Si d'un any per l'altre féssim un "tallar i aferrar" de la crònica de Sant Antoni, segurament no quedaríem gaire malament. El ritual es repeteix fil per randa, com ha de ser i com tothom espera. I, això no obstant, també cada any es produeix un esclat d'eufòria indescriptible, com si fos la primera vegada que ens és donat de celebrar aquesta festa.

El dissabte (que enguany ha caigut en dilluns) és la jornada en què, gràcies a l'empeta dels més joves, la celebració assoleix la màxima efervescència, especialment en el moment de la sortida del dimoni petit de la cotxeria de ca na Vergera i en la trobada dels dos dimonis davant l'església. En el vídeo que acompanya aquesta informació, una mica més avall, les imatges ho epressen molt millor que aquesta crònica apressada.

Tot comença, però, amb un bon dinar d'arròs brut, perquè la gent de l'Obreria, la banda de música i els dimonis carreguin les piles ben carregades, que bona falta fa. Na Bàrbara Lliteres i companyia se'n cuiden que tot surti bo i, no ho dubteu, aconsegueixen el seu propòsit.





El batle, el rector i la regidor de Cultura també s'hi atansaren.. i varen fer un bon cap de taula.



I el president, Joan Terrassa aixecà la copa -volem dir el tassó- per a brindar per l'èxit de la festa.



Sàvia nova per a Sant Antoni!



S'apropa l'hora de la sortida i els membres de la banda escalfen motors... tocant.



Mentrestant, els dimonis de torn vetllen armes amb la màxima concentració. Els espera un dura tasca.



Últims preparatius.



I el sus! 







Un aprenent de dimoni..., i un dimoni ja fet. "Cap Vermell", si cal, es juga el físic per a oferir les millors imatges.



Dos caçadors caçats.







I gent, molta gent, gent a rompre. Com sempre. És Sant Antoni!