Senyor batlle, regidors, família, amics, estiuejants, veïnats..., bones tardes a tots.
Vaig ser convidada a fer el pregó de festes de Sant Bartomeu 2014, i aquí som. He de reconèixer que vaig quedar una mica astorada quan, dia 12 de juny, em va telefonar la regidora de festes, na Carmen Corraliza, per demanar-m’ho, en aquell moment la meva resposta va ser negativa total. Ella em va insistir, fins a acceptar, ja que li agradaria que sortíssim més dones a fer el pregó, perquè la majoria de vegades l’han fet homes. Em va dir que no li contestàs en aquell moment i que m’ho pensàs durant el cap de setmana, i que podia xerrar de qualsevol tema: padrins, pares... Quan em vares anomenar els pares Carmen, em vares tocar la fibra sensible, em va venir la imatge d’en Jeroni i na Margalida, aquella parella tan balladora i festera que cada any encetava les verbenes, ja fossin les de Capdepera, Cala Ratjada o Artà... Vaig agafar paper i boli i vaig començar a escriure, perquè crec que a ells els hauria agradat sentir com xerr a la nostra gent, que sou tots vosaltres... Va per vosaltres, pares.
Bé, anem per feina. Què vos puc contar de les festes de Sant Bartomeu ? Idò que per a mi són unes festes molt especials, amb quantitat de records inoblidables. De ben petita, quan sortia per enmig, ensumava aquella oloreta de murta i mata que tiraven pels carrers per les festes, que s’ajuntava a l’olor de les torroneres d’en Solleta. Penjaven els paperins i muntaven la tómbola. Jo, que duia la festa dins la sang i ja anava ben desbaratada, però a la vegada estava una mica trista, perquè només endomassaven el centre del poble, i jo vivia ben avall de Vilanova i lluny del trull. Tan sols passava, un moment, per tots els carrers del poble, un home amb una trompeta o un tambor; sí, l’amo en Pere Saig, repetint una frase que deia així: ‘’Es fa sabre en es públic...!” En aquell temps no existien les tecnologies per anunciar qualsevol esdeveniment, però gràcies a ell tot es poble estava ben informat.
El recinte on feien els espectacles el tancaven amb unes barreres de fusta, amb tan sols un porter que guardava l’entrada. Era complicat colar-s’hi, però no impossible, ja que formàvem una estampida pareguda a la que varen formar els elefants de Botswana quan varen saber que en “Juanca” abdicava... El porter no ens podia encalçar, ja que si no es colava molta més gent a darrere... Lo que m’agradava moltíssim, a part de la tómbola i la verbena, era la comèdia d’en Xesc Forteza, petit home, gran còmic... Sortia amb un paraigua penjant del braç, mirant al cel, i demanant al públic: ‘’I enguany, podrem fer sa comèdia o mos plourà?’’ Perquè, això sí, si un dia plovia era el dia de la comèdia...
Varen anar passant els anys i em va arribar la notícia que volien que les festes fossin populars i necessitaven gent voluntària, i jo, com no..., m’hi vaig implicar. Record que vàrem organitzar karaokes, concursos de crits, maratons fotogràfiques, gimcanes nocturnes (a les quals el nostre grup s’anomenava ”Es siurells”), i en què el grup guanyador organitzava la gimcana de l’any vinent, i tan divertit era participar-hi com organitzar-la... També era molt divertit el concurs de “Canti qui vulgui”, del qual les cançons que més record són: ‘’Jo volia ketchup’’, ‘’Hi ha un guiri nou a cala Agulla’’ i ‘’en Gori Cooper de morenes’’. Dels seus autors, crec que n’hi ha que són aquí.
Bé, ara m’agradaria fer un petit comentari... Sé que diàriament és complicat, a causa de la feina, però pens que la festa la feim entre tots. No critiquem dient que no val la pena sortir, que no hi ha res per enmig... Pensau que com més són més riuen, i que, qui sap?, tal vegada et poden sortir soparillos, amistats noves..., i fins i tot qualque parelleta. Jo he intentat transmetre-ho als meus fills, i tots tres són festers i participatius..
I ara per acabar, com que necessitam dones pregoneres, i ara que els llegats estan molt de moda, he creat un llegat pregoner, i nominaré tres dones. Recordau que si vos hi negau m’haureu de pagar una mariscada... Les nominades són tres gabellines ben arrelades, no sé si les coneixeu... La primera, n’Elionor Gomez-Quintero “Moltona”; la segona, na Juana Esther Llabata Banús “de Son Jaumell”; i la darrera, na Cati Alzina Garau “de ca les Miqueletes.
I ara ja sí: Molts d’anys a tots els Tomeus... I com deia l’amo en Pere Saig: “Es fa sabre en es públic que don es sus de ses festes de sant Bartomeu 2014”.
Salut per a tots!
