Cap Vermell entrevista el Patró Major de la Confraria de Pescadors, Joan Mercant

Detalls
Categoria: Entrevistes
Vist: 3217
La Confraria de Cala Rajada aposta per la conservació

- "La nostra és una aposta per al  futur de la pesca, som els primers interessats que les pesqueres siguin productives".

- "Nosaltres, a Cala Rajada, fa més de 100 anys que pescam i fins ara el Canal s’ha conservat més o manco bé, i som conscients que cal protegir-lo per poder seguir pescant".


Dies enrere parlàrem amb Joan Mercant “Castus”, president de la Confraria Verge del Carme de Cala Rajada sobre els reptes de futur de la pesca a les nostres aigües.
En Joan ens comentà l’interès conservacionista dels pescadors de Cala Rajada i de la seva lluita perquè la seva activitat tingui una projecció de futur, basada en la sostenibilitat i el control de les captures.
En la nostra conversa ens centràrem en la pesca d’arrossegament, sobre la qual el nostre interlocutor ens comentà una futura proposta de les confraries que treballen en el canal de Menorca.


- La pesca de arrossegament té molt mala fama...

- Sí, la aquesta modalitat de pesca ha estat molt molt dimonitzada, especialment pels medis de comunicació. Cal reconèixer que estam parlant de l’art de pesca més agressiu  contra el medi ambient , però s’ha de dir que també és la més controlada tant en horaris, com en potència de motors, dimensions de les malles, profunditat... I la regulació de la profunditat és molt important. Estam obligats a pescar a més de 50 metres, la qual cosa fa que aquesta pesca  sigui molt selectiva.

-Curiosament, sempre s’ha dit que l’arrossegament  no és gens selectiu, que se’n duu tot el que troba al fons.

- Tenint aquesta limitació de fondària, que tots respectam,  es converteix en una pesca selectiva, respecta més la biodiversitat ja que a aquesta  profunditat només s’hi troben determinades espècies. Per exemple, la gamba es pesca a 450 metres, els escamarlans als 300-350 metres, el lluç a més de 100 metres... S’ha de dir que a  partir de cent  metres baixa moltíssim la quantitat de peix que s’hi troba i només determinades espècies. És cert que sempre hi ha restes d’altres tipus de peix, però en el Mediterrani aquesta quantitat és menor, perquè la biodiversitat a determinades profunditats és molt baixa. Si abans no hi havia limitació, ara se controla molt, de fet estam sempre localitzats via satèl·lit i en tot moment se sap on són les barques, la posició, la velocitat, el rumb...

-Vosaltres presentau un proposta  per al Canal de Menorca.

- La nostra confraria, juntament amb les de Ciutadella, Alcúdia i Pollença (realment els pollencins vénen poc al canal) estam preparant una proposta amb una sèrie de mesures per a garantir la sostenibilitat de la pesca en el futur. Tot va començar a una de les trobades que feim de tant en tant i, parlant d’un tema i un l’altre, sortí la crisi  i el futur de la nostra activitat. Després hem mantingut reunions periòdiques i hem seguit discutit sobre com afecta la crisi al sector pesquer, de la necessitat de fer aturades i de la necessitat d’autolimitar-nos.

- Exactament, què proposau?

- El Govern ha de fer una proposta a Europa per al Canal de Menorca, que ha estat declarat LIC (Lloc d’Interès Comunitari) en base a uns estudis, ja fets, on surten els ecosistemes de la zona, endemismes i tipus de fons i proporció  (posidònia, coral·ligen, mails...) Segons els tipus de fons, algunes zones estaran vedades a l’arrossegament  Damunt això nosaltres proposarem una gestió del Canal de Menorca amb una reducció de l’esforç pesquer que pot voltar entre el 60 i el 80% a la plataforma del canal (de 0 a 100 metres). Això suposarà una reducció dràstica. Altres mesures que proposarem són les aturades biològiques de 2 mesos (hivern-primavera), quan hi ha major índex de reproducció, seguides d’uns períodes de reducció de l’esforç pesquer i d’horaris. Així, després d’aquests dos mesos (a la zona de 0 a 100 m), es reduiria l’horari (començar a les 9 del matí) durant els sis mesos d’estiu. Cal tenir en compte que a l’estiu hi ha més opcions  i les barques poden pescar a fora. D’aquesta manera, a l’hivern podríem tenir  4 mesos de pesca, però més rendibles.

- Això seria en tot el Canal?

- Sí. Però a més proposam unes zones de “reserva integral”, zones en què hi hauria una prohibició absoluta per a la pesca d’arrossegament, d’unes 100 milles quadrades, aproximadament. Aquestes zones d’exclusió total funcionarien com un viver permanent.

-  Això influirà en la rendibilitat de les barques?

-  La idea nostra  és fer una pesca més selectiva i per tant menys agressiva  i per a això caldrà modernitzar les barques. Per exemple, s’estudien sistemes perquè les portes pelàgiques no toquin el fons i surin uns 10 metres per damunt (amb aquest sistema es fan proves a Menorca per part de l’Institut Oceanogràfic, finançades pel Govern Balear) cosa que reduiria l’agressió als fons. L’àrea d’arrossegament ve determinada per l’amplada de la xarxa; si reduïm l’amplada (parlam del 50%) mantenint la mateixa volada, l’efecte negatiu serà menor. Clar que tot això suposarà un esforç econòmic i no es pot fer d’un dia per l’altre, però  si es fa bé  té altres efectes econòmics positius, com l’estalvi de consum de combustible i la regulació de l’oferta. Aquestes són propostes per al debat i afectarien totes les barques que facin feina en el Canal de Menorca.

- De quantes barques parlam?

- Tenim clar que les mesures haurien d’afectar totes les barques que venguin a pescar a la zona. Ara hi ha 1 barca a Pollença (hem dit que ve poc pel Canal), 4 a Alcúdia, 4 a Cala Rajada i 4 a Menorca. Esporàdicament, en vénen algunes d’altres ports com Cala Figuera, però molt de tant en tant.

- Demanau alguna cosa a canvi?

- La nostra és una aposta per al  futur de la pesca, som els primers interessats que les pesqueres siguin productives. Volem que es facin les coses bé, que es tenguin en compte els professionals, que som els que més en sabem, amb l’experiència de la Reserva Marina de Cala Rajada i els estudis que s’han fet. També voldríem prioritat per al desballestament definitiu de les barques que s’hagin afegit al pla. Aquestes propostes les feim perquè pensam que ens anirà molt millor si nosaltres mateixos restringim l’esforç pesquer. La dinàmica contrària ens duria a haver d’augmentar potència de motors i usar portes més amples, incrementant la despesa i el consum energètic. Volem fugir del “pa per a avui i fam per a demà”.

- Molt bé, Joan. Si vols afegir alguna cosa...

- Hem de ser capaços d’avançar-nos als problemes. Els pescadors intuïm el que ens espera  i l’Administració va enrere. Potser ho veuran quan algú constati que les captures baixen o que es redueix la mida dels peixos. Nosaltres, a Cala Rajada, fa més de 100 anys que pescam i fins ara el Canal s’ha conservat més o manco bé, i som conscients que cal protegir-lo per poder seguir pescant. És una aposta per al futur.