Conversa amb Melnliy Yaw 姚梅莉



"El xinès és la llengua d’avui,  del present..."

Aquesta entrevista és la transcripció de la conversa mantinguda amb  Melnliy Yaw al programa "El cafè dels dissabtes". Na Melnliy, malgrat haver nascut a Alemanya, se sent una cala-rajadera més, no de bades ha passat gairebé tota la seva vida entre nosaltres i estima el nostre poble. És professora de xinès i d'aquesta cultura i aquest idioma parlam en un perfecte i exquisit mallorquí.


CV: A Cala Rajada tenim una professora de xinès, l’idioma del futur, i és una cala-rajadera de tota la vida, : Melnly Yaw. 
MY: Hola, bones tardes a tothom. Ni hao. Vol dir hola en xinès. Quan són diverses persones s’afegeix la partícula men perquè, sinó, seria només nijau, en singular; i nimen, vosaltres, en plural. Així  nimen hao.

CV: Vares néixer a Cala Rajada?
MY: No, jo sóc nascuda a Alemanya, de pares xinesos.

CV: Però xerres un mallorquí que ja el voldríem nosaltres. Ets de la gran família Yaw, que fa 36 anys va obrir el restaurant Can Tomeu, que va ser un dels primers restaurants xinesos de Mallorca i, temps enrere, ja hi havia qui deia que era el millor. Com és que vàreu venir a Cala Rajada?
MY: Els meus pares van sortir de Taiwan en els anys 60, més o manco. Van venir convidats per l’ambaixador de Taiwan a Madrid. Mon pare va fer de cuiner durant dos anys a l’ambaixada. En canviar l’ambaixador li varen oferir quedar a Europa o tornar a Taiwan, que llavors no estava massa bé perquè feia poc temps que havia acabat la guerra, hi havia molta pobresa i la vida era molt dura, allà. Com que tenien un conegut a Alemanya, hi van anar, i allà s'hi van estar 10 anys. I després van venir cap a Mallorca. Els primers quatre o cinc anys vàrem estar a Palma. Després vàrem venir a Cala Rajada, que era un lloc molt tranquil, la carretera de Cala Agulla encara no estava asfaltada i la meva mare va pensar que seria un lloc molt bo per als fills.

CV: Però el primer restaurant, Can Tomeu, no es trobava on és ara...
MY: No, estava a Son Moll.



CV: Bé, situant-nos damunt el mapa: Taiwan és una illa que es va separar ideològicament de la Xina comunista i vivia, en certa manera, sota el protectorat dels Estats Units, en un sistema democràtic.
MY: Sí, encara ho és, però la gent d’allà actualment pensa que en el futur passarà a ser de la Xina comunista, troben que és un fet inevitable. Ara mateix hi ha un president que està acostant cada vegada més Taiwan i Xina. És un fet que, econòmicament i per altres aspectes, a la llarga els beneficiarà.

CV: Quina és la població de Taiwan?
MY: Hi ha uns 24 o 25 milions d’habitants. L’illa fa uns 500 quilòmetres de llarg per uns 100 quilòmetres d’amplària.

CV: És relativament petita, per la població que té. I tu hi vas, qualque vegada?
MY: Sí, l’any passat vaig decidir anar a fer un curs de xinès, hi vaig estar uns tres mesos, i enguany he tornat a seguir aquest curs. I vaig tenir l’oportunitat de viure les eleccions. Es presentava el partit independentista, però a molta gent no li interessa la independència, doncs hi ha molts taiwanesos que fan feina a la Xina. I també està augmentant el turisme de xinesos.

CV: La Xina deu ser el principal client dels taiwanesos, no?
MY: No, perquè els taiwanesos tampoc no volen els productes made in Xina. La gent d’allà no els vol, no els compren.

CV: I quant a cultura, la xinesa comprèn un territori molt gran, amb milions de persones. El xinès que parlau a l’antiga Formosa, és el mandarí?
MY: El mandarí és la llengua oficial, i després hi ha els diferents dialectes que s’han conservat com el taiwanès, o d’altres, com el dels primers habitants, que encara xerra la gent major, però els joves no i comencen a perdre'l. Antigament, la cultura xinesa tenia uns 200 dialectes, i ara en queden uns cinquanta.



CV: I tu, de quin d’ells dónes classes?
MY: Les meves classes són de mandarí.

CV: Pots explicar la reducció al sistema actual?
MY: L’escriptura xinesa antiga era amb dibuixets, pictogrames, i avui en dia empra ideogrames o caràcters. Ara, des de fa uns 50-60 anys, es fa servir una llengua simplificada. Això crea un problema per a la gent jove, quan vol llegir llibres antics, perquè moltes paraules no les entenen. Als estrangers que anem a aprendre xinès ens ensenyen els dos sistemes; aprenem el tradicional, però també la versió simplificada. I l’escriptura també és difícil, sembla fàcil però no ho és.

CV: Són molt diferents, els dos mètodes?
MY: Hi ha paraules que, dins el context, les pots deduir. Però també n’hi ha que han canviat molt.

CV: I per escriure a màquina o amb ordinador, com es fa, si són ideogrames?
MY: El teclat és el mateix, i hi ha dos sistemes per escriure a màquina: la fonètica transcrita al nostre alfabet, o el sistema fonètic, un sistema de símbols que s’utilitza a Taiwan i potser també a Hong Kong.

CV: I tu que vius aquestes maneres d’escriure i de xerrar tan diferents a les nostres, això et fa tenir un cervell diferent? Com funciona, gramaticalment?
MY: L’ordre de l’oració no és el mateix. Les direccions, per exemple, són diferents. Allà comences a escriure el país, la ciutat, el carrer... Els verbs no es conjuguen, cosa que és més fàcil, però hi ha el tema dels classificadors, que és difícil. Són partícules que acaben de definir els substantius; depenent de cada cosa, de cada paraula... I és difícil perquè s’ha d’estudiar de memòria.



