El poble gaudí de la festa en una excel·lent jornada de sol amb molta participació

 

El dia després de Sant Sebastià, diumenge dia 21 de gener, la jornada de Sant Antoni començà amb una missa en honor al sant, que es tancà amb una cantada de gloses. El dia esplèndit, d'atmosfera neta acompanyà la festa i va fer oblidar el temps de l'any passat, en una festa gloriosa per a la celebració.

Seguidament, començaren les beneïdes: ambdós capellans es situaren a l'exterior del temple, a la part que donava al carrer, on instal·laren la tauleta per la realització de les benediccions.

Poc a poc, començaren a venir els assistents: joves amb mocadors vermells que hi portaven els seus cans, després els cavalls, que s'aturaven davant dels religiosos per mostrar tot el seu encant i per deixar una ofrena a la bacina, o els carros, carregats de nens vestits tradicionalment, o acompanyats per un guitarrista, mentre la melodia de les gloses acompanyava el seu passar reposat, dins un carro o remolc joiosament decorat i estirat per un cotxe o tractor.

Els primers en passar foren els dimonis i un Sant Antoni que resistia les embestides burlesques dels malignes, assegut sobre l'ase sofrit i patidor, que anava estirat per una persona també pacient. Els assistents contemplaven drets a banda i banda del carrer la desfilada de les carrosses, algunes d'elles decorades amb gloses dedicades al Sant i a la festa. Desfilaren els cavalls amb alguna que altre cabriola i les carrosses. Tal vegada fou massa arriscat l'apropament dels cavalls al públic, o a la inversa, perquè tot i ser uns animals pacífics, les seves traces i els seus moviments fan que hom puguir pensar en el perill que comporten, un fet que també s'hauria de plantejar.

Posteriorment, després del llançament de caramels i del ball dels dimonis i la realització de tres voltes en un perímetre que comprenia també la plaça dels pins, es passà a la cantada de la codolada. Els clamaters intentaren no desafinar per aconseguir que la gent els escoltés, en un acte, que per ventura és més idoni en un teatre, que no pas sota les golfes de l'església, però l'equip de Revi i la interpretació dels clamaters ho solucionaren. També s'ha de dir que en la congregació d'assistents hi havia un nombrós públic alemany resident a la vila, que ja s'ha familiaritzat amb la festa; una d'elles, molt educadament, va repartir una capsa sencera de polvorons, que la gent convidada agafava entre estupefacció i admiració. Però no era l'única que repartia: les obreres passejaven la senalleta amb les galetes de xocolata pertinents i la botella de moscatell que va fer afinar a més d'un cantaire o clamater.

Finalment, es passà al sorteig de la porcella, d'un passeig en poni i d'una nit d'amor, per part de l'Obreria, que alegraren el dia a més d'un. A davant l'església, l'acte acabà amb el darrer ball del dimoni ros i l'altre dimoni acompanyant, que va agradar a tot el públic assistent, nens en la seva majoria, perquè no hem d'oblidar que la festa evoluciona i també forma part d'aquesta imatgeria infantil que veiérem en alguna màscara ben confeccionada, que portava algun petit dimoni. També es va repartir una nova edició de l'Argument d'enguany. Així, doncs, les beneïdes foren merescudes per al poble de Cala Rajada, que sembla també agombolat pel calor humà de la festa. Així doncs, fins l'any que ve, si el Sant ho vol...i els dimonis, també:

    La festa ja s'ha acabada,

 ara haurem de plegar

la devoció d'estimar

el sant a Cala Rajada. 

Abans de les beneïdes se celebrà l'Ofici de Sant Antoni a l'església de Cala Rajada. Enguany també hi hagué trobada de cavallistes a Sa Gravera.