La Mallorca Jazz Orchestra, un meravellós regal de festes
A vegades succeeixen miracles musicals, i el divedres dia 16, festa de Sant Roc, va ser un dia d’aquests. En el moll sonà la música com mai i el concert de jazz de les festes va ser un regal meravellós, com deim més a munt i, a més, va fer olor d’això: de miracle. Es presentà la Mallorca Jazz Orchestra, era la seva primera actuació, i el seu debut ens deixà a tots bocabadats. La nova formació mallorquino-catalana va donar la impressió de fer anys que rodolava pel món i, ja ho podem dir, seria un pecat que no tengués continuïtat. El swing que l’orquestra desplegà ens va connectar directament amb l’essència de les grans big-bands de la història del jazz i posà en relleu la vigència d’un gènere musical que, per què no dir-ho?, hem d’incloure inevitablement en l’apartat de música clàssica. Va't aquí un tast:
De la mà del trombonista i arranjador Sergi Vergés, 19 músics pujaren a l’escenari i, des del primer compàs, poguérem intuir que anàvem a assistir a una actuació memorable. Els temes s’anaren succeint i en cada un es va anar consolidant la comunió entre músics i públic – aquesta vegada sí, nombrós i entregat. Entre els integrants de l’orquestra, la nostra Marina Moyà, al saxo, i el “nostre” Miquel Gayà, al trombó; la presència d'un incombustible Salvador Font, a la bateria, o la molt destacable participació del trompetista Matthew Simon, un virtuós que enlluernà en cada un dels solos que ens oferí.
Preciosa la interpretació del tema de Thad Jones, “A Child is Born”, a càrrec del cantant Salvador Sobral; sensual, el “Chelsea Bringe”, de Billy Stayhorn, amb un Pep Mas fent meravelles amb el saxo alt; i contagiós el “Mambo Inn” de Mario Bauza, amb la percussió fent bullir la caldera. I un final de luxe, amb el tema més versionat de la història del jazz, l’mprescindible “Take de “A” Train”, de Duke Ellington.
No hi faltà un grup de ballarins de lindy hop, alguns dels quals arribats també de Barcelona, que gaudiren i ens feren gaudir amb les seves evolucions d'un estil que ha tornat amb força. Entre aquests, alguna cara molt coneguda, com la del guitarrista "cala-rajader", Max Sunyer, un visitant assidu que ens admira amb la guitarra a les mans, però que se'n desfà igualment bé com a dansaire.
Esperam que l’Ajuntament i en Manuel Muntaner comencin a treballar des d’ara pel concert de jazz de Sant Roc 2014, perquè el llistó ha quedat molt amunt. De la nostra banda i davant actuacions com aquesta només una paraula pot resumir les nostres emocions: gràcies.
