, de la manera que he viscut l'esport, del que he fet per ell, de les bones relacions que tenc... Em sent del poble. Els meus fills i els meus néts han nascut aquí.