El passat dia 14 assistírem a la inauguració de l'exposició de Miquel Àngel Martorell "Marto", en el Centre Melis Cursach i, a dir ver, quedàrem molt gratament impressionats davant la proposta d'aquest artista pollencí que viu a Cala Rajada i que ara, per primera vegada, mostra la seva obra en el nostre poble. Amb ell concertàrem una entrevista que duguérem a terme a na Ferradura, un lloc amb màgia, i aquest és el resultat de la conversa, afable i distesa, que mantinguérem amb el pintor.

- Què fa, un pintor pollencí, per Cala Rajada?

- Coses de la vida. Temps enrere vaig patir un ictus, vaig trobar-me prou malament i no podia fer res. Necessitava canviar d’aires i, per mitjà d’uns amics, vaig arribar aquí. I he de dir que tot d’una m’hi vaig trobar molt bé, em va agradar molt per la tranquil·litat de la zona on visc, i a més és un lloc que em dóna molta energia. D’altra banda, m’he sentit molt ben acollit, i això sempre ajuda.

- Com arribares a la pintura? La teva, ha estat una evolució permanent, o es tracta d’una vocació descoberta en un  moment determinat de la teva vida.

- Jo era molt petit i a ca nostra m’enviaven a jugar, però jo ja m’estimava més pintar. És a dir, que crec que ho duc amb mi des que vaig néixer, i des de sempre he pintat. Vaig anar a l’Escola d’Arts i Oficis, i es pot dir que he fet de tot, des de disseny gràfic fins a muntatges ambientals per a discoteques i altres espais públics.

- Tu ets un artista multidisciplinar, però en quin vessant et sents més a gust?

- Evidentment, en la pintura, i dins la pintura, ara mateix, experimentant amb tècniques mixtes, amb un gran suport de la fotografia.

- I què et motiva? Quines són les teves fonts d’inspiració?

- Això va per temporades, i en cada moment és una cosa o altra, però, bàsicament, és la naturalesa la que em dóna motius inacabables per a la meva obra, i dins la naturalesa, la figura humana, molt especialment.

- Fa la impressió que en el món de l’art, i en el de la pintura en particular, vivim un moment molt eclèctic, sense una tendència que marqui la línia a seguir. Des de l’hiperrealisme a l’abstracció pura, passant pel surrealisme o l’impressionisme, avui tot hi cap.

- El món figuratiu torna jugar amb força i a més, les tècniques mixtes ofereixen tot un món de possibilitats. Jo he experimentat a tota mena de tècniques, des de l’aquarel·la a l’aerografia, passant per la tèmpera i l’oli.

- I com t’hi encares, a una nova obra?

- És molt important tenir una idea inicial, saber què vols fer. Després ve el treball de desenvolupar-ho, de donar vida a aquella idea. A mi, en les meves obres, m’agrada crear una atmosfera, un clima que podríem anomenar surrealisme místic.

- Els temps que corren són difícils, en general. Per al món de l’art se suposa que també...

- Evidentment. Bé, s'ha de dir que les firmes consagrades no sols no viuen la crisi sinó que continuen pujant. Hi ha gent amb molts de doblers que pot invertir en art. Ara, els que no tenim un nom important i no estam tan consolidats, passam per moments difícils. En el meu cas concret, en poc temps varen tancar tres galeries amb les quals treballava.

- I com s’ho fa, un artista, en aquestes circumstàncies?

- És important tenir idees i projectes, voler tirar endavant iniciatives capaces de canviar l’enfocament actual. Cal tenir un discurs propi, sense oblidar un punt de provocació, de desafiament.

Marto téndrà exposat al Centre Melis Cursach fins al proper dia 29. Una visita molt recomanable.