Entrevista a Claudia Suiter




" En aquesta professió has de començar de petit"

   El mes de març de 2012, se celebrà un acte d'homenatge a na Claudia al Centre Cap Vermell, en el marc del 30 aniversari de l'escola de ballet Stylo, de la qual ella n'és la directora. Els actes comptaren amb una exposició d'imatges i vestuari, i un festival preparat per les alumnes i presentat per una gran amiga de na Claudia, na Kim ( recordeu-lo a http://www.capvermell.org/index.php/cultura/noticies/9671-emotiu-homenatge-a-claudia-suiter).
   El Café dels Dissabtes la va entrevistar, i aquí teniu una transcripció d'aquella conversa.


– Bones tardes, Claudia. Tu ets anglesa
– Bones tardes. Sí, sí.

– Com arriba, d’Anglaterra a Cala Rajada, una ballarina professional?
– El meu marit, molt abans de conèixer-nos, havia treballat per les illes, i Cala Rajada era un lloc que li va agradar molt. Després vàrem venir de vacances i decidírem establir-nos-hi. I com que no puc parar de ballar, i no ho podia fer professionalment, vaig pensar a muntar una escola de ballet. N’hi havia una a Capdepera, però jo no podia fer una altra cosa.

– Dies enrere, al Centre Cap Vermell, es va fer una festa mig sorpresa, amb exposició de fotos, per commemorar trenta anys de la teva arribada. Quants alumnes has tingut?
– La majoria han estat nenes, però no sé quantes persones han passat, en total; entre dues-centes i tres-centes...

– Algunes ja són mares, fins i tot...
– Sí, i a algunes filles seves els han posat Clàudia, de nom!

– En començar a aparèixer en públic, a les festes, va ser tota una sorpresa. Ara sou a totes les festes, ningú s’imagina que no hi sigueu. Aquestes coreografies deuen dur molta feina, no?
– Sí, molta feina. Però veig que a les nines els agrada molt i elles treballen de valent per fer l’espectacle, no vénen a jugar.



– Assajau moltes hores per arribar a aquestes coreografies?
– Sí, primer faig la feina jo, cercant la música i les coreografies. Després, durant dos o tres mesos abans de l’espectacle, ho treballem amb elles.

– Hi ha dos aspectes a tenir en compte: una és el treball coordinat de tothom, però també hi ha d’haver el treball individual de cada persona, que es mogui amb gràcia, no és així?
– Sí, això també és el talent de cadascú. D’una bada hi ha la part d’exercici físic, com pot ser la d’un gimnasta; i d’altra, l’art, per fer més bonica la part ballada, i això és molt difícil, cadascú ha de fer la seva aportació.

– Pot passar que una nina o un nin destaqui i pugui apuntar a un futur professional...
– N’hi ha molts que poden. El que passa és que trien altres opcions de futur professional, però molts podrien ser ballarins professionals.



– En general, ballar deu ser per plaer personal i per passar gust amb els espectacles que féu.
– Sí, però jo treballo de manera que si algú que estigui capacitat vol triar per triar una línia professional, com a ballarí o ballarina, o per ensenyar ballet, que també ho puguin fer. En aquesta professió has de començar de petit, si no el cos no pot adaptar-se. Has de començar amb sis o set anys, i jo ho enfoc de manera que si alguna nina o nin volen seguir, que ho puguin fer, perquè la base ja la tenen.

– Hi ha un nin, en Pep Guiem, que podrà ser un bon professional, no?
– Sí, sí, va per aquest camí.

– Els al•lots que han començat amb tu la dansa, ja sabien el que volien: en Jean Marc, en Pep Guiem; en canvi, d’al•lotes, només coneixem na Lídia Cercos. Hi ha algú més?
– No, ningú més. Na Lídia va fer formació superior de dansa i ara ensenya.

– Independentment de si el seu futur és brillant o no, sempre hem imaginat que la gent que fa dansa es mou amb més elegància que els altres, amb una gràcia diferent dels qui no n’hem fet.
– És una part molt important del ballet, la postura, i després això afecta altres aspectes del moviment al llarg de la vida, perquè se sap caminar bé, seure bé, moure’s bé...

