Divisió d'opinions respecte dels focs. Sembla que la perspectiva alta sobre uns focs més baixos no acabà de convèncer la gent. La no concordància entre el tro i el llampec també enrareix l'amollada de pólvora. El cert és que els focs magrejaren. Magrets, magrets!
N'hi ha que ens han dit que des del Castell ni s'adonaren de la traca final... Curtets, foren 8 minuts, i espaiadets. I sense cap explosió que sorprengués ni meravellàs. Quatre palmeres com sempre. La gent remugava en baixar del Castell. En definitiva, la piroctècnica no es lluí gaire. Però ja se sap, això va segons el pressupost.
Nosaltres ens desplaçàrem a peu de focs. A la fila 0. Al mateix Cavaller. Ens agrada i diverteix fer fotos. Alguna, fins i tot, queda bé. I des de baix ens agradaren. Curtejaren, però es veu que alçar el cap és un requisit per apreciar els focs.
En tot cas, sempre hem pensat que els focs són un estat d'ànim i que s'aprecien i valoren en tant que ens va la festa a cadascú. I pel que es veu n'hi havia molts de descontents o senzillament no contents i que els focs no aconseguiren alegrar-los. Ni tan sols una rialla.
Aquí teniu fotos i un vídeo. Salut, molts d'anys i fins l'any que ve!