CV: I conceptes com els valors, són diferents? Per exemple, l’amistat, la pau...
MY: Hi ha coses que per a la gent gran són encara molt importants, com la família, i volen que els fills es casin i creïn la seva pròpia família, encara que determinats valors estan canviant entre els joves. També hi ha molta gent que vol que el primer fill sigui mascle...

CV: Tu ets europea, espanyola, mediterrània, però has viscut en una família xinesa, amb referents d'una cultura que no és la mediterrània. Tu, culturalment, on ets, com et sents?
MY: Jo em sent mallorquina. Això d’anar a Taiwan era una cosa que volia fer des de fa estona, per conèixer la meva família, les arrels..., i no m’importaria passar una temporada allà. Però, en ser allà, enyor Mallorca, el pa amb oli, les panades, el pernil... Són d’aquelles coses que, quan ets a fora, les enyores molt.

CV: I vosaltres, en el restaurant, deveu fer un poc d’adaptació als gustos locals, no?
MY: Sí, però això passa pertot, perquè jo he anat a un restaurant espanyol a Taiwan i tampoc era el mateix que aquí! La paella era molt diferent a la nostra!

CV: El que són les coses: tu fas deu mil quilòmetres per recobrar les teves arrels i a nosaltres ens les volen prendre, aquí mateix. Que curiós, no? Tu xerraves xinès, a casa?
MY: Sí, el que ens faltava era la part escrita. El llenguatge oral era molt col·loquial i ara he tingut l’oportunitat d’aprendre paraules més tècniques.

CV: El xinès és la llengua del futur, encara que tu dius que és la llengua del present.
MY: Aquí, a Mallorca, fa dos o tres anys que ha començat a pegar fort, això del xinès, perquè anteriorment no tenies oportunitat d’aprendre’l. I ara tens cursos a la UIB (fa anys que es fa un cicle de llengües orientals, on s’inclou el xinès) i  a l’Escola Oficial d’Idiomes de Palma han començat a impartir classes de xinès des de fa dos anys.

CV: I si qualcú vol contactar amb tu per aprendre, què ha de fer?
MY: Jo sóc als capvespres al restaurant i em poden trobar allà.

CV: Aquí començarem a esforçar-nos amb el xinès si venen més turistes, no?
MY: Sí. Sé que el Govern de les Illes Balears està fent esforços per dur turistes xinesos. Però si només és per sol i platja, no vindran, perquè allà tenen molts paradisos de sol i platja més a la vora. Al turista xinès li agrada veure edificis antics, monuments..., i és que, no sé si ho sabeu, però a la majoria dels asiàtics no els agrada prendre el sol!

CV: I tot el tema d’Àfrica, que diuen que els xinesos s'estan fent seva, com es duu?
MY: Hi ha molts d'interessos, com al Tibet. Els xinesos no amollen el Tibet pels interessos. I no s’ha d’anar tan enfora: a Palma, a Pere Garau, ja és com una petita Xina Town.



CV: I és cert que els xinesos són tan treballadors?
MY: Sí, però hi ha zones on tenen condicions que no estan tan bé com a Europa. Un cambrer a Taiwan guanya uns 500 o 600 euros, i per un any treballat li correspon una setmana de vacances, no un mes, com aquí. Els comerços familiars només tanquen una setmana durant els dies de l’any nou xinès. El calendari xinès actual comença des de quan la Xina no tenia emperador, i ara mateix estan a l’any 101. Però això tampoc té res a veure amb el calendari xinès tradicional, que cada any està dedicat a un animal. Enguany està dedicat al drac.

CV: Una altra qüestió: parlem de la Xina comunista, però econòmicament és tan capitalista i explotadora com qualsevol altra nació capitalista, però sense possibilitat de tenir partits polítics, només un partit únic.
MY: Sí, ara el que està passant a la Xina és que la gent que té doblers, en té molts, i molta d’aquesta gent és la que està al govern. I tenen els fills estudiant als Estats Units, a fora, i tenen un nivell de vida molt bo, i després hi ha els nous rics, els empresaris que han sabut aprofitar les oportunitats i explotar-les al màxim.

CV: Les condicions laborals deuen ser tan dolentes o més que a Taiwan, probablement.
MY: Sí, sí, en podeu estar segurs. El problema és que hi ha un 10% de la població que són rics, però hi ha molta gent que no té aigua, o llum, o no pot anar als hospitals... De tota manera, el dia que la mitjana de la població xinesa tingui el mateix nivell que tenim nosaltres, ja podem començar a tremolar, perquè tots els recursos se n’aniran cap allà. I tot es tornarà caríssim.

CV: Però la forma de viure és molt diferent a la nostra. Allà fan molta vida de carrer.
MY: Sobre tot la gent major surt els matins als jardins i a les places, i els veus fent gimnàstica o ballant, i els agrada molt.

CV: I fan un negoci amb no res, veus molts artesans de carrer, que duen els seus estris per fer reparacions de bicicletes o d’altres coses.
MY: Sí, jo trob que la gent pobra allà no arriba al nivell de pobresa d’Europa.

CV: I tu, que xerres tants idiomes, no serà que teniu molta facilitat per aprendre'n?
MY: No, no ho creguis. Ho he comprovat amb coneguts i, per exemple, el tema de l’anglès, ens costa; ho entenen, però per xerrar... costa.

CV:  El xinés també és difícil?
MY: Sí, és molt difícil.

CV: Però és l’idioma del futur.
MY: És l’idioma d’avui, del present!

CV: “El xinés en mil paraules”: podria ser un bon eslògan?
MY: Mmmm, en mil cinc-centes!