– També es valora molt la disciplina necessària per aprendre ballet. La disciplina de grup, la responsabilitat. Això és una part molt important de l’educació, i la gent ho valora molt.
– És part de l’entrenament del ballet; no és una cosa que posi jo, personalment, sinó que es necessita per al ballet.



– Quan vas començar, feies exàmens i els alumnes es podien examinar segons CLAUDIA SUITER: el mètode educatiu anglès de dansa. Venien professors d’Anglaterra a examinar. Encara ho fas?
– No, ara no ho fem. Només ho fem en el cas d’aquelles persones capacitades i que puguin passar els exàmens, perquè hi havia alumnes que ho passaven malament si no podien aprovar. Ara ho fem amb altres escoles, com algunes de Palma, que segueixen el mateix mètode del Royal Ballet de Londres, que és un mètode molt utilitzat arreu del món. Aquest any dos alumnes el faran.

– Respecte de les festes, tu vas ser una pionera en el musical. També has aconseguit que una sèrie d’al•lotes aprenguin unes coreografies i que les representin a l’Institut, cosa que fan molt pocs centres, si no és l’únic de Mallorca. I ho fan sense professors! Tu les has assessorat?
– Moltes alumnes han vingut des de petites, i jo les animo que cerquin coreografies i investiguin. I han muntat uns quants musicals, ja!

– La demanda d’alumnes que volen aprendre a ballar, s’ha vist afectada per la crisi?
– Ha davallat una mica, però em mantinc. També vénen alumnes d’Artà i m’han fet ofertes d’altres llocs, per anar a ensenyar, però vull quedar aquí.

– Ja és important que puguis mantenir la teva activitat; n’hi ha que no ho poden dir, això. El prestigi que t’has guanyat deu contribuir que et mantinguis.
– Sí, deu ser així. Gràcies.

– I participar en altres activitats col•lectives també deu ajudar.
– Sí, les activitats del Mercat Medieval, i també per Haití, que vàrem reunir tantes persones, va ser fantàstic. Llàstima que va ser pel que va ser, però va ser molt interessant.



– Suposam que hi deu haver uns moviments estàndard; però també hi ha coreografies que es deuen haver modernitzat. Pensam que West Side Story va marcar un punt d’inflexió a la dansa moderna, no?
– Bé, Broadway i el ballet són coses diferents. El ballet clàssic és la base per a la resta dels tipus de dansa. I encara són populars, els musicals.

– Sí, i pareixia que havia de ser un gènere per passar a la història.
– Sí, però hi ha espectacles que duren mesos, i fins i tot anys!

– I el ballet respecte de la dansa contemporània?
– Per a mi la dansa contemporània és més estètica, li falta cor. Encara que la base és, igualment, el ballet. Es va iniciar amb una coreògrafa americana. Ara se li diu dansa contemporània a qualsevol cosa que no pots posar a un gènere establert.

– Pel que dius, ens fa la impressió que, per ballar en qualsevol tipus d’espectacle, hi ha d’haver una base d’aprenentatge clàssic.
– Sí, és important, has de dominar el cos, que ha de ser flexible; és una base que s’ha de fer, i treballar cada dia. Si no fas els exercicis d’estiraments, això es perd i, si no, no podràs seguir, més endavant.



– Tornant al teu cas particular, l’espectacle retrospectiu d’aquests trenta anys va ser molt emocionant...
– Sí, jo em vaig passar tot el temps emocionada. Jo volia fer una exposició fotogràfica per als meus alumnes! Al fnal, van girar la truita i elles em van fer un homenatge increïble, molt emocionant...

– Molt bonic, segurament ben merescut! Amb un grup tan nombrós, n’hauràs tingut uns de més ben dotats que d’altres, però ha sortit un bon grup de ballarins i ballarines!
– Sí, sempre intento buscar i potenciar el millor de cada alumne. I me’ls estimo molt!

– Una conclusió és clara: quan una persona s’entrega als altres, sigui d’on sigui, els altres l’estimen. I això passa amb tu, i es nota!
– Jo em sento molt d’aquí, encara que xerro castellà i no mallorquí...

– Estam segurs que el podries xerrar.
– Amb aquest accent anglès! Bé, aprofitaré per donar les gràcies a tothom, no ho podria fer un per un, perquè la llista és molt llarga! Moltes gràcies!