Uep! Bones tardes a tots,
Autoritats, família, amics. 

Aquesta vegada va en serio, m'ha tocat fer el pregó de festes de Sant Bartomeu després d'un grapat d'anys, quan a la Comissió de Festes, qualcú havia de donar el «sus» i no estava nomenat. 
Quan el Senyor Batle me va telefonar junt amb la regidora de festes i me va demanar si estava acostumat a xerrar en públic no sabia ben cert per ón anirien el tirs, i li vaig contestar que me costava un poc. Però en el moment que em va dir que era per fer el Pregó de ses festes de Sant Bartomeu, la veritat es que sí, que t'agafa desprevingut i se't fa un nus a la gargamella i te queden el pels de punta. 

A partir d'aquest moment entenc el altres pregoners. De's moment que només he passat part de la meva vida dins la Vila de Capdepera, ja que vaig viure fins als 24 anys a Cala Rajada, on vaig néixer, primer quarto a l'esquerra al carrer de Ramón Franco n. 7, ara Carrer de Ses Dones Marineres. 

Fill d'en Miquel Genovard Melis «Garrit» i Pereta Font Colom «de La Palmera» un 7 d'octubre de 1956 «s'any de sa neu». Els començaments de la maquinaria turística per aquell lloc. Mon  pare era Motorista Naval i anava embarcat amb una barca del bou, ma mare feia feines a ca nostra, llata i cosidora. Ma mare va quedar viuda molt jove amb dos infants, al cap d'un temps va conèixer en Miquel Genovard «Garrit» i decidiren casar-se i me tengueren a mi. Els meu germans Pep i Miquel «Galió» me tengueren com un més de la família des d’un pincipi. El meus pares, i es sogres també, fa temps que son morts i l'any 2006 va morir el meu germà Miquel. La meva vida a Cala Rajada (abans s'escrivia amb una T intercalada «Ratjada») va transcórrer de manera normal en aquells temps, Batxiller Elemental a s'Institut d'Artà fins a quart i revàlida. Després un mòdul d'administratiu a Na Camel·la a Manacor (abans S'Industrial) . A tots aquets llocs he fet amics que, quan ens veiem, encara feim sa rialla recordant aquells temps.

Record aquelles nedades per Cala Gat o a Na Lliteres i es fein «capficos» devant Es Corona. Ses jornades de fer Carrosses Reials amb la Comissió dels Reis, La Comissió de Festes, La Banda de Cornetes i Tambors, La Gavella, La Coral S'alzinar on encara cant, La Tripal… Mannix, Serpens, la Bolera i minigolf al aire lliure… ses visites a la família de Capdepera, Sa tia Garrida, es concu en Biel i la padrineta que vivien al carrer Baptista, na Juanita era brodadora. 

El padrí Miquel i la padrina Antònia al carrer de la Pau, el padrinet, en Toni Garrit, i els companys que jugava amb ells quan venia. A Cala Rajada vaig fer feina a dues companyies de transport turístic i al cap d'uns anys vaig casar-me i vaig pujar a viure a Capdepera i vaig trobar feina per tot l'any a una tenda d'electrodomèstics i va començar la meva vida per complet a aquest poble on me trob molt a gust. Quan vaig passar a viure a Capdepera ja feia uns anys que festejava amb la que ara és la meva dona. 

L'any 1980 me vaig casar amb na Maria Brotad Mayol «de Son Gargori», a on visc encara ara, filla d'en Pep Brotad «Margalidà», i na Catalina Mayol «de Son Gargori». Ells regentaven una tendeta de queviures al cantó del carrer Son Gargori amb Oest, «VéGé». Fruit d'aquesta unió varem tenir dos fills, Miquel i Josep. Ara ja son grandets i la família ha crescut amb una neta que és n'Aina, una alegria de nina. La meva dona i jo hem viatjat bastant tant per la Península com per fora, i també amb companys i hem tornat sempre amb records agradables per contar Vaig fer bastants d'anys d'instal·lador de telecomunicacions, introduint la televisió de pagament. 
De fet una llarga temporada me deien en Joan Plus. 

Va anar passant el temps i, a la meva edat ja no estava per pujar escales tan amunt ni per fer una feina perillosa i vaig començar a la Brigada de Manteniment de S'ajuntament de Capdepera on he fet grans companys de feina pels diferents departaments que he anat passant. Ara estic de manteniment al Teatre de Capdepera, on també es projecten pel·lícules.

De tant en tant faig una obra amb els companys del «Taller de Teatre», perque m'agrada i em diverteix, i també de clamater a ses festes de Sant Antòni. A vegades el record d'els companys que per dissort han desaparegut del meu costat me duen tristor. A n'es que han arribat a la jubilació, i en veig qualque un per aquí, enhorabona. I com no, als pocs que quedam de La Brigada, i que ens veim cada dia, un saludo i una aferrada. 
He escrit un lligat perquè trob que faltava al pregó. 

CAPDEPERA 
Capdepera es bona terra 
té muntanyes mar i pins 
amb platges d'arena blanca 
en que neden els dofins 

Es Castell a dalt del cim 
que domina la frontera, i 
en el Cap de la Pera, 
neix l'alba tots els matins. 

De Sa Mesquida a Canyamel 
es territori és extens, 
planures, comellars, muntanyes, 
que casi toquen el cel. 

Capdepera és tot això, 
i podem anar afegint, 
és aquí a on hi neixen 
es que es diuen Gabellins. 

No me vull estendre més, 
En puc xerrar tot lo dia, 
tal vegada tot un mes, 
millor si és tota la vida.


Capdepera m'agrada, m'agrada la seva gent. És un poble amb caràcter i pròpia personalitat que no té rés que envejar a cap altre i, gràcies als seus habitants som a on som. Ses seves zones turístiques conegudes arreu del mon i un paisatge que malgrat alguna vegada se n'ha duit una «sem-batuda», s'ha anat recuperant. Estimau, cuidau i respectau Capdepera. Ella va creixent, a vegades no com voldríem, però hem d'esser capaços de millorar-ho. 

Gabellíns!, Visitants! Pels poder que avui se m'ha concedit, amb es permís des senyor Batle declar ses festes de Sant Bartomeu començades!. 

Visca Sant Bartomeu! 
Visca Capdepera! 

TOMEU, TOMEU, TOMEU, TOMEU. TOMEU... TOMEU. 

Joan Genovard Font

Capdepera, 17 d'agost de 2018