Jeroni Garau Tous, Jeroni es calamarer (Cala Rajada, 1933), és mariner. Conversar d'un temps amb aquest savi patró és un viatge a la Mallorca més marinera. Amb ell prenem consciència de com la riquesa pesquera d'un temps i l'enginy d'aquella gent varen ser clau per esquivar la fam de la postguerra. El bot del seu pare, la platja de còdols del Matzoc i el moll de Cala Rajada varen ser la seva escola.
Veniu de família marinera, no és vera?
Sí, el padrí ja ho era, mon pare i la família també, i ara ho és el meu fill. Quan jo tenia 7 anys, Don Vicente, el mestre de l'escola, va cridar mon pare i li va dir: "Aquest al·lot teu em des¬barata els altres, o sia que te'l podries endur a pescar". I així va ser, ja no vaig tornar pus a escola.
Quina va ser la primera pesca que vàreu fer?
Pescar calamars, tot el vespre teníem la femella (1) en remull. A 8 anys guanyava mon pare a treure'n, d'aquí em ve el malnom. Un temps n'hi havia una barbaritat, ara les barques del bou les aturen banda fora. Les pescàvem tot l'any llevat de quan hi ha llampuga, que el calamar en fuig.
Com passàveu la setmana, on pescàveu?
Mon pare tenia un bot de 20 pams i anàvem al rem i a la vela. El diumenge horabaixa desplegàvem la vela i partíem cap al Matzoc (2) i allà estàvem fins dissabte. Pescàvem calamar tota la nit, i serrans i peix de volantí de dia. Cada dia passava una barca que feia de correu i s'enduia els calamars i el peix bo a Cala Rajada.
On dormíeu, com cuinàveu?
Dormíem i menjàvem dins la barca, a damunt el pallol (3), i molt estrets! Un pic dormírem dins una cova, però de nit sentírem renou. Vatuadell, va estar ple de rates i haguérem de partir a córrer com un llamp [riu]. Cuinàvem dins la barca, amb llenya i un fogonet de pedra que posàvem damunt un sac banyat.
Si venia mal temps, què fèieu?
Entràvem dins el Matzoc i tiràvem l'àncora. Si venia molt de mal temps, trèiem la barca damunt la platja. Jo agafava un cove de peix i me n'anava a peu a les possessions, a baratar nansa i xarxes de cotó. N'agafàvem molta dins el negre. Fèiem nosaltres les nanses amb canya i jonc. També pescàrem la llampuga. Sempre n'hi ha haguda molta, aquí, però els darrers anys no n'agafen.
Quines altres pesques fèieu?
Anàvem molt a les quissones (4). Posàvem una paraiguina (5) a la mare (6) i dos hams amb fil de cotó i un gerret escat. Hi havia quissona blanca i quissona roja. La mare era de cànyom i perquè no s'embullàs picàvem garroves, i ens en posàvem una grapada dins la mà en haver de fer córrer fil. La garrova enravena el cànyom i així no s'embulla. En tres dies ja era blana i n'havíem de picar de nova damunt el quarter (7). També he pescat d'almadrava. Trèiem tonyines de fins a 60 quilos, emperador, círvies...
Fèieu pescades grosses de llampuga?
Em record d'un dia, ja acabada la temporada, i el patró em diu: "Pots tirar el salabre en terra". Un dia, però, es posa tramuntanella i l'endemà el patró em diu: "Sortim a veure si hem deixat cap capcer?". N'havíem deixat un i va estar ple de llampugues. "Au envolta!". Feim la maniobra per fer el bol i en un instant el moridor (8) va estar ple de llampuga. "Du el salabre, Jeroni!" "Però patró, vós em manàreu deixar-lo en terra". Ah, vatuadell!, els quatre de la barca-da ens haguérem de treure les camises, fermar-les per fer bossa i a treu¬re peix s'ha dit! En traguérem 890 quilos.
Diuen que éreu el millor pescant de curricà?
Vaig agafar moltes círvies. Per esca posava una llampuga, una agulla, un bis i per als déntols una vaca o una si-pieta. Un dia vaig dur cinc cervioles que varen fer 100 quilos. La més grossa que mai vaig agafar en va fer 39, vaig estar hores a treure-la. La palomina és molt forta també, sobretot a baix. En vaig agafar una de 16 quilos.
Anàveu a Menorca amb el llaüt?
De jove, cada any, però just de festa. Omplíem el llaüt de joves de Cala Rajada i anàvem a les festes de Sant Joan, a Ciutadella. Desembarcàvem la gent a un punt i llavors entràvem a port, així es pensaven que just érem allà per pescar i no ens deien res.
La llagosta es pagava bé fa 50-60 anys?
Pots pensar! A 10 duros el quilo. Amb les xarxes agafàvem peix que es feia millor de preu, com calroig (9), rap, gatvaire. També pescàvem quissona, gatamoixa (10), marès (11)... Eren bastines que assecàvem al sol per menjar aguiats o torrats...
Glossari
(1) Femella: Ormeig per pescar calamars. Sinònim de potera.
(2) Es Matzoc: Cala del llevant artanenc.
(3) Pallol: Peça de fusta plana. Fa de paviment dins la barca.
(4) Quissona: La bastina extingida 'Squalus acanthias'.
(5) Paraiguina Estri per separar els hams. Sinònim de conxa de paraigua.
(6) Mare: Guia o fil principal d'un volantí o palangre.
(7) Quarter: Post plana per tallar peix.
(8) Moridor: Cóp de la llampuguera on s'aplega el peix capturat.
(9) Calroig: Variant de cap-roig (Scorpaena scrofa) usada a Cala Rajada.
(10) Gatamoixa: Bastina de l'espècie 'Galeus melastomus'.
(II) Marès: Bastina de l'espècie 'Raja radula"
Entrevista de Jaume Adrover a l'ARABALEARS de dia 12 d'octubre de 2014. pàg 29
Foto: Margalida Vicens guanyadora del PHOTOWALKING CAPDEPERA 2014